Resultats de la cerca
Es mostren 114279 resultats
les Gràcies
Les tres Gràcies (detall), representació que féu Sandro Botticelli (1444-1510) de les divinitats de la bellesa conegudes amb els noms d’Eufrosine, Talia i Aglae
© Corel Professional Photos
Mitologia
Divinitats de la bellesa, filles de Zeus i d’Eurinome (o d’Hera), que a l’origen devien ésser potències de la vegetació.
Amb les Muses habitaven l’Olimp i formaven part del seguici d’Apollo Eren conegudes com a Eufrosine, Talia i Aglae, i en l’art grec primitiu hom les representava en forma de joves donzelles vestides, abraçant-se o donant-se les mans Posteriorment, tant en l’escultura Escopes, Praxíteles com en la pintura, es generalitzaren llurs figures nues, portant atributs musicals o florals lira, rosa, murta Entre llurs representacions cal esmentar les de S Botticelli, Rafael, H Baldung, Tintoretto, T Zuccaro, PP Rubens, G Pilon, A Canova, B Thorvaldsen i JJ Pradier
les Cases del Riu
Llogaret
Llogaret del municipi de Rossell (Baix Maestrat), a la dreta del riu de la Sénia, davant la vila de la Sénia (Montsià).
les Hespèrides
Hèrcules a la recerca de les Hespèrides (1890), fresc d'Aleix Clapés
Mitologia
Mítiques donzelles.
Habitaven l’"illa dels benaurats” localitzada al peu del mont Atles i amb l’ajut d’un drac custodiaven, en un jardí admirable, l’arbre de les pomes d’or, símbol de la fecunditat i de l’amor Segons Hesíode, són filles de la Nit, però hom les considera també filles de Zeus o d’Atlant i les anomena Egle, Erítia i Hespera
les Ordes
El llogaret de les Ordes, a Aiguamúrcia
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret del municipi d’Aiguamúrcia (Alt Camp), de poblament disseminat, al NE de Santes Creus.
La seva església depèn de la parròquia de Montagut
les Collades
Vista del mas de les Collades
© CIC-Moià
les Bermudes
L’illa de Saint George, a les Bermudes
Rebecca Schear (CC BY 2.0)
Territori no independent
Arxipèlag
Arxipèlag britànic de l’Atlàntic nord format per unes 360 illes i illots.
Les illes més importants són la de Bermuda o Gran Bermuda Great Bermuda o Main Island i les de Saint George, Ireland, Watford, Somerset i Gate L’arxipèlag és d’origen corallí format sobre una base de roques d’origen volcànic El clima és subtropical oceànic, amb temperatures suaus a l’estiu, 22,9°C a l’hivern, 14,7°C i pluges abundants 2000 mm anuals Nus de comunicacions transoceàniques el port de Hamilton, la capital de l’arxipèlag, és el principal des del 1948 funciona un aeroport civil de Kindley Field Hi ha bases navals nord-americanes a Great Sound i a Castle Harbour, a la Gran Bermuda i…
les Mallorquines
Les Mallorquines, veïnat del municipi de Sils (Selva)
© Fototeca.cat
Veïnat
Veïnat del municipi de Sils (Selva) compartit amb el de Riudarenes, equidistant dels caps dels dos municipis, a una banda de la carretera de Sils a Santa Coloma.
les Torres
Vista general del mas les Torres (Artés)
© C.I.C. - Moià
Masia
Mas del municipi d’Artés (Bages).
Estratègicament situat al SW del terme És un gran casal amb una torre rodona de defensa adossada al seu darrere i una gran façana goticorenaixentista, amb l’escut del mas i altres elements ornamentals La seva història es remunta al segle XIII
les Corts
Campanar de l’església del Remei, al barri de les Corts de Barcelona
© C.I.C.-Moià
Barri
Districte, barri i antic municipi de Barcelona
, al qual fou agregat el 1897.
D’una extensió de 3,5 km 2 , és situat al Pla de Barcelona, al cantó de ponent Tenia com a eixos principals la Travessera i el camí ral que sortia del portal dels Tallers i que conflueix amb la Travessera mateix a l’actual carrer de Can Bruixa D’aquests camins en partien d’altres de secundaris que menaven als termes veïns de Sant Gervasi, Sants i Provençana, ultra les vies de la localitat El terme, doncs, és allargat i estès de llevant a ponent A llevant arribava fins a l’actual cruïlla dels carrers d’Aragó i de Casanova, on limitava amb Barcelona la Creu d’en Malla cap amunt limitava amb…
les Gavarres
El massís de les Gavarres, extrem nord de la Serralada Litoral Catalana
© Arxiu Fototeca.cat
Massís
Massís que constitueix l’extrem N de la Serralada Litoral Catalana.
Cap al Baix Empordà forma un bloc aixecat limitat per una falla, així com també per l’W Gironès, on es posa en contacte amb la Depressió Prelitoral cap al S entra en contacte amb el batòlit granític de la Serralada Litoral i cap a l’E arriba fins a la costa, que en aquest sector esdevé escarpada i abrupta Els materials que el formen són paleozoics, bàsicament esquists silurians i alguns petits afloraments de calcàries devòniques i quarsites armoricanes molt dures En el contacte amb el batòlit aquests materials són profundament metamorfitzats L’estil tectònic que hi predomina és el germànic Hi…