Resultats de la cerca

Cavaller errant en la seva joventut, participà en nombrosos torneigs i fets d’armes Serví Alfons el Magnànim a Itàlia S'establí a Nàpols, on posseí la baronia de Groterna El 1462 prengué partit pels angevins i lluità contra el rei Ferran El 1466 passà al servei de Joan II

Vida i obra Visqué en temps d’Alfons el Magnànim Possible traductor de les Antiquitats judaiques de Flavi Josep, editades a Barcelona el 1482, i que van precedides per una introducció històrica basada en sant Jeroni Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol Barcelona, Ariel

Acompanyà el rei Alfons el Magnànim a l’expedició a Itàlia i fou fet presoner pels genovesos a la batalla de Ponça 1435 Es casà amb Joana Berenguer i de Cucaló, que li aportà la baronia de Canet El succeí el seu fill Francesc Berenguer de Blanes, baró de Canet i governador de Mallorca

El 1422 es doctorà en arts a Pavia Entrà al servei d’Alfons el Magnànim 1432 i l’acompanyà en la segona expedició a l’illa de Gerba De tornada a Milà ocupà la càtedra que fou del seu pare 1435-47 Posteriorment, Francesco Sforza el féu preceptor dels seus fills Galeazzo Maria i Ippolita

Repartí la seva activitat artística entre Roma i Nàpols 1452-60 A Nàpols collaborà en l’arc triomfal d’Alfons el Magnànim de la porta del Castell Nou d’aquesta ciutat També fou autor, entre altres obres, de les estàtues de sant Pere i sant Pau de la basílica de Sant Pere del Vaticà

Centre comercial d’una àrea agrícola i industrial producció tèxtil, siderúrgica, material de construcció Antiga capital dels marrucins, el 305 aC fou conquerida pels romans Pertangué als longobards i posteriorment als normands Inclosa al regne de Nàpols, Alfons el Magnànim l’erigí en capital dels Abruços el 1807 esdevingué el centre de la província de l’Abruç Citerior

Se’n conserven dues composicions, una A Déu primer qui és causa causant , elogi exagerat d’Alfons el Magnànim , escrita després del 1442, i una altra, Per molt pensar so en un pensament , de caràcter amorós, reiterativa i d’estil artificiós Bibliografia Baselga y Ramírez, M 1896 El cancionero catalán de la Universidad de Zaragoza Zaragoza, Cecilio Gasca

Ambaixador de Gènova prop d’Alfons el Magnànim 1444, fou secretari d’aquest i historiador reial És autor de De rebus gestis ab Alphonso I acabat el 1455, imprès a Lió el 1560, en deu volums, la seva obra més important, i del tractat De felicitate vitae Se l’ha considerat, erròniament, valencià i amb el cognom de Facs

Monjo basilià 1423 i arquebisbe de Nicea 1437, assistí al concili de Ferrara-Florència i signà l’acta d’unió amb l’Església de Roma 1439 Fou creat cardenal el 1439 Promogué la croada contra els turcs prop d’Alfons el Magnànim i a Alemanya, Venècia i França S'interessà per Ramon Llull, però no fou un lullista

Ciutadà de Xàtiva És autor d’una Resposta en llaor de la Verge Maria mirant a la joia , publicada a Les trobes en llaors de la Verge Maria València, 1474 Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX València, Institut de Literatura i Estudis Filològics / Institució Alfons el Magnànim / Diputació de València