Resultats de la cerca

El seu portaveu era l' Enciclopedia Médico-Farmacéutica Fou una de les pioneres de la creació dels collegis oficials de metges i farmacèutics, d’acord amb les directrius oficials i en contra de la majoria dels professionals del país d’aleshores El seu primer president fou Lluís de Marlès i de Cusà

Inicià l’activitat l’any 1987 sota la direcció de Domingo Ruano Gil i ha format més de tres-cents metges especialitzats en medicina de l’esport Participa en nombrosos projectes de recerca en l’àmbit estatal i internacional Des de l’any 2005 la direcció correspon al professor Antonio Turmo Garuz

Germà del bisbe Miquel Salvà i Munar Fou catedràtic i primer director del Collegi de Medicina, Cirurgia i Farmàcia de Pamplona 1829, on publicà un periòdic mensual de medicina 1830 en el qual collaboraren nombrosos metges mallorquins i catalans Fou catedràtic a Madrid Deixà inèdites nombroses obres professionals i publicà alguns discursos

Membre d’una nissaga de metges de la qual formen part, entre d’altres, el seu germà Josep Maria i el seu fill  Francesc Estudià medicina a Barcelona, i es llicencià el 1917 S’especialitzà en patologia digestiva i estudià a París i a Berlin 1924-25 Retornà a Barcelona el 1926 i s’incorporà al servei del doctor Francesc Gallart a l’Hospital de la Santa Creu com a cap de les consultes externes de l’aparell digestiu L’any 1932 funda l’Institut de Gastroenterologia de Barcelona, dedicat a la diagnosi i el tractament de les malalties digestives A més de la tasca assistencial i acadèmica, liderà la…

Fou un dels metges pràctics de més anomenada a Mallorca, on introduí les idees de la vacunació antivariolosa Entre els seus escrits cal esmentar la Memoria sobre el poderoso y saludable uso de la música en las enfermedades nerviosas ocasionadas por pasiones de ánimo 1792 i una altra sobre el tètan publicada pòstumament 1798

Fou impulsat per la Federació Catalana de Basquetbol coincidint amb el Campionat d’Europa a Catalunya Tingué lloc entre el 2 i el 4 de juliol a la clínica Teknon Hi participaren, a part de metges d’arreu del món, personalitats de la medicina esportiva catalana com els doctors J Guillén i R Cugat

El 1318 fou nomenat metge reial per Jaume II de Catalunya-Aragó, el qual fou assistit el 1335 Es coneixen dotze escrits mèdics seus, entre els quals figura un règim dietètic per a un bisbe de prop de Monteleimar, fet en collaboració amb tres altres metges i publicat a Alemanya 1923 i França 1924

Fou membre fundador de la Conferència Fisicomatemàtica de Barcelona 1764, després Acadèmia de Ciències i Arts, i hi collaborà activament com a director 1766-71 i 1773-77 i revisor 1777-98 de la secció d’òptica Fou un dels sis membres fundadors de les conferències acadèmiques per a metges 1770 precursores de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona

Doctorat a Tolosa Llenguadoc 1925, actuà com a cirurgià en el centre hospitalari de Perpinyà i fou, del 1941 al 1947, president del Consell de l’Orde dels Metges dels Pirineus Orientals més tard, en fou president honorari Treballà sobretot en el camp de la patologia digestiva fou president de la Societat de Gastroenterologia del Sud-oest

Arribà a tenir més de 5 000 socis A més de la funció assistencial, amb metges propis i ajut econòmic als malalts, tingué una gran activitat recreativa balls de carnaval disposà d’un orfeó i un teatre Amb la implantació el 1940 de la seguretat social i la prohibició del carnaval, la seva vida anà esllanguint-se