Resultats de la cerca

Ensenyà a l’Escola Normal de Guadalajara fins a l’exili del 1939 i després a l’Instituto Politécnico Nacional de Mèxic Desenvolupà una gran tasca per a la formació de mestres, i com a historiador estudià la metallúrgia colonial americana La minería y la metalurgia en la América española durante la época colonial 1955, La amalgamación de los minerales de plata en Hispanoamérica colonial 1969, etc També recollí treballs esparsos en el volum Trabajos, artículos y apuntes 1940-1972, sobre química, enseñanza y metalurgia mexicana y de Hispanoamérica colonial 1973

Fundà i dirigí la revista Tierra Nueva 1940-42 L’espontaneïtat de les seves primeres poesies Páramos de sueños , 1944 evolucionà cap a un hermetisme formal en la seva producció posterior Imágenes desterradas , 1948 Palabras en reposo , 1956 L’amor, el temps, la solitud, la mort, són els temes constants dels seus poemes Publicà també el volum d’assaigs Los momentos críticos 1987 Membre de la Academia Mexicana de la Lengua 1964, el 1984 rebé el premi Xavier Villaurrutia, el 1986 l’Alfonso Reyes i el 1987 el premi Nacional de Lingüística y Literatura

Fou director de la Biblioteca Nacional, diplomàtic i periodista Siglo XIX , Revista Azul , etc Com a poeta és un postromàntic que esdevé modernista en són exemples Ingenuas 1902, Lámparas en agonía 1914, Los últimos pájaros 1924, etc Com a prosista cal destacar La vida literaria en México 1917, recull de conferències fetes a l’Argentina, Estampas de viaje 1919, Hombres y libros 1923 i la patètica descripció de la capital mexicana Psiquis enferma 1922 Els darrers anys de la seva vida s’exilià a Cuba i Espanya, on collaborà activament en publicacions culturals

Fou diplomàtic a Veneçuela, l’Equador i Colòmbia, i no restà indiferent a la revolució mexicana La seva obra reflecteix l’admiració per la poesia japonesa, i se'n destaquen Li-Po y otros poemas 1920, El jarro de flores 1920 i La feria 1928 Fou també un excellent prosista, com en Hirosigué, el pintor de la nieve, de la noche y de la luna 1914, Los días y las noches de París 1918, llibre de viatges, La resurrección de los ídolos 1924, novella, i el recull de memòries La feria de la vida 1937

De molt jove se n'anà a Mèxic, on fou ordenat sacerdot, i el 1620 fou nomenat bisbe de Puerto Rico És autor d' El Bernardo o La Victoria de Roncesvalles 1624, poema èpic erudit escrit en la seva joventut a la manera d’Ariosto s’inspirà en la llegenda de Bernardo del Carpio, amb contínues digressions fantasticoallegòriques que el converteixen en exemple típic del barroc Escriví també Grandeza mexicana 1604, poema descriptiu, i El siglo de oro en las selvas de Erífile 1607, recull de 12 èglogues en vers i en prosa

Residí a París fins el 1914 Estudià a Barcelona, a l’acadèmia de Francesc Galí primerament compartí amb Esteve Monegal el taller i les inquietuds del Noucentisme, i treballà al taller d’arquitectura de Puig i Cadafalch Aquesta preparació i el seu viatge a Alemanya 1919 el menaren cap a l’escenografia, que inicià al Gran Teatre del Liceu Home d’una gran cultura, fou mestre als teatres de Madrid, on féu decoracions fantasioses i originals per a Gregorio Martínez Sierra al seu Teatro de Arte, per a Eduard Marquina, les famoses de l’estrena de Doña Francisquita , d’Amadeu Vives, etc Collaborà en…

Fill d’un poeta, Ortega feu estudis de medicina, que compaginà amb la formació musical Destacat intèrpret de piano, rebé el sobrenom de Chopin mexicà Compongué música de saló i algunes marxes que assoliren un cert èxit Guatimotzin , amb un argument tret d’un episodi de la història del Mèxic precolombí, fou una fita important dins la història de l’òpera mexicana com a intent de crear una òpera nacional Musicalment, tanmateix, és deutora dels models italians La Marcha republicana , per a piano, també fou una altra obra significativa dins del llavors naixent nacionalisme musical a Mèxic

Es formà amb Gerónimo de Espinar i Bartolomé de Olaso com a escolà de cant a la catedral de Segòvia 1542-49 Posteriorment es traslladà a Salamanca, on estigué al servei del noble Mateo Arévalo Sedeño, el seu benefactor, gràcies al qual fou el primer compositor europeu que s’establí a Mèxic El 1554 entrà com a cantor a la catedral de la capital mexicana i el 1556, després d’ordenar-se de sacerdot, fou nomenat mestre de capella Escriví música religiosa en llatí i en llengua vernacla i desenvolupà una important tasca d’organització de la capella musical

L’explosió de diversos dipòsits clandestins de material pirotècnic provoca la mort de 56 persones i 348 ferits a la ciutat mexicana de Celaya Guanajuato L’accident s’inicia amb l’explosió d’un dipòsit de gas d’una parada de menjar, i al cap d’uns minuts exploten de manera successiva tres magatzems on es guardava material pirotècnic, tot i que no disposaven ni de permisos ni de garanties de seguretat Entre les víctimes hi ha alguns nens, així com un policia, dos bombers i un socorrista que ajudaven els afectats per la primera explosió

El 1910 s’uní a Madero i participà activament en la revolució mexicana Fou rector de la Universidad Nacional i ministre d’instrucció pública, des d’on portà a terme una labor notable en pro de la cultura De la seva nombrosa obra, que comprèn, entre altres camps, filosofia, sociologia, història i pedagogia, cal destacar La raza cósmica 1925, exaltació de la raça americana, Indología 1926, en la mateixa línia, Hernán Cortés 1941, Ulises criollo 1936, llibre de memòries, i algunes obres pròpiament literàries, com el drama Prometeo vencedor 1920 i Sonata mágica 1933, recull de relats