Resultats de la cerca
Es mostren 1068 resultats
tempteig
Dret civil
Dret que pot tenir una persona, per ministeri de la llei o per costum jurídic, d’adquirir una cosa que ha d’ésser alienada a títol onerós amb preferència a d’altres persones pel mateix preu que aquestes pagaven.
Perquè es doni la figura jurídica, cal que l’alienació, projectada i delimitada, encara no s’hagi efectuat Aquesta figura es dóna preferentment en l’arrendament i l’emfiteusi i és un equivalent, en una bona part, de la fadiga
culpa
Dret penal
Acció o omissió, conscient i voluntària, contrària a les normes de diligència o prudència comunes, de la qual deriva un resultat danyós no previst pel culpable, però penat per la llei, o que, tot i havent estat previst pel culpable, aquest no esperava que es produís.
Dóna lloc a l’aplicació d’una pena i a la responsabilitat civil dels perjudicis causats El grau de culpabilitat varia segons la importància de la negligència i del dany causat, i pren una diferent qualificació jurídica imprudència temerària simple, etc
col·lisió de normes internacionals
Dret internacional
Figura jurídica contemplada pel dret internacional privat que es presenta quan a una mateixa situació jurídica són aplicables legislacions de diferents estats.
El conflicte es resol generalment d’acord amb els pactes internacionals
quasicontracte
Dret civil
Acte jurídic, lícit i voluntari, que no és regulat per cap convenció expressa, però del qual resulten efectes i obligacions recíprocs entre les parts o envers un tercer, comparables als d’un contracte.
S'esdevé en la gestió de negocis aliens, o en el cobrament de l’indegut, etc Categoria jurídica del dret romà postclàssic —abrogada en molts codis actuals—, indicava l’obligació creada per l’acte d’un altre i que afectava el propi patrimoni
Oswald Maryan Balzer
Historiografia
Dret
Historiador i jurista polonès.
Defensà la cultura eslava contra les opinions de Mommsen És autor d’un centenar d’obres de temàtica històrica i jurídica, especialment Studia nad prawem polskiem ‘Estudis de dret polonès’, 1855 i Królestwo Polskie, 1295-1370 ‘El regne de Polònia, 1295-1370’, 1919
dret
Dret
Sistema de normes que fixen i tutelen una determinada organització de les relacions socials i que tendeixen a evitar-ne la violació.
La força organitzada adopta la forma d’estat, el qual s’eleva per sobre de la societat tot adoptant un to d’imparcialitat i de neutralitat El dret expressat per la llei sembla ésser la lliure voluntat general de tota la societat però, de fet, la llei no expressa aquesta voluntat general, sinó les relacions econòmiques, polítiques i ideològiques L’estructura econòmica de la societat és constituïda per les forces productives i les relacions de producció, i és sobre aquesta base que s’aixeca la superestructura jurídica i política de la societat l’estat i les seves institucions Les…
Ignasi Miquel i Rubert
Dret
Jurisconsult.
Fou un dels fundadors de la Revista de Legislación y Jurisprudencia de Madrid, i publicà, en collaboració, Código de comercio español 1855, Manual completo de desamortización civil y eclesiástica 1856 i Biblioteca jurídica 1889 Participà, també, en la redacció del diccionari de Pascual Madoz
ús
Dret
Forma del dret consuetudinari inicial del costum, que sol conviure com a supletori amb algunes lleis escrites.
Es diferencia del costum perquè no s’imposa amb un caràcter imperatiu, bé que és acceptat per les parts Constitueix sovint una bona font d’interpretació jurídica i, de fet, la llei en reconeix la vigència quan manca una norma legal exacta aplicable a un punt controvertit
crim
Dret penal
Infracció punible de caràcter greu.
En diversos estats França, Bèlgica, Grècia existeix encara avui com a categoria jurídica per contra, en l’actual ordenament penal espanyol solament hi ha delictes i faltes No obstant això, el mot continua essent usat en el llenguatge popular per a qualificar els delictes de sang i violents
Comissió de Ports de Catalunya
Economia
Organisme autònom de caràcter comercial, industrial i financer, creat pel Parlament de Catalunya el 1981 i adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques.
Té l’objectiu de portar a terme la gestió del servei públic portuari i dels fons públics adscrits al mateix, en relació als ports no subjectes a concessió, que corresponguin a la competència i titularitat de la Generalitat Té personalitat jurídica i patrimoni propi i capacitat plena per a obrar
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina