Resultats de la cerca

Demostrà el seu domini de la narració cinematogràfica en gairebé tots els camps El 1949 i el 1950 obtingué l’Oscar per Letter To Three Wives i All About Eve Altres films seus són Five Fingers 1952, Julius Caesar 1953, Cleopatra 1961-63, The Honey Pot 1965, There Was a Crooked Man 1970 i Sleuth 1972

Rival de la família zegrita intervingué repetidament en les lluites interiors del regne nassarita de Granada segle XV Una llegenda atribueix a Boabdil l’assassinat de 36 membres d’aquesta família a la sala dels Abenserraigs de l’Alhambra granadina Chateaubriand, entre d’altres escriptors, s’hi inspirà en la seva narració Aventures du dernier Abencérage 1826

Portà una intensa activitat política bonapartista i antirepublicana tant amb collaboracions a periòdics Le Temps , Moniteur Universel , etc i l’assaig polític La Commune , 1871, etc com amb l’agitació i l’actuació directa Conreà també la narració Jean de l’Aiguille , 1869 i el drama històric amb Maurice de Saxe 1870, estrenat a la Comédie Française

Publicà la seva primera narració el 1930 en la revista The New Republic i collaborà també amb narracions curtes en The New Yorker El primer volum que publicà fou de narracions The Way Some People Live 1943 Aconseguí el National Book Award del 1958 amb The Wapshot Cronicle 1957 Falconer 1977 és considerada la seva novella més reeixida

Coneguda com a Lali Cistaré Ha estat professora en diversos tallers literaris Ha publicat les narracions La burra espatllada 1981 i Ja no queden oliveres 1987, la narració breu Com els testos a les olles 1992, premi Recull 1991 representada en teatre, 1996 i les novelles Ngolo Ngolo al país dels baobabs 1992 i Bouquet imperial 1999

Havent-se iniciat en la música i el teatre, on maldà per aplicar determinades hipòtesis de treball, amb resultats magres, es decantà cap a la narració i produí peces tan vives i ben aconseguides com ara Die Heiterethei 1854 i Zwischen Himmel und Erde ‘Entre el cel i la terra’, 1856 Del seu teatre, cal esmentar Die Makkabäer ‘Els macabeus’, 1854

A més del premi de poesia, hi foren atorgats premis de narració, teatre infantil i assaig breu Joan Triadú en fou el principal organitzador i fou emparat pel bisbe de Vic, Ramon Masnou, i per l’abat de Montserrat, Aureli M Escarré Hi prengueren part destacats catalanòfils estrangers El concurs fou substituït per les Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra, itinerants

Fou mestre i prevere i es llicencià en teologia a la Universitat de València Publicà Agranadures, espigolaies i eixarmins 1899, Sopes escaldades i pancuit 1899 i la llarga narració dialogada En Pepito Carabassa no hi ha mal que per bé no vénga 1900 És autor d’una antologia de prosistes mallorquins, Brots i fuies 1903 Collaborà a l’almanac d’ El Felanigense

Pel seu origen jueu, fou reduïda a la inactivitat pels nazis Les seves obres poesia, novella, narració, teatre reflecteixen el problema religiós del pecat i de la gràcia, la migració terrenal i el retorn, els horrors de la guerra i de la postguerra La seva obra principal és Das unauslöschliche Siegel ‘El segell inesborrable’, 1946, elaborada durant el període de silenci

La narració segueix antigues tradicions orals sobre la religió mites sobre l’origen del món i la història dels maies migracions dels quiché i els cakchiquel Fou escrit, segurament, per un noble o un sacerdot maia instruït pels missioners castellans El manuscrit restà perdut, fins que al segle XVIII fou trobat pel dominicà Francisco Ximénez, que en feu la traducció al castellà