Resultats de la cerca
Es mostren 808 resultats
Aspàreg de la Barca
Cristianisme
Bisbe de Pamplona (1212) i arquebisbe de Tarragona (1215).
Parent de la reina Maria, muller de Pere I de Catalunya-Aragó, presentà el rei Jaume I a les corts de Lleida 1215 Tingué un paper important entre els confederats de Montsó 1216, que aconseguiren la sortida de Jaume I del castell i la renúncia de l’infant Sanç 1218 El papa Honori III el nomenà un dels quatre membres del consell de regència del rei Intervingué en les treves entre els vescomtes de Cardona i de Bearn 1226 i presidí el tribunal que dictà la sentència d’Alcalà 1227, que posà fi a l’alçament de l’infant Ferran Fou consultat en procés d’anullació del primer matrimoni de Jaume I 1229…
Pau Cristià
Cristianisme
Polemista d’origen jueu que, convertit al cristianisme amb els seus fills, prengué l’hàbit dominicà.
Es dedicà activament a refutar i a denigrar els escrits religiosos del judaisme, adés prenent-los com a prova indirecta dels dogmes cristians, adés exagerant-ne les “blasfèmies” A ell es deu la iniciativa de la disputa de Barcelona 1263 i la confiscació i expurgació de llibres hebreus als dominis de Jaume I, per a la qual operació obtingué butlles papals 1267
Jacques Soustelle
Etnologia
Història
Polític i etnòleg francès.
Partidari i collaborador del general De Gaulle des del 1940, fou diputat i ministre en diverses ocasions, governador general d’Algèria 1955-56 i dirigent de la Union pour la Nouvelle République UNR Oposat a l’autodeterminació d’Algèria, rompé amb De Gaulle 1961, s’exilià i formà part de l’OAS Tornat a França 1968, fundà el moviment nacionalista Progrès et Liberté 1970, fou de nou diputat 1975-79 i representant al Consell d’Europa 1973 Exposà les seves concepcions polítiques a Vingt-huit ans de gaullisme 1968 i Lettre ouverte aux victimes de la décolonisation 1973 Com a etnòleg s’especialitzà…
Joseph-Marie Vien
Pintura
Pintor francès.
Després d’una estada a Roma, obrí un taller a París, que fou molt freqüentat Preconitzà el retorn a la natura i el dibuix directe del model Bé que fou un dels promotors del retorn al classicisme de la segona meitat del s XVIII, conservà, però, en el seu estil molta cosa de la gràcia equívoca del rococó, com hom pot veure a La venedora d’amors Musée National de Fontainebleau Intentà noves tècniques de pintura a la cera
Robert Allan
Literatura
Poeta occità.
La seva poesia, molt personal i a voltes d’una gran fantasia, es feu mereixedora del premi de les Lletres Occitanes 1955 Cal destacar Lei cants dau deluvi 1967 Altres reculls són Lo cantic dau brau 1956, Lo poèma de l’ametla 1957, La cantada di cantadas 1960, Lo poèma dis amics 1963, Dichas d’un occitan dau sègle atomic 1967 i Poèmas politics 1959-74 Fundà l’editorial Comptador Generau dau Libre Occitan
duquessa d’Abrantes
Historiografia
Literatura francesa
Denominació de Laure Saint-Martin Permon, escriptora francesa casada el 1799 amb el general de Napoleó, Jean Andoche Junot, duc d’Abrantes.
Publicà diverses obres que reflecteixen els principals esdeveniments de l’època destaquen sobretot les seves Mémoires o Souvenirs historiques sur Napoléon 1831-35, Mémoires sur la Restauration 1836, la Histoire des salons de Paris sous Louis XVI 1837 i Catherine II L’obra Souvenirs d’une ambassade et d’un séjour en Espagne et Portugal 1837 té interès per a les relacions francoespanyoles És autora també d’una sèrie de novelles, com L’Amirante de Castille 1832, en general d’escàs valor
Berenguer Gairan
Història
Marí llenguadocià al servei de Jaume I de Catalunya-Aragó que prengué una part molt activa en l’expedició de conquesta de Mallorca (1229).
Era còmit de la galera reial gràcies a la seva perícia hom pogué capejar bé el temporal que es presentà al moment del desembarcament, i aconsellà que l’estol es refugiés a sa Dragonera Coneixia bé Mallorca per uns altres viatges anteriors, i el rei el recompensà, a l’hora del repartiment, amb sis jovades de terra a Sineu
Auguste Comte

Auguste Comte
Filosofia
Sociologia
Filòsof i sociòleg francès, fundador del positivisme.
Decisivament influït per Saint-Simon —amb qui collaborà del 1817 al 1823—, visqué modestament com a “repetidor” de matemàtiques a l’École Polytechnique El més important dels cursos que hi dictà donà lloc a la seva obra magna, Cours de philosophie positive sis volums, 1830-42, les idees directives del qual resumí en el Discours sur l’esprit positif 1844 El record de Clotilde de Vaux, que morí al cap de dos anys d’haver-la coneguda, li inspirà la “religió de la humanitat” D’aquest període són el Système de politique positive ou Traité de sociologie instituant la Religion de l’Humanité quatre…
Joan Charles-Brun
Literatura
Escriptor occità.
Mistralià convençut, es féu conèixer com a teòric del regionalisme i com a fundador de la Fédération Régionaliste Française És autor, entre altres obres, de Le Régionalisme 1911 i Qu'est-ce que le régionalisme 1936
Aristides Cavaillé-Coll
Música
Orguener.
Fill de Domènec Cavaillé Féu un viatge a París el 1833 i construí els orgues de Saint-Denis, Saint-Sulpice, Notre-Dame, i el de La Madeleine, considerat un dels millors instruments de l’època El 1890 reconstruí la part instrumental de l’orgue de la catedral de Perpinyà Inventà un instrument similar a l’harmònium i perfeccionà el mecanisme de l’orgue Fabricà també orgues per als Països Baixos, Anglaterra i diversos països americans
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina