Resultats de la cerca

Estudià a Màlaga, i passà una temporada a Bèlgica 1850-55 Concorregué a les Exposiciones Nacionales des del 1856 i fou professor a l’Escuela Superior de Madrid i acadèmic de San Fernando 1860 Exposà a Baiona, Metz, Lió, París, Viena i Munic Reaccionà contra el paisatgisme romàntic de Pérez Villaamil i n'imposà un d’extremament naturalista, no exempt de misteri Foren deixebles seus Beruete, Regoyos, Riancho i Jaume Morera i Galícia, el seu deixeble predilecte, el qual donà al Museu de Lleida una vuitantena d’obres del mestre 1924

La festa primordial és el diumenge, en commemoració de la resurrecció de Crist La festa de la Pasqua celebra un cop l’any el mateix fet que el diumenge commemora cada setmana Altres misteris de Crist encarnació, naixement, ascensió i missió de l’Esperit són celebrats en el decurs de l’any en dies fixos festes fixes o movibles festes movibles

Fill d’Agdistis, fou estimat pel seu mateix pare fins al punt que el dia de les seves noces, per gelosia, infongué en tots els presents un furor salvatge que els feu castrar-se ells mateixos Atis morí i renasqué El seu culte, que es difongué per diverses províncies romanes, tenia caràcter orgiàstic

Fou conegut per la publicació de l’opuscle Epítome histórico de Elche desde su fundación hasta la venida de la Virgen inclusive, y traducción de la fiesta con motivo de esta venida anualmente celebrada 1855 La importància d’aquesta breu obra –precedent de la de Joan Orts del 1943 sobre el guió de la Festa– rau en el fet que és la primera edició coneguda del Misteri, que comprèn tant el text en català com la seva traducció castellana Fou reeditada de nou el 1896 i publicada en edició facsímil el 1987 en la revista Festa d’Elx

Fou inaugurat al maig del 2005 dins dels actes de celebració del quart aniversari de la declaració del Palmerar i del Misteri d’Elx com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO El museu mostra els orígens, la història, el desenvolupament i la cultura del palmerar d’Elx Està emplaçat en una casa tradicional i es concep com un conjunt enclavat en el mateix palmerar, en què el visitant pot descobrir el seu simbolisme històric i cultural i gaudir de la seva bellesa La visita a l’hort exterior constitueix una prolongació de la visita al museu

Es formà a Llotja, i fou deixeble de Rossend Nobas i d’Agapit Vallmitjana La diputació provincial de Tarragona li concedí una beca a París, i l’Escola de Belles Arts de Barcelona una borsa de viatge, el 1884 La seva obra, al principi monumentalista i academicista — Nebrija i Antoni Agustí , a la Biblioteca Nacional de Madrid Lluís Dalmau , a la façana de l’antic Arsenal de la Ciutadella de Barcelona Tercer Misteri de Dolor , a Montserrat—, evolucionà cap a un realisme gairebé sempre de temàtica religiosa Crist en creu , església de la Bonanova de Barcelona

Era filla del compositor Antoni Nicolau i Parera Estudià a l’Escola Catalana d’Art Dramàtic Debutà el 1915, amb Misteri de dolor , d’Adrià Gual, i encapçalà diverses companyies, alguna vegada juntament amb l’actor Ramon Martori Estrenà, entre altres obres, Rondalla d’esparvers 1918, de JMde Sagarra, i Al cor de la nit 1918 i Alta banca 1921, d’AGuimerà També destacà en els papers de Nora i de Hedda Gabler, de les obres d’Ibsen, i en Monna Vanna , de Maeterlinck Després del 1946 actuà en teatre radiofònic català, per a Ràdio Barcelona

Amb un gran domini del llenguatge i amb l’ús amesurat de les possibilitats expressives de la parla rural, compongué narracions on un món de misteri i de superstició troba una expressió culta, a la manera d’un Poe rural gallec L’humor, l’expressivitat i la captació matisada de tipus i d’ambients en fan un dels escriptors gallecs actuals més llegits La seva obra narrativa és recollida en els llibres A lus do candil 1953 i Terra Brava 1955, Contos da neboa 1973 i Historias que ninguén cré 1981 També ha conreat el teatre Pauto do demo , 1958

Germana bessona de la també escriptora Lluïsa Forrellad , debutà l'any 1949 amb L'Esperat , una versió en vers del misteri de Nadal Amb Ponç Pilat 1951, drama bíblic també en vers, aconseguí un èxit considerable es representà més de cinquanta vegades fins el 1956, una de les quals al Teatre Romea de Barcelona Ambdues obres pogueren representar-se i publicar-se en català atesa la seva temàtica religiosa Dedicada professionalment al taller tèxtil familiar, fins el 2009 no tornà a publicar, aquest cop la novella La vostra sang , recreació de la vida de Guifré el Pelós

La UNESCO declara les Falles de València Patrimoni Immaterial de la Humanitat La declaració inclou no tan sols les Falles de la capital del País Valencià, sinó totes les de les poblacions valencianes on aquestes festes són tradicionals Les tradicions dels Països Catalans incloses fins ara en aquesta categoria del Patrimoni de la Humanitat són el Misteri d’Elx, la Patum de Berga, els castells, el Cant de la Sibilla , les festes de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí, les Falles del Pirineu, el Tribunal de les Aigües de València i la dieta mediterrània