Resultats de la cerca

De formació autodidàctica, fou redactor de La Publicitat  i d’ El Matí  i administrador de La Nau El 1936 fou proclamat mestre en gai saber La seva poesia, influïda per Francis Jammes, recull la frescor i la tradició de la vida rural i religiosa Publicà  Camps a través 1924, Balada del pessebre 1958 i Musa rústica 1973

Tot el sector NW del terme de Moià va formar segles enrere una jurisdicció pròpia que principalment estigué sotmesa al castell de Rodors Rossedores o Rosedorios els anys 929 i 931 Molt aviat aquest castell va passar al domini directe reial i va ésser regit pels castlans de Clarà Des del 1381 fou de la família Planella, que el continuà senyorejant fins al segle XVII En alliberar-se del domini dels Planella, va formar un terme autònom governat pel sotsveguer de Moianès, fins que entre el 1714 i el 1840 va formar amb Ferrerons i Sant Pere de Marfà una batllia pròpia dita de les Tres Quadres i…

Llicenciat en medicina, des del 1970 fou catedràtic d’història de la medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona fins a la jubilació Fundà el Museu d’Història de la Medicina 1979, que dirigí fins el 1995 Fou també vicepresident de l’European Association of Museums of History of Medical Sciences Membre, entre altres institucions, de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, publicà monografies, estudis i biografies sobre aquesta matèria, amb una especial atenció a la medicina a Catalunya Seis testimonios de la medicina ibérica 1967, un primer volum de la Història de la…

Comprenia el territori de l’antiga vegueria de Manresa i Bages i de les sotsvegueries de Berga, Lluçanès i Moianès Tenia un corregidor a Manresa i un lloctinent a Berga Subsistí fins el 1839

Es distingí en l’augment i la reorganització patrimonial del bisbat consagrà les esglésies de Manresa i del Moianès, regió que organitzà eclesiàsticament, així com el monestir de Ripoll i l’incipient de Santa Cecília de Montserrat

Organitzada pel Motoclub Moianès al Circuit Verd de Moià, de 4,8 km, és puntuable per al Campionat de Catalunya de resistència en terra Hi participen equips de dos pilots, júniors o sèniors, que poden competir en la categoria de 125 cc, quatre temps o superior Jordi Arcarons guanyà dues edicions 1992, 1999

La Diputació de Barcelona anuncia la compra, al juny del 2017, de l’espai natural de Sant Miquel del Fai per 1,3 milions d’euros, amb la intenció de recuperar el conjunt patrimonial i natural per potenciar-ne l’ús públic i l’accés lliure a tots els visitants La zona ocupa una finca de 70,5 ha dels municipis de Bigues i Riells Vallès Oriental, Sant Feliu de Codines Vallès Oriental i Sant Quirze Safaja Moianès, que el 1990 va ser adquirida per una empresa de lleure que en gestionava la conservació

Membre del Moto Club Moianès, s’inicià el 1989 en el motocròs, però la temporada següent passà a l’enduro i fou campió d’Espanya júnior 1991 en 125 cc En categoria absoluta, el 1992 s’integrà en l’equip oficial Gas Gas i es proclamà subcampió d’Espanya El 1993 conquerí els títols estatal i europeu de 125 cc, i l’any següent fou tercer en el Campionat d’Espanya També assolí dues medalles de bronze en individual 1991, 1994 i una per equips 1993 en els Sis Dies Internacionals d’enduro

Format en l’impressionisme, derivà més tard cap a un expressionisme matisat per les formes del romànic i el barroc popular gallec La seva obra més destacada s’insereix en la línia realista, depurada d’un inicial folklorisme, i incideix en una visió dramàtica de la Galícia camperola Naiciña, O Tesouro, Santa Galega Conreà també l’escultura monumental Panteó Gallec de Buenos Aires, Monument a Curros Enríquez , a la Corunya, Cruceiro de Sant Francesc, a Compostela Entre la seva obra de tema religiós destaca el Crist de Moià Moianès

Les balladores van amb vestit negre i mantellina blanca, i els balladors, amb gambeto i barret de copa Constituïa una cerimònia de traspàs d’atributs, simbolitzats pel ram i el ciri, quan eren fets canvis de càrrec d’administrador d’altar El moviment d’entrar i sortir oposadament els balladors i les balladores origina la figura d’estrella de 12 raigs igual que a la primera part de la dansa de Castellterçol En consta l’existència des del segle XVIII Era propi de la plana de Vic, les Guilleries i el Moianès, i ha perdurat, sobretot, a Castellterçol