Resultats de la cerca

Fundat el 2006, fou impulsat per un grup d’orientadors berguedans Participa en competicions d’àmbit català El 2010 coorganitzà el Campionat de Catalunya d’orientació i aconseguí la tercera plaça en la prova de relleus L’equip júnior es proclamà campió de Catalunya el mateix any Alguns dels seus esportistes més destacats són Pau Llorens, David Tarrés, Sergio Peláez, Adrià Sunyer i Sílvia Perarnau

Fundada pel crític Vicent Aguilera i Cerni, en la seva redacció figuraven Giulio Carlo Argan, Jean Cassou, Alexandre Cirici, Ángel Crespo, Romualdo Brughetti, Joan Josep Estellés, Tomàs Llorens, Bruno Zevi, Werner Haftmann i altres especialistes Assolí un gran prestigi i influí notablement en la introducció de nous corrents estètics i crítics Publicà números extraordinaris sobre el País Valencià i sobre el Principat, entre altres

Constituïda al gener del 1932, fou presidida per Joaquim Rubio La primera junta directiva fou integrada per diversos mànagers pioners de la boxa catalana, com ara Pere Sáez, Robert Llorens o Josep Tormo Afiliada a la Federació Catalana de Boxa, obligà els empresaris a utilitzar els seus serveis per a l’organització d’espectacles esportius Esdevingué el bressol del posterior Collegi Oficial de Preparadors

S’inicià en la modalitat l’any 1983 i poc després ingressà al Centre d’Alt Rendiment de la Foixarda 1985-87, on fou entrenada per Florean Stefanescu Posteriorment s’entrenà a les ordres de Tony Llorens al Gimnàs Claret El 1989 guanyà el Campionat de Catalunya, debutà internacionalment al Memorial Blume i participà en el Grand Prix de París Poc després abandonà la pràctica esportiva d’alt nivell

Considerat deixeble de Joan de Joanes Fou notari a Bocairent Féu un conjunt de teles arcaïtzants sobre sant Domènec per al convent de dominicans de Sant Onofre de Xàtiva València, Museu de Belles Arts Té altres obres a València —Sant Miquel dels Reis—, Elda, Castalla, Alaquàs, Quatretonda i Cabdet, on treballà amb el seu germà Onofre Llorens Hom ha dividit sovint la seva activitat entre dos pintors homònims que podrien ésser pare i fill

Els primers anys hi collaboraren Josep MLlompart i José Manuel Caballero Bonald A part algunes poesies en gallec i en català, ha tractat de la literatura castellana des del punt de vista de l’assaig i la creació Ha publicat números monogràfics un d’ells sobre Mallorca i un altre sobre les converses poètiques de Formentor, 1960 dedicats a artistes i escriptors Joan Miró, Gaudí, Picasso, Tàpies, Llorens Artigas, Carles Riba, entre d’altres

Féu nombroses auques Treballà per a les cases Estivill i Llorens La seva producció millor és la del període 1849-62, en collaboració amb el dibuixant Ramon Puiggarí També gravà romanços, ventalls, soldats de rengle, goigs i estampes L’ajudà el seu fill homònim, que signà com ell i continuà el treball del pare, cosa que provocà una certa confusió en l’atribució d’auques, bé que la tasca del fill és d’una qualitat molt inferior

Representa una reacció, més sentimental que filosòfica, contra les conseqüències del sensisme de Locke, de la cosmologia de Berkeley i de l’escepticisme de Hume Té per norma suprema el common sense ‘sentit comú’, i els seus temes se centren en la gnoseologia i la moral En són els representants més destacats Thomas Reid, James Beattie, Dugald Stewart i James Oswald L’escola influí, als Països Catalans, en pensadors com Ramon Martí d’Eixalà, Francesc Xavier Llorens i Barba i Jaume Balmes

Incorporà l’ Estudi General de Lleida , fins aleshores departament de la Universitat de Barcelona, l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària de la Universitat Politècnica de Catalunya i l’Escola Universitària de Professorat d’EGB de la UAB Inicià la seva activitat el curs 1992-93 El curs 2022-23 oferia 48 titulacions N’han estat rectors Jaume Porta i Casanellas 1993-2003, Joan Viñas i Salas 2003-11, Roberto Fernández i Díaz 2011-19 i, des del 2019, Jaume Puy i Llorens

Format a Mallorca Escola d’Arts i Oficis, 1955 i a Barcelona Escola de Belles Arts, 1956, i Escola Massana, 1960 Deixeble de Josep Llorens i Artigas Autor d’atuells de gres, de forma i coloració originals, i de murals aplicats a obres arquitectòniques a Mallorca, entre els quals destaquen el plafó de ceràmica del parc de Sa Quarentena 1970 i el mural sobre una obra de Miró 1983 La seva obra, inspirada en la tradició popular, és representada a nombrosos museus i colleccions