Resultats de la cerca

Es llicencià en lleis a Cervera i s’hi doctorà a Barcelona el 1837 Fou professor de filosofia a l’Acadèmia de Ciències 1834-45 i, més tard, professor i secretari interí de la universitat restaurada de Barcelona Fou membre del collegi d’advocats, soci de la Societat Econòmica d’Amics del País, de la Societat del Foment de la Illustració i director de l’Institut Barcelonès Membre del partit liberal, fou diputat a corts el 1843, en 1844-46, el 1853 i el 1857, amb una tendència, però, a una posició centroesquerrana A Madrid fou partidari del proteccionisme per la indústria catalana des dels…

Fill de Joan Maluquer i Viladot Membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona i de la comissió que preparà la compilació del dret civil català 1960, que resumí a El dret civil català avui vigent 1962 Entre altres obres, publicà també Diccionario elemental del Seguro 1935 i Enseñanzas de la revolución y de la guerra civil española en los diversos ramos del seguro 1945

Es distingí en la defensa del dret català i en la reivindicació de la personalitat nacional catalana dins el marc d’una organització plurinacional a l’estil de la confederació catalanoaragonesa Fou dels pocs catòlics que, en organitzar-se oficialment el partit republicà federal 1868, s’avingué a collaborar-hi Després de la Restauració, coincidí amb posicions del catalanisme més conservador Fou diputat provincial i a corts Redactà la memòria que l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre elevà al govern amb motiu de la llei de redempció de censos i prestacions emfitèutiques Ingressà a l’…

Catedràtic de lleis de la Universitat de Barcelona i després oïdor de l’audiència Austriacista, s’exilià a Viena, on fou membre del Consell de Santa Clara i ocupà altres càrrecs de l’administració imperial És autor d’una biografia de l’emperador Trajà El emperador político y política de emperadores , 1700 i de Selectae iuris dissertationes circa edicta Praetorum 1730 Li és atribuïda la comèdia Duelos de amor y desdén 1694

El 1930 fou l’ànima de la Dreta Liberal Republicana de Catalunya i s’abocà a l’activitat conspiradora contra la monarquia Hom l’elegí regidor el 12 d’abril de 1931 dins la candidatura de Coalició Republicana-Socialista, però poc després s’allunyà de l’aliança amb el partit radical per encapçalar la integració de la Dreta Liberal dins la Lliga Regionalista octubre del 1932 Passà al consell de govern de Lliga Catalana i dirigí amb Bausili Vidal i Guardiola la seva secció de política social Fou elegit diputat a les corts per Barcelona pel novembre del 1933 Fou, d’altra banda, redactor de Després…

Afiliat al partit conservador i amic íntim del fill gran d’Antoni Maura, aquest el nomenà governador civil de Barcelona pel gener del 1907 Volgué lluitar contra el terrorisme anarquista i facilitar un apropament de la Lliga i Maura, però hagué de fer cara, successivament, a la constitució de Solidaritat Catalana, a l’afer Rull i, finalment, a l’esclat de la Setmana Tràgica Oposat al ministre de la governació, La Cierva, dimití en ésser posada la província sota el comandament militar el 26 de juliol de 1909 Posteriorment restà fidel a Maura i fou ministre de foment el 1919 El 1922 formà part…

Pertangué a l’Acadèmia de Bones Lletres, on, entre el 1837 i el 1846, llegí diversos treballs sobre qüestions jurídiques, històriques, etc Bosquejo de la antigua legislación catalana, desde la instalación del Estado independiente hasta el decreto de Nueva Planta, Memoria sobre la civilización y primeras relaciones políticas y comerciales de la antigüedad, etc

Jutge de la cort de Messina des del 1273, mestre portolà secret i procurador de la Sicília oriental, sota Pere el Gran el 1282 advocat del fisc a Palerm, el 1286 el rei Jaume, després de la seva coronació com a rei de Sicília, l’envià com a ambaixador al papa Honori IV, juntament amb Gilabert de Castellet Continuà a la cort fins el 1291 Escriví una història de Sicília, perduda, en hexàmetres, que comprenia des de les Vespres al 1293 n'ha estat conservada, però, una versió en prosa llatina Historia Sicula , feta per ell mateix, que comprèn del 1250 al 1293, des d’una òptica…

Fou senador per Girona 1907 i diputat a corts elegit pel partit tradicionalista 1910-12 i 1915 El 1890 fundà el Centre Català de Madrid, del qual fou president Publicà diverses obres de caràcter jurídic, com Tratado completo de derecho romano 1878, La codificación civil en España 1888, La libertad social y el poder público , Apéndice al Código Civil español , etc

Vida i obra Fou oïdor de la Reial Audiència i autor de diverses obres de contingut específicament jurídic i d’un important tractat sobre la manera de celebrar corts a Catalunya Fill del noble don Lluís de Peguera i de Vilanova, es casà amb Francesca Claris, tia de Pau Claris, fou pare de don Joan de Peguera, un dels partidaris més decidits de la ruptura del 1640 amb la monarquia hispànica de Felip IV i oncle de l’oïdor de l’Audiència, Josep Ferrer Lluís de Peguera tingué una destacada participació en la vida política catalana del final del s XVI i principi del XVII per raó dels diversos…