Resultats de la cerca

Rebé solament una educació elemental, i treballà com a miner fins a 32 anys Fou membre del consell del Lanarkshire i regidor de Glasgow 1912 pel partit laborista Quan James Ramsay Mac Donald formà el primer govern laborista de la història d’Anglaterra Wheatley fou un dels seus ministres 1924 Aquest govern fou derrotat a les eleccions generals d’octubre del mateix any

Comte de Villèle Membre de la societat secreta dels Cavallers de la Fe 1813, fou ministre sense cartera 1820-21 i d’hisenda 1821 del govern de Richelieu President del consell de ministres 1822, portà a terme una política conservadora lleis sobre l’admissió de les congregacions religioses femenines, sobre la indemnització als emigrats i sobre la repressió del sacrilegi

Membre del partit radical socialista, fou diputat 1914-35 i 1946-58 i senador 1935-40 Del 1924 al 1940 ocupà diversos ministeris i durant la Segona Guerra Mundial féu costat al general De Gaulle Vicepresident del consell de ministres 1949-50 i 1952-54 i primer ministre 1948-49, 1950 i 1951, amb Morice creà un nou partit radical socialista 1956

El Parlament alemany elegeix per majoria absoluta el candidat socialista, Gerhard Schröder, com a nou canceller d’Alemanya En votació secreta, Schröder aconsegueix el suport de 352 diputats Després del jurament de Schröder, que posa punt i final als 16 anys com a canceller del democratacristià Helmut Köhl, pren possessió el nou Govern alemany, format per 11 ministres de l’SPD, tres dels Verds i un independent

El Consell de Ministres espanyol aprova el traspàs de les competències de l’INEM del País Valencià a la Generalitat Valenciana El traspàs ratifica l’acord adoptat el passat dia 20 de juliol en una reunió de la comissió mixta de transferències entre l’Estat i el Govern valencià L’acord final preveu la transferència de 3312 milions per tal de cobrir els serveis traspassats

El portuguès Mário Centeno és elegit nou president del Consell de Ministres d’Economia i Finances de la Unió Europea, més conegut per Eurogrup L’entrada en vigor del seu mandat és a partir de l’1 de gener de 2018, i succeeix el ministre de Finances dels Països Baixos, Jeroen Dijsselbloem, que ocupava el càrrec des del gener del 2013 revalidat el juliol del 2015

Fou magistrat del secretariat general de la presidència del senat, a París Publicà l’antologia Le Roussillon et ses poètes 1923, el recull de poemes L’éternelle chanson 1906, l’assaig Le néoclassicisme et la littérature contemporaine 1910 i obres jurídiques i històriques, com Les Ministres 1911, Les Parlements i Henri II et la naissance de la société moderne obra guardonada per l’Académie Française

Llicenciat en dret a València 1868, s’establí a Madrid Collaborà en “El Imparcial”, “El Globo”, “El Resumen” i altres diaris Menà una campanya en pro de la restauració borbònica a l’adveniment d’Alfons XII, Cánovas del Castillo li confià el departament de premsa de la presidència del consell de ministres, càrrec que ocupà poc temps Retornat a València, hi dirigí el diari “El Mercantil Valenciano”

Diputat i senador, fou ministre de l’interior amb els governs Gambetta 1881-82 i Ferry 1883-85 Nomenat president del consell de ministres 1899-1902, formà un govern radical de defensa republicana amb participació socialista, que impulsà un reformisme social conservador, promulgà la llei d’associacions 1901 i sancionà amb l’indult la revisió del procés Dreyfus Dimití el 1902 per motius de salut

Baró d’Albalat i de Segart Germà i gendre de Miquel de Saavedra i Jofré El 1814 heretà el títol de comte de l’Alcúdia Favorable a l’absolutisme, fou nomenat ambaixador a Rússia 1823 per Ferran VII El 1832 fou president del consell de ministres participà en l’intent de desposseir Isabel II de la successió al tron, aprofitant la malaltia del rei