Resultats de la cerca

Primitivament, els coristes servents del déu executaven una dansa entorn de l’altar, al ritme de càntics Fins al s VII aC el ditirambe anava lligat al culte de Dionís després se'n separà Amb les melodies de Lassos d’Hermione el ritme es féu més vivaç, i el temari dels càntics varià fins a l’infinit amb Simònides el ditirambe tocà tots els temes, divins o heroics, fins a convertir-se en la forma poètica d’on sortí la tragèdia grega

Estudià jurisprudència a Londres i es donà a conèixer com a poeta amb Odes and Epistles 1806 i els poemes satírics Corruption i Intolerance 1808 Anà a Itàlia i fou amic de Byron, mort el qual contribuí a fer conèixer la seva obra La poesia de Moore, romàntica, desenvolupa una temàtica oriental Lalla Rookh, 1817 i una altra de caire patriòtic militant, fonamentada en el poble i la tradició irlandesa Irish Melodies , 1808-34, algunes de musicades per ell mateix amb notable èxit

El seu llibre Digte ‘Poemes’, 1872 representà una renovació revolucionària dins la literatura danesa A Londres assimilà la literatura naturalista, i posteriorment s’arrelà en temàtiques populars i tradicionalistes, que alternà amb l’individualisme romàntic Algunes de les seves novelles tracten temes de la mar, com Lars Kruse 1879 Altres obres seves són Doempede melodier ‘Melodies mudes’, 1875, Sange ved Havet ‘Cants de la mar’, 1877 i Venezia 1877 Escriví contes realistes, obres teatrals, llibres de viatges i una novella autobiogràfica

D’origen jueu, emigrà en produir-se la invasió hitleriana 1939 Amic de Franz Kafka, fou qui, a la seva mort, en publicà les obres, i adaptà al teatre les novelles Das Schloss ‘El castell’, 1953 i Amerika 1957 La seva producció, expressionista, reflecteix la simbiosi entre el món germànic i el jueu Reübeni, Fürst der Juden ‘Reübeni, príncep dels jueus’, 1925, Galilei in Gefangenschaft ‘Galilei a la presó’, 1948, etc Exercí la crítica musical i compongué melodies i música de cambra i per a orquestra

Principalment escrites per a viola de mà o orgue, les diferencias es feren quasi sempre sobre melodies o danses populars o sobre temes manllevats del cant pla El gènere tingué excellents conreadors que exerciren una gran influència sobre els compositors d’altres països europeus, en especial sobre els virginalistes anglesos El recull més antic conservat és l’anomenat Los seys libros del delphín 1538 de Luis de Narváez, seguit pels de Luis Venegas de Henestrosa, Antonio de Cabezón, Alonso Mudarra, Enrique Valderrábano i Diego Pisador

En la classificació Hornbostel-Sachs, flauta de forma ajustable, que pot ser de buf directe al cantell del tub o amb conducte d’aire Amb una mica d’habilitat s’hi poden tocar melodies senzilles Una de les seves variants, la flauta mussolera , era utilitzada antigament per a caçar mussols permet imitar el so d’aquest animal Actualment, les flautes de pistó són utilitzades, bàsicament, com a entreteniment o com a joguina infantil, construïdes de manera artesanal -de canya- o industrial -de metall o de plàstic

La música popular equatoriana fou influïda notablement per la cultura incaica, i té melodies peculiars que caracteritzen les danses típiques el sanjuanito , el yumbo , etc El musicòleg Segundo Luis Moreno 1882 contribuí a divulgar-les La dominació castellana hi introduí la música europea al segle XVII ja hi hagué compositors autòctons, com Manuel Blasco Al segle XX, s’ha destacat Pedro Pablo Traversari 1874 — ~1960, musicòleg i autor de música teatral La vida musical del país se centra a Quito, on hi ha un conservatori nacional fundat el 1900, i a Guayaquil

Els seus inicis daten del 1998 Des d’aleshores han enregistrat tres discs U 1999, Cançó de dona i home 2002, i Cor de porc 2005 Fan una música nodrida d’influències gregues, turques, balcàniques, àrabs, iranianes i afganeses mesclades amb una forta identitat valenciana, amb els instruments originals de cadascuna d’aquestes cultures Els bordons i les percussions són la base per als texts i les melodies La seva música reprodueix fidelment tota aquesta complexitat de sonoritats i riquesa tímbrica amb vuit músics i més de quaranta instruments, tots ells acústics

De molt jove es traslladà a París, on estudià al conservatori sota la supervisió de J Massenet Posteriorment s’interessà pel teatre, i fou director de l’Òpera de París 1945 Escriví força música per a teatre, ballets i música incidental, a més d’obres per a orquestra, música de cambra i cançons, composicions aquestes darreres per les quals ocupà un lloc important en la música francesa El seu Premier volume de 20 mélodies 1895 inclou poemes de Victor Hugo Si mes vers avaient des ailes i de Verlaine Chansons grises , 1893

Es formà a Espanya, i des del 1852 s’establí a París com a professor de guitarra, on se’l comparà a F Sor i a D Aguado, del qual fou considerat un continuador Compongué diverses obres, entre les quals destaquen l’òpera en quatre actes Roger de Flor i diverses obres per a guitarra, com ara Melodies pour guitarre et chant Redactà el tractat pedagògic Méthode de guitarre 1890, que tingué molta acceptació, en el qual intentà aplicar alguns dels principis de l’escola francesa de violí a la tècnica guitarrística