Resultats de la cerca

Comte de Mailly Lluità a les guerres de successió de Polònia i d’Àustria El 1749 passà al Rosselló com a lloctinent general i comandant en cap militar El 1753 fou exonerat del càrrec per un conflicte amb l’intendent de Bertin Protegit per la marquesa de Pompadour, fou restituït al càrrec 1758 Es distingí a la guerra dels Set Anys El 1771 fou nomenat director general dels exèrcits i campaments dels Pirineus, de la Mediterrània i dels Alps, i el 1783 ascendí a mariscal Féu fer un gran nombre d’obres públiques al Rosselló, com la carretera anomenada d’Espanya, una escola militar…

Estudià filosofia a València i dret a Oriola, on assolí el grau de batxiller en dret civil 1797 Membre de l’Academia de Jurisprudencia de Madrid 1800, fou advocat del Consejo de Castilla 1801 Durant la invasió napoleònica lluità contra els francesos i actuà com a espia al setge de Toledo i en altres ocasions Més tard fou intendent de la divisió que manava Juan Martín el Empecinado 1812-13 Passà a Cadis, on entrà en contacte amb Juan O'Donojú, francmaçó destacat, i amb elements liberals Acabada la guerra, descontent pel règim absolutista de Ferran VII i per la manca de recompensa pels seus…

Estudià a Viena, on freqüentà el seminari de composició d’A Schönberg, per mitjà del qual conegué A von Zemlinsky, que el dugué a Praga a dirigir l’orquestra del Nou Teatre Alemany El 1927 era intendent de l’Òpera a Ústí nad Labem Posteriorment treballà a la Schauspielhaus de Zuric De nou a Praga el 1933, a partir del 1939 fou perseguit pels nazis, que el deportaren a Terezín, on compongué almenys vint obres El 1944 el transferiren a Auschwitz, on morí De la seva producció, mal coneguda i d’atzarós destí, destaquen les òperes Der Sturz des Anthichrist 'La caiguda de l’Anticrist…

El 1700 era mestre de música del duc de Chartres, que l’any 1712 el promogué a intendent de música En aquell moment les responsabilitats en la capella ducal eren compartides per quatre vicemestres de capella Durant uns quants anys els quatre llocs foren ocupats per MR de Lalande, N Bernier, A Campra i CH Hubert Després de la mort de Lalande 1726 i Bernier 1734, però, no es cobriren les dues places vacants i Gervais, juntament amb Campra, fou el responsable de la capella ducal Compongué gran nombre de motets i algunes cantates franceses, però el seu talent brillà especialment en…

Ingressà en l’orde dominicà i es doctorà en teologia 1644 El 1646 fou nomenat bisbe d’Aurenja gràcies al seu protector, el cardenal Michele Mazzarino, i quan aquest fou nomenat lloctinent de Catalunya, l’acompanyà a Barcelona 1648 Quan el cardenal tornà a Roma, ell restà a Barcelona com a intendent de l’exèrcit i envià informes a la cort de París sobre la veritable situació de Catalunya i sobre la repressió que hi exercia Pèire de Marca El 1660 participà en la conferència de Ceret sobre la partició de la Cerdanya, com a adjunt de Pèire de Marca en suspendre's temporalment la…

Baró de l’Aulne Després d’una formació eclesiàstica, rebé la influència dels fisiòcrates fisiocràcia i esdevingué funcionari de l’administració francesa durant els regnats de Lluís XV i Lluís XVI Intendent de Llemotges 1761-74, dugué a terme una excellent administració Fou, successivament, ministre de marina, inspector general de finances i comerç i comissari d’obres públiques 1774-76 La seva gestió, bé que força ben orientada, no reeixí, a causa de l’oposició dels seus nombrosos enemics Home zelós, molt capaç i amb una àmplia cultura, intentà de dur a terme una reforma liberal…

Fill de Josep de Trobat i Tria, escrivent de l’audiència de Perpinyà, exercí d’advocat Es destacà com a collaboracionista amb els francesos durant la guerra dels Segadors, i fou nomenat advocat general del Consell Sobirà del Rosselló creat pel govern de Lluís XIV Intervingué personalment en la persecució dels anomenats angelets , revoltats contra el domini francès, i el 1674 intervingué en les condemnes contra els patriotes rossellonesos El 1676 inicià personalment l’ús de la llengua francesa a les sessions del Consell Sobirà del Rosselló Premiat amb el càrrec d’intendent de…

Al Regne de València, malgrat l’acord de la Cambra de Castella de proveir amb personatges civils o cavallers del país, els corregidors de lletres i de capa i espasa, Felip V de Castella hi nomenà militars de la guarnició, llevat de Dénia —de jurisdicció senyorial— i de Montesa —que corresponia a l’orde militar— Igualment s’esdevingué al Principat de Catalunya el 1717, amb la sola excepció —momentània— de Cervera, per a on fou designat un corregidor lletrat Durant tot el s XVIII predominà aquesta militarització del càrrec A València i a Saragossa, la magistratura del corregidor es confongué…

Vida i obra Advocat al Parlament i primer secretari de l’intendent del rei de França a Perpinyà 1754, el 1756 obtingué el càrrec de sotsdelegat general de la intendència del rei de França al Rosselló, que mantingué fins el 1789 Fou l’home de confiança dels sucessius intendents, i trenta-cinc anys d’administració el feren un observador i un bon coneixedor de la realitat de la Catalunya del Nord El 1778 lliurà una Mémoire sur la province du Roussillon et le pays de Foix, en particulier sur les objests relatifs à leur administration et aux fonctions des commissaires départis ,…

Es tractava d’un ofici minoritari, vinculat al dels sastres, com el de calceter o giponer La separació d’aquests oficis del dels sastres tingué lloc a Barcelona al segle XV les primeres ordinacions citades són del 1456 Tensions, conflictes i plets de tota mena entre pellers i sastres foren molt nombrosos durant els segles XVI, XVII i XVIII Al segle XVII, pellers i calceters signaren diverses actes d’unió 1617, 1664 i de concòrdia 1687, 1694, 1700 La delimitació d’atribucions entre pellers i sastres fou confirmada pel consell de cent el 1701…