Resultats de la cerca
Es mostren 373 resultats
Dalmàcia
Regió dels Balcans que s’estén en direcció NW-SE per la costa de la mar Adriàtica.
Hom en situa el límit septentrional als Monts Velebit i l’illa de Pag i l’extrem s al golf de Kotor Terra endins, el limit el formen els Alps Dinàrics Diverses serralades paralleles a la costa s’aixequen més de 1 500 m Bukovica, Svilaja, Biokovo i Mosor A la costa, al davant de la qual hi ha nombroses illes, hom distingeix dues parts la nord-occidental, baixa, i la sud-oriental, molt retallada i amb penyasegats El clima és mediterrani, amb algunes diferenciacions regionals La població, formada per croats i bosnis, es dedica a l’agricultura i a la ramaderia, llevat dels nuclis urbans, on hi ha…
Mostar
Ciutat
Ciutat de Bòsnia i Hercegovina.
Situada a la vora del riu Neretva, és una ciutat d’aspecte oriental i amb nombroses mesquites entre les quals la de Karadžoz, del 1557 Conservava un pont del s XVI que fou destruït el 1993 durant la guerra que seguí el desmembrament de Iugoslàvia Mercat agrícola, té indústries alimentàries, tèxtils i del tabac
Ibrahim Rugova viatja a Itàlia
El líder nacionalista moderat dels albanesos de Kosovo, Ibrahim Rugova, viatja a Itàlia, on s’entrevista amb el primer ministre, Massimo D’Alema El viatge de Rugova, la vida del qual ha generat notícies contradictòries des que va començar l’atac aeri de l’OTAN sobre Iugoslàvia, desperta noves expectatives d’arribar a una situació negociada del conflicte
Pula
Ciutat
Ciutat de Croàcia, al S de la península d’Ístria.
Indústries mecàniques, tèxtils i alimentàries És base naval i centre de turisme concentrat a l’illa d’Uljanik Bisbat catòlic Antiga colònia romana Pietas Iulia , la població fou successivament possessió dels bizantins 539 i dels francs 788 i capital del marquesat d’Ístria Després pertangué a Venècia 1150, a Àustria 1850 i a Itàlia 1920 i fou incorporada a Iugoslàvia el 1947
Aleksandr Stambolijski
Història
Polític búlgar.
Cap del partit agrari búlgar, fou empresonat per la seva oposició a la Primera Guerra Mundial Acabada aquesta, i nomenat cap del consell 1919, portà una política reformista acostada al comunisme amb profundes reformes socials Signà el tractat de Nevilly 1919 Els refugiats macedonis s’oposaren a la seva política d’aproximació a Iugoslàvia Enderrocat per un cop d’estat 1923, fou afusellat
Montenegro

Monestir de Rezevici
© Comissió Europea
Estat
Estat dels Balcans que limita al SW amb la Mar Adriàtica i uns pocs kilòmetres amb Croàcia, a l’W amb Bòsnia i Hercegovina, al NE amb Sèrbia, a l’E amb Kosovo i al SE amb Albània; la capital és Podgorica.
La geografia Vorejant la mar Adriàtica des de les boques de Kotor a la desembocadura del Bojana, i entre Hercegovina al N, Sèrbia a l’E i Albània al S, Montenegro és una regió muntanyosa Inclosa dins les serralades dinàriques, és formada per una sèrie d’alts relleus parallels a la costa que constitueixen el vorell de l’altiplà càrstic de Crna Gora entre aquests relleus es destaquen els massissos de Durmitor 2522 m, Komovi 2483 m i Maganik 2400 m, entre els quals s’obren profunds congosts encaixats en les calcàries Al S del Crna Gora, ja prop d’Albània, s’obre l’ampla conca del llac de Shkodër…
Bòsnia i Hercegovina sol·licita formalment l’adhesió a la UE
Bòsnia i Hercegovina presenta la sollicitud formal d’adhesió a la UE, vint-i-un anys després de la fi de la guerra dels Balcans Si es descompta Kosovo, d’estatus encara incert, és el darrer dels estats sorgits de l’antiga Iugoslàvia a demanar l’adhesió, pas previ a la candidatura Les de Macedònia 2005, Montenegro 2010 i Sèrbia 2012 ja han estat acceptades
Ante Pavelić
Història
Política
Polític croat.
Diputat per Zagreb 1920 i creador del moviment nacionalista Ustaša, organitzà l’assassinat del rei Alexandre I de Iugoslàvia 1934 i es refugià a la Itàlia de Mussolini Els alemanys el feren cap de l’Estat Independent de Croàcia 1941 Cedí la Dalmàcia a Itàlia En finir la guerra s’exilià a Àustria i, més tard, a l’Argentina 1948 i a Espanya 1957
Zoran Slavnic

Zoran Slavnic
FUNDACIÓ DEL BÀSQUET CATALÀ – ARXIU CONDE RAMOS
Basquetbol
Jugador i entrenador de basquetbol conegut com Moka Slavnic´..
Base, fitxà pel Club Joventut de Badalona 1977-79 procedent de l’Estrella Roja de Belgrad Amb la Penya guanyà la Lliga 1978 Internacional amb l’antiga Iugoslàvia, fou campió d’Europa 1973, 1975, 1977, del món 1978 i olímpic 1980, i subcampió olímpic 1976 i mundial 1974 Com a entrenador, dirigí el Joventut 1995-96, entre altres equips, i la selecció sèrbia 2007
Itàlia, campiona d’Europa de bàsquet
La selecció italiana de bàsquet guanya per 64 a 56 la selecció espanyola en la final de l’Eurobasket, disputada al Palais Omnisports de París-Bercy Itàlia, que va superar en la semifinal Iugoslàvia, la gran favorita al títol, conquereix el seu segon títol de campiona d’Europa, mentre Espanya iguala la seva millor posició en el campionat i aconsegueix classificar-se per als Jocs Olímpics de Sydney
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina