Resultats de la cerca

Vida i obra Estudià dret i més tard filosofia i lletres a la Universitat de València, i es doctorà a Madrid en aquesta última especialitat Quan encara era estudiant formà part del grup que publicà la revista literària Murta 1931, més tard dirigí La Gaceta del Libro , editada entre el 1934 i el 1936 per la Llibreria Miguel Juan i feu collaboracions literàries en La correspondencia de Valencia Fou professor de la Facultat de Dret a la UV i, posteriorment, durant vint-i-cinc anys, impartí les classes de literatura espanyola a la Facultat de Filosofia i Lletres, on desenvolupà una intensa…

Cavaller errant en la seva joventut, participà en nombrosos torneigs i fets d’armes Serví Alfons el Magnànim a Itàlia S'establí a Nàpols, on posseí la baronia de Groterna El 1462 prengué partit pels angevins i lluità contra el rei Ferran El 1466 passà al servei de Joan II

Vida i obra Visqué en temps d’Alfons el Magnànim Possible traductor de les Antiquitats judaiques de Flavi Josep, editades a Barcelona el 1482, i que van precedides per una introducció històrica basada en sant Jeroni Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol Barcelona, Ariel

Acompanyà el rei Alfons el Magnànim a l’expedició a Itàlia i fou fet presoner pels genovesos a la batalla de Ponça 1435 Es casà amb Joana Berenguer i de Cucaló, que li aportà la baronia de Canet El succeí el seu fill Francesc Berenguer de Blanes, baró de Canet i governador de Mallorca

El 1422 es doctorà en arts a Pavia Entrà al servei d’Alfons el Magnànim 1432 i l’acompanyà en la segona expedició a l’illa de Gerba De tornada a Milà ocupà la càtedra que fou del seu pare 1435-47 Posteriorment, Francesco Sforza el féu preceptor dels seus fills Galeazzo Maria i Ippolita

Repartí la seva activitat artística entre Roma i Nàpols 1452-60 A Nàpols collaborà en l’arc triomfal d’Alfons el Magnànim de la porta del Castell Nou d’aquesta ciutat També fou autor, entre altres obres, de les estàtues de sant Pere i sant Pau de la basílica de Sant Pere del Vaticà

Centre comercial d’una àrea agrícola i industrial producció tèxtil, siderúrgica, material de construcció Antiga capital dels marrucins, el 305 aC fou conquerida pels romans Pertangué als longobards i posteriorment als normands Inclosa al regne de Nàpols, Alfons el Magnànim l’erigí en capital dels Abruços el 1807 esdevingué el centre de la província de l’Abruç Citerior

Presidí, juntament amb Felip Fajadell, l’ambaixada que Alfons IV el Magnànim envià a Etiòpia per tal de respondre a les propostes d’aliança contra Egipte i d’ajut tècnic que li havia fet 1428 el negus Isaac —dit Preste Joan — a través d’una ambaixada que envià a València No fou realitzat cap d’aquests projectes

Fill i successor de Roberto Orsini Molt addicte a Alfons el Magnànim, aquest li concedí el principat de Salern 1438, el feu mestre justicier del regne de Nàpols i el casà —ja vidu d’Isabella Caracciolo— el 1438 amb Elionor d’Urgell , filla del comte Jaume II el Dissortat , dotada pel rei amb el ducat d’Anolfi

Ambaixador de Gènova prop d’Alfons el Magnànim 1444, fou secretari d’aquest i historiador reial És autor de De rebus gestis ab Alphonso I acabat el 1455, imprès a Lió el 1560, en deu volums, la seva obra més important, i del tractat De felicitate vitae Se l’ha considerat, erròniament, valencià i amb el cognom de Facs