Resultats de la cerca
Es mostren 181 resultats
Christian Zacharias
Música
Pianista alemany nascut a l’Índia.
Començà els estudis de piano a set anys a Alemanya Entre el 1960 i el 1969 fou alumne d’Irene Slavin a la Hochschule de Karlsruhe, ciutat on s’havia traslladat la família el 1952, i després, del 1970 al 1973, amplià estudis privadament amb Vlado Perlemuter a París L’any 1973 fou premiat al Concurs Internacional de Piano Van Cliburn i el 1975 aconseguí el primer premi en el Concurs Maurice Ravel a París Ultra la seva activitat com a pianista i també com a director, ha treballat com a presentador de programes i debats radiofònics musicals i ha participat en alguns films de temàtica musical L’…
Mor el fiscal general de l’Estat
José Manuel Maza, fiscal general de l’Estat, mor sobtadament a l’Argentina a conseqüència dels efectes fulminants d’una infecció renal Maza, que ocupava el càrrec des del novembre del 2016, va presentar el 30 d’octubre querelles per rebellió, sedició i malversació contra el president Carles Puigdemont i els 13 consellers de la Generalitat de Catalunya, i també contra els membres de la mesa del Parlament de Catalunya presidit per Carme Forcadell, arran del referèndum de l’1 d’octubre i de la declaració de la República Catalana del dia 27 El dia 12 de desembre, el substitueix en el càrrec…
Vladimir II de Kíev
Història
Gran príncep de Kíev i de Novgorod (1113-25).
Fill de Vsevolod I i d’Irene de Bizanci, fou primer príncep de Perejaslavl’ Forçat a protegir els seus estats en contra de les invasions constants dels cumans o polovetsians, ell i altres prínceps russos entre ells el de Kíev acordaren en les anomenades trobades de prínceps de L’ubeč dels anys 1097, 1100 i 1103 d’unir-se contra els exèrcits invasors, unió que fou de gran eficàcia en les campanyes de 1103, 1107 i 1111 Vladimir s’hi distingí sempre per la seva valentia i intelligència El 1113, després de la mort del príncep de Kíev Sviatopolk II, malgrat que la llei successòria no li era…
Aldo Parisot
Música
Violoncel·lista nord-americà d'origen brasiler.
Feu els primers estudis de violoncel al seu país, amb el seu pare, a partir de set anys Quan en tenia deu aparegué per primera vegada en públic Continuà els estudis de violoncel a la universitat de Rio de Janeiro i el 1946 anà a perfeccionar-se a la de Yale, on fou deixeble i collaborador de de Paul Hindemith Posteriorment centrà la seva activitat en aquesta universitat, de la qual fou professor des del 1958 fins uns mesos abans de morir Feu la seva primera aparició com a solista amb l’Orquestra Filharmònica de Nova York el 1950, data a partir de la qual actuà en nombroses sales de tot el món…
Jean-Louis Comolli
Cinematografia
Crític i realitzador cinematogràfic francès d’origen algerià.
Redactor de Cahiers du Cinéma 1961-78, revista de la qual fou redactor en cap 1966-71, dirigí programes cinematogràfics per a la televisió abans de rodar el documental Les deux marsellaises 1968, al qual seguiren, entre d’altres, La Cecilia 1975, Carnets de bal 1980, L’ombre rouge 1981, La campagne de Provence 1992, Marseille contre Marseille 1996, Jeux de rôles a Carpentras 1998, Durruti, portrait d’un anarchiste 2000, Nos deux marseillaises 2001 i Rêves de France à Marseille 2003, tots sobre temes socials i polítics Fora d’aquest gènere rodà Le bal d’Irène 1986, Jeune…
Estel Cristià
Teatre
Escenògrafa.
Estudià al centre d’art i disseny Escola Massana i el 1993 debutà com a escenògrafa teatral en collaboració amb Max Glaenzel, amb el qual ha continuat collaborant, amb el muntatge de la companyia Rebeca de Winter Yvonne, princesa de Borgonya , de Witold Gombrowicz, dirigit per Josep Maria Mestres Els seus treballs s’han vist regularment a la Sala Beckett, el Teatre Nacional de Catalunya o el Teatre Lliure en obres dirigides per Sergi Belbel, Àlex Rigola, Carlota Subirós, Toni Casares o Roger Bernat Destaquen Dissabte, diumenge i dilluns , d’Eduardo de Filippo, Les falses confidències , de…
Max Glaenzel Ribas
Teatre
Escenògraf.
Estudià al centre d’art i disseny Escola Massana i el 1993 debutà com a escenògraf teatral, en collaboració amb Estel Cristià, amb qui conitnua collaborant, amb el muntatge de la companyia Rebeca de Winter, Yvonne, princesa de Borgonya , de Witold Gombrowicz, dirigit per Josep Maria Mestres Els seus treballs s’han presentat regularment en teatres com la Sala Beckett, el Teatre Nacional de Catalunya o el Teatre Lliure, en obres com Dissabte, diumenge i dilluns , d’Eduardo de Filippo, amb direcció de Sergi Belbel 2003 Ròmul El Gran de Friedrich Dürrenmatt, amb direcció Carles Alfaro 2005 Les…
Emilio Serrano y Ruiz
Música
Compositor i pedagog basc.
Es formà al Conservatori de Madrid amb J Espín, H Eslava i E Arrieta Acabà els estudis amb qualificacions brillants, i obtingué una pensió per a estudiar a l’Acadèmia d’Espanya a Roma La seva primera òpera, Mitrídates 1882, fou rebuda amb un cert apreci La seguí l’estrena de Doña Juana la Loca 1890, obra que compongué durant la seva estada a la capital italiana A continuació escriví òperes com Irene de Otranto 1891, basada en un llibret de J Echegaray, i Gonzalo de Córdoba 1898 El 1896 li fou encomanada la direcció artística del Teatro Real de Madrid Com la majoria de compositors de l’època,…
Maria de Bulgària
Història
Filla del rei Joan Asen III de Bulgària i de la princesa bizantina Irene Paleòleg, germana de l’emperador Andrònic II.
El 1303 fou donada per muller a Roger de Flor, creat megaduc de l’imperi, per tal d’obtenir la seva ajuda contra els turcs
iconoclàstia
Cristianisme
Doctrina contrària a la veneració de les icones o imatges, que dominà el món bizantí als ss VIII i IX.
Esclatà en controvèrsia coneguda també amb el nom de “lluita de les imatges” amb l’edicte de l’emperador Lleó III Isàuric contra les imatges 725, influït per concepcions paulicianes i amb objectius segurament polítics respecte a l’Islam Els defensors de les imatges foren perseguits, entre ells el patriarca Germà de Constantinoble i Joan Damascè El papa Gregori III condemnà l’emperador en un sínode romà 731 Constantí V Coprònim convocà un concili iconoclasta al palau de Hièria 754, que prohibí el culte a les imatges i després del qual es produí una nova persecució La regència de l’emperadriu…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina