Resultats de la cerca
Es mostren 541 resultats
Pelle Gudmundsen-Holmgreen
Música
Compositor danès.
Iniciat en el món musical amb l’aprenentatge del violí, rebé les primeres lliçons de composició de Finn Hoffding, el 1951 Dos anys més tard ingressà al Conservatori de Copenhaguen, on estudià teoria, composició i instrumentació Assistent tècnic del Teatre Reial de Copenhaguen 1959-64, fou professor de composició en diferents centres Les seves primeres obres palesen una clara influència de la música bartokiana i del serialisme, però a poc a poc s’anà interessant per l’estil expressiu de compositors com G Ligeti, K Stockhausen i P Boulez Membre del moviment Den ny Enkelhed 'La nova…
Aleksandr Aleksandrovic Slobod’anik
Música
Pianista ucraïnès.
Estudià al Conservatori Estatal PI Cajkovskij de Moscou, on rebé lliçons de Genrikh Neuhaus, entre d’altres i on es diplomà el 1964 A dinou anys fou premiat al Concurs Chopin de Varsòvia 1960 L’organització anglesa de premis internacionals de música, entitat presidida llavors per Zoltán Kodály, li atorgà un premi especial com a recompensa pels seus brillants inicis de carrera concertística L’any 1966 fou guardonat en el Concurs Internacional PI Cajkovskij de Moscou Excellí especialment com a intèrpret de l’obra de F Chopin, S Prokof’ev i A Skr’abin Dugué a terme una destacable…
Marie Hall
Música
Violinista anglesa.
Fou filla d’un arpista amateur , de qui rebé les primeres lliçons de música i amb qui, juntament amb altres membres de la família, realitzà diversos concerts El compositor Edward Elgar, impressionat pel seu talent, la recomanà al violinista August Wilhelmj, amb qui es perfeccionà a Londres Gràcies a una recomanació de J Kubelík continuà els estudis amb O Ševcik, a Praga, ciutat on debutà el 1902 Es presentà a Londres un any després i als EUA el 1905 Feu gires per Austràlia 1907 i l’Índia 1913 i, el 1921, estrenà The Lark Ascending de R Vaughan Williams sota la direcció d’Adrian Boult Feu…
Maurice Hewitt
Música
Violinista francès.
Feu els estudis musicals al Conservatori de París i, entre el 1908 i el 1928, formà part de diversos quartets de cambra com el Capet, del qual fou segon violí Aquest any fundà el Quartet Hewitt, i en fou primer violí fins el 1948 Installat a Cleveland, als EUA, formà el quartet Cleveland i impartí lliçons a l’Institute of Music de la ciutat El 1934 retornà a França, on fou nomenat professor del conservatori americà de Fontainebleau El 1939 fundà una orquestra de cambra amb la qual interpretà fonamentalment repertori barroc i clàssic, amb què contribuí a la recuperació d’obres de…
Lina Pagliughi
Música
Soprano nord-americana d’origen italià.
Considerada una nena prodigi, rebé lliçons de música de ben petita i, ja adolescent, estudià a San Francisco Posteriorment, amplià la seva formació a Milà, on fou deixebla de M Bavagnoli El 1927 debutà al Teatre Nacional de Milà, on es presentà com a Gilda Rigoletto , paper amb el qual sempre obtingué èxits clamorosos i que enregistrà al final dels anys quaranta amb el baríton G Taddei Entre el 1931 i el 1949 actuà sovint a les òperes de Montecarlo, Nàpols, Florència i Roma, al Teatro alla Scala de Milà i al Covent Garden El 1947 cantà per darrera vegada a la Scala, on presentà…
Pere Paulí
Música
Tenor català.
Inicià la seva carrera com a membre del Cor del Gran Teatre del Liceu i rebé lliçons de M Barrientos i F Viñas, abans de traslladar-se a Milà, on perfeccionà els seus coneixements Debutà a Trieste el 1929 com a Faust Mefistofele i la temporada 1929-30 cantà La bohème al Tea tro alla Scala de Milà Destacà en diversos teatres italians, francesos, alemanys i espanyols, amb una carrera curta, finalitzada el 1946 El 1936 estrenà La sulamita , d’A Zanella, a Ancona, al costat de Zita Fumagalli Riva i cinc anys més tard cantà Jenufa , de L Janácek, al Teatro La Fenice de Venècia Enregistrà…
William King
Música
Compositor i organista anglès.
Probablement rebé les primeres lliçons de música del seu pare, organista de la catedral de Winchester Durant la guerra civil fou un dels músics adscrits a la cort de Carles I a Oxford El 1648 es graduà com a batxiller en arts i en 1652-54 feu de capellà al Magdalen College El 1664 fou nomenat organista del New College d’Oxford Compongué música vocal profana i religiosa Tenen especial importància les seves Songs and Ayres 1668, tant per la qualitat de la música com pel fet de ser un dels primers cançoners apareguts a Anglaterra després de la restauració de la monarquia La seva…
Ivan Ivanovic Sollertinskij
Música
Musicòleg i crític teatral i musical rus.
S’especialitzà en filologia romanogermànica i literatura clàssica espanyola a la Universitat de Petrograd 1921-24 També feu estudis de postgrau de teatre a l’Institut per a la Història de les Arts 1923-29 Musicalment fou un autodidacte i només rebé algunes lliçons de direcció de NA Malko a la meitat de la dècada del 1920 A partir del 1923 exercí la docència en diversos centres d’educació superior a Petrograd -Leningrad des del 1924-, com el conservatori, on fou professor des del 1939 També fou director artístic de l’Orquestra Filharmònica de Leningrad i editor de la seva…
Hieronymus Gradenthaler
Música
Compositor, organista i teòric de la música alemany.
Pràcticament visqué tota la vida a la seva ciutat natal Rebé les primeres lliçons de música i d’orgue del seu pare, organista a Sankt Oswald Entre el 1656 i el 1658, becat per la ciutat de Ratisbona, anà a estudiar orgue a Nuremberg, probablement amb D Schedlich El 1659 substituí JB Häberl com a organista a l’església parroquial de Ratisbona, càrrec que ocupà fins a la mort A la seva fama d’organista virtuós s’afegí la de compositor de cançons i de suites instrumentals Les seves àries, predominantment religioses, són estròfiques i contenen reminiscències folklòriques Les suites…
Anton Franz Josef Eberl
Música
Pianista i compositor austríac.
Es formà amb GC Wagenseil, JA Stefan i L Koželuh, i de seguida despuntà com a pianista Fou amic de WA Mozart, de qui molt probablement rebé lliçons Durant els anys 1795 i 1796 realitzà dues gires concertístiques per Alemanya, després de les quals fou nomenat mestre de capella a la ciutat de Sant Petersburg per al període 1796-1802 Les primeres obres pianístiques que compongué mostren una clara influència mozartiana, però a mesura que anà evolucionant com a compositor tendí cap al Romanticisme, tal com evidencien les seves darreres obres En la seva època se’l comparà amb Beethoven…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina