Resultats de la cerca

Es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona 1969, on es doctorà 1979 El 1988 fou nomenat cap del Servei de Medicina Interna reumatologia i geriatria a l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron de Barcelona i el 1992, catedràtic de Medicina Interna de la Universitat Autònoma de Barcelona UAB Fou vicedegà 1991-97 i degà 1997-2001 de la Facultat de Medicina de la UAB Des del 2000 és Honorary Fellow de l’Acadèmia Americana de Medicina i és membre del Consell Català d’Especialitats Mèdiques President del Collegi Oficial de Metges de Barcelona  2010-2014, ha estat vicepresident de la…

Es llicencià en medicina 1900 doctorat el 1901 i en farmàcia 1903 a la Universitat de Barcelona, on fou professor 1907 i catedràtic de medicina legal 1923 des del 1909 fou metge forense de Barcelona Autor de treballs com Examen médico-legal sobre las manchas de sangre 1913 Fou soci fundador i més tard president de la Societat de Psiquiatria i Neurologia de Barcelona

Nebot del catedràtic de retòrica Vicent Blai Garcia Estudià teologia a Alcalá, i després es dedicà a la medicina Vidu de la filla de l’escriptor Dionís Pau Llopis, es féu eclesiàstic i fou degà de la collegiata de Gandia Arribà a ésser metge de Felip IV de Castella Autor de Philosophia naturalis sacrosanti corporis Iesu Christi Anvers, 1639 i de Pathologia de morbis in sacris litteris Madrid, 1642

Es doctorà a Montpeller Fou metge administrador de l’hospital de Sant Jaume d’Olot És autor, entre altres treballs, de Descripción de la enfermedad epidémica observada en Olot en 1846 i d’ Ensayo topográfico-filosófico-médico o sea reseña circunstanciada de la localidad y los habitantes de la MIV de Olot 1849 Morí en ple exercici de la seva professió a conseqüència d’una epidèmia de tifus

Estudià a Pàdua, fou metge a Verona, i Pau III el nomenà metge del concili de Trento És autor del poema llatí Syphilis sive de morbo gallico 1530, on descriu la sífilis venèria i li dóna nom També escriví, entre altres obres, De contagione et contagiosis morbis 1540, on explica els mecanismes del contagi per mitjà de gèrmens vius, i De sympathia et antipathia rerum 1545

Es llicencià a Barcelona 1881 i fou metge de l’armada Establert des del 1892 a Barcelona, es dedicà a l’electroteràpia i a la radiologia, especialment al tractament de les malalties inflamatòries Fou membre de l’Acadèmia de Medicina 1913 i de l’Acadèmia de Ciències i Arts 1920 de Barcelona, director d’"El Criterio Católico en las Ciencias Médicas” i president de la Societat Mèdica dels Sants Cosme i Damià

Fou metge de la Unió Esportiva Lleida durant vint-i-cinc anys Fou fundador i president de la Societat Espanyola de Traumatologia de l’Esport i de l’Associació Espanyola de Metges d’Equips de Futbol També fou president de l’European Federation of Orthopaedic Sport Traumatology L’any 2004 esdevingué director mèdic de l’equip de futbol Shakhtar Donetsk Ucraïna i aconseguí la Menció d’Honor del Govern d’Ucraïna 2007

Llicenciat el 1898 i doctorat el 1927 Relacionat amb el Centre Escolar Catalanista, publicà treballs en diverses revistes i fou secretari de redacció de La Ginecologia Catalana 1898-99, la primera revista mèdica en català Clínic eminent, presidí el Collegi de Metges de Barcelona del 1931 al 1933, càrrec des del qual portà a terme una important tasca social, i inaugurà el Casal del Metge 1932 En dimitir el 1933, fou nomenat per unanimitat president honorari

Estudià a Barcelona, i es doctorà el 1892 Fou metge de l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona, i secretari general de l’Acadèmia d’Higiene de Barcelona Fou collaborador de La Renaixença i d’un gran nombre de revistes mèdiques, i publicà obres com Ránula sublingual, hidrotomía y extirpación 1894, tesi doctoral, Notes sobre l’anestèsia 1898, Lactancia mercenaria en Barcelona 1898, Tuberculosis inflamatoria aguda de Poncet 1901, etc Era germà de Lluís Segalà i Estalella

Germà d’ Àlvar Esquerdo i Esquerdo , estudià la carrera a Barcelona, on es llicencià el 1874 amb premi extraordinari Un any més tard, es doctorà a Madrid amb la mateixa qualificació Des del 1882 fou metge de l’Hospital de la Santa Creu, i des del 1883, professor clínic i auxiliar de patologia i clínica mèdica a la Facultat de Medicina de Barcelona El 7 de desembre de 1883 ingressà en la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona Presidí, en 1884-88, l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques, i fou membre de l’Acadèmia de Medicina i de la Junta de la Casa de la Caritat…