Resultats de la cerca

Mestre d’instrucció pública i professor superior de primer ensenyament És autor de les obres Epopeya infantil 1875, Martirio de los Santos Patronos de Alcira, Bernardo, María y Gracia 1880 i Historia de los ilustres mártires, Bernardo, María y Gracia 1880, les dues darreres escrites en commemoració del setè centenari del martiri dels patrons alzirenys També escriví un Vocabulario valenciano-castellano s a i una Historia de Alcira inèdita que tenia pràcticament acabada el 1880 Participà en la Corona poètica teixida en honor de la Musa del Xúquer 1887 en homenatge a Josep Bernat i…

S'installà a Madrid cap a la meitat dels anys setanta i esdevingué un dels personatges més emblemàtics de la Movida Madrileña, a més de musa de la modernitat del moment El 1977 debutà en la música amb el seu grup Kaka de Luxe i posteriorment liderà les bandes Alaska y Los Pegamoides i Dinarama Els anys noranta fundà, al costat del músic Nacho Canut, el grup de pop electrònic Fangoria, que entre el 1999 i el 2004 Fangoria publicà la trilogia formada pels treballs Una temporada en el infierno 1999, Naturaleza muerta 2001 i Arquitectura efímera 2004 A més de la seva dedicació a la…

Filla primogènita de l’oboista Johann Friedrich Schröter i germana del pianista i compositor JS Schröter, estudià a Leipzig amb JA Hiller El 1776 es traslladà a Weimar, on la duquessa Anna Amàlia la nomenà cantant de cambra Es convertí ben aviat en l’admirada musa de JW Goethe, i interpretà els papers protagonistes de diverses obres teatrals de l’escriptor i dramaturg alemany, com ara el d’Ifigènia, d' Iphigenie auf Tauris 'Ifigènia a Tàuride', 1779, de Gluck També cantà en Die Fischerin 'La pescadora', 1782, obra de Goethe per a la qual compongué la música incidental Fou autora…

Germà de Josep Ribera i Miró , fou un dels fundadors de la Societat Barcelonina de Quartets i dirigí la Banda Municipal de Lleida Dirigí el Teatre Principal de Barcelona 1873-76, el Gran Teatre del Liceu 1876-77 i el Principal de València i fou professor de violí del Conservatori del Liceu Actuà com a organista a l’Albi És autor, entre d’altres, d’un Rèquiem , una Missa de Glòria per a gran orquestra, la cantata A la musa catalana , estrenada per la Societat Euterpe als Jardins del Tívoli, i la sarsuela en tres actes L’Esparver 1883, a partir un text de Feliu i Codina També escriví les obres…

Construït per Justinià ~530 per protegir-hi els nombrosos solitaris del desert, és un conjunt envoltat per una enorme muralla i atapeït de construccions, entre les quals es destaquen la basílica justiniana amb el seu campanar, la mesquita segle XIV, l’hostatgeria i la biblioteca L’església, de tres naus separades per columnes de granit, profusament adornada d’icones i llànties, és dedicada a la Transfiguració la representa el mosaic del segle VI a l’absis Entre les icones es destaca un retaule català de santa Caterina d’Alexandria amb la inscripció “Aquest retaule fiu fer lo honrat en Bernat…

La llegenda la transformà en la inexistent batalla de Clavijo de Ramir I contra els musulmans El més probable devia ésser que els gascons atacaren la fortalesa d’Albelda el 851 o el 852 sense aconseguir, però, de prendre-la

D’economia agrària, té indústria derivada de l’agricultura farina, oli Correspon a l’antiga Carmo , probablement d’origen tartessi fou dominada pels cartaginesos i pels romans 206 aC Durant les guerres civils Carmona fou aliada de Juli Cèsar i hom l’erigí en municipi romà inclòs al convent jurídic astigità de la província Bètica Ocupada per Mūsà ibn Nuṣayr el 711, durant el s XI esdevingué centre de la taifa de Carmona , de la família berber dels Banū Birzal, annexada al regne de Sevilla el 1067 Fou reconquerida per Ferran III de Castella 1247 Conserva vestigis romans muralles, un temple…

Fundada la dinastia per Idrīs I , els nets d’aquest es repartiren el territori i aviat les guerres civils, les revoltes berbers i les intervencions omeia i fatimita l’anorrearen Dinastia idríssida Idrīs 789-791 regència de Rāšid 791-802 regència d’Abū Ḥalīd Yazīd 802-808 Idrīs II 808-828 Muḥammad ibn Idrīs II 828-836 regència d’Άlī ibn Muḥammad 836-849 Yaḥyà I ibn Muḥammad 849-863 Yaḥyà II ibn Yaḥyà 863-866 Άlī ibn ‘Umār 866- Yaḥyà III ibn al-Qāsim -905 Yaḥyà IV ibn Idrīs ibn 'Umār 905-920 al-Ḥasan al-Hağğām govern del fatimita Mūsā ibn Abī-l-'Āfiya 925-927 al-Qāsim Gannūn ibn Muḥammad ibn al…

Estudià música a Viena 1871-78 i enginyeria Després d’abandonar l’Institut Politècnic, ingressà al Conservatori de Nasaud Transsilvània com a professor 1878-80 Posteriorment es perfeccionà al Conservatori de Leipzig amb K Reinecke i F Rebling 1880-83 El 1883 obtingué el Premi Mendelssohn de composició A la ciutat de Blaj, el 1884, exercí la docència a l’Institut grecoortodox, i fou director de la Societat Coral de la ciutat Es traslladà a Seica Mare el 1885 i feu classes a les escoles locals fins el 1917 Fundà la revista "Musa Romîna" 1888-1907 Amb la seva extensa producció, que…

S’inicià en el món de la música en l’entorn familiar, vocació que posteriorment refermà estudiant amb els mestres J Albertí i J Balaguer L’any 1935 ingressà a l’Escola Normal de Música de París, on fou alumne de P Dukas composició El 1940 fundà l’Orquestra Filharmònica Balear, conjunt instrumental que fou el primer d’aquestes característiques en l’àmbit mallorquí i que dirigí durant quatre anys Fou director també de la banda La Musa, de Selva, i de les bandes municipals de Porreres, Lloret de Vistalegre i Inca Compositor prolífic, el seu catàleg conté més de 200 obres, entre peces per a cor,…