Resultats de la cerca

Pertanyent a la segona generació romàntica del Risorgimento, esdevingué cèlebre amb la publicació d' Edmenegarda 1841, narració en vers de contingut realista De la seva abundosa producció cal remarcar els poemes històrics i filosòfics Satana e le Grazie 1855, Ariberto 1860, Armando 1868 i sobretot els darrers volums poètics Psiche 1876 i Iside 1878

La seva adhesió al grup de Viena denominat Vukkaradžić el mogué a participar com un dels capdavanters en el moviment nacionalista Després de la revolució del 1848 viatjà desterrat per Europa i, de retorn, publicà algunes de les seves millors obres, la narració llarga Bunjevka 1851 i la novella Dva Idola ‘Dos ídols’, 1852

Publicà la seva primera narració el 1930 en la revista The New Republic i collaborà també amb narracions curtes en The New Yorker El primer volum que publicà fou de narracions The Way Some People Live 1943 Aconseguí el National Book Award del 1958 amb The Wapshot Cronicle 1957 Falconer 1977 és considerada la seva novella més reeixida

Demostrà el seu domini de la narració cinematogràfica en gairebé tots els camps El 1949 i el 1950 obtingué l’Oscar per Letter To Three Wives i All About Eve Altres films seus són Five Fingers 1952, Julius Caesar 1953, Cleopatra 1961-63, The Honey Pot 1965, There Was a Crooked Man 1970 i Sleuth 1972

Portà una intensa activitat política bonapartista i antirepublicana tant amb collaboracions a periòdics Le Temps , Moniteur Universel , etc i l’assaig polític La Commune , 1871, etc com amb l’agitació i l’actuació directa Conreà també la narració Jean de l’Aiguille , 1869 i el drama històric amb Maurice de Saxe 1870, estrenat a la Comédie Française

Rival de la família zegrita intervingué repetidament en les lluites interiors del regne nassarita de Granada segle XV Una llegenda atribueix a Boabdil l’assassinat de 36 membres d’aquesta família a la sala dels Abenserraigs de l’Alhambra granadina Chateaubriand, entre d’altres escriptors, s’hi inspirà en la seva narració Aventures du dernier Abencérage 1826

Coneguda com a Lali Cistaré Ha estat professora en diversos tallers literaris Ha publicat les narracions La burra espatllada 1981 i Ja no queden oliveres 1987, la narració breu Com els testos a les olles 1992, premi Recull 1991 representada en teatre, 1996 i les novelles Ngolo Ngolo al país dels baobabs 1992 i Bouquet imperial 1999

Fill d’un pastor protestant, es convertí ràpidament en un dels autors teatrals més originals de la postguerra Preocupat per la renovació de l’expressió teatral, experimenta noves formes per aconseguir un teatre que permetés la crítica de la societat contemporània i la destrucció dels mites de la cultura burgesa i de la civilització científica actuals En les seves obres predomina la caricatura irònica moralista A més de teatre, ha escrit guions per a la ràdio, la televisió i el cinema, novelles policíaques i assaigs sobre literatura i teatre Entre la seva extensa producció cal citar Herkules…

Es llicencià en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1996 amb la tesi Les Rondalles d’animals el cas del cicle de la guineu i el llop Premi Flos i Calcat de Pedagogia de l’IEC 1997 Participant i impulsora de nombroses iniciatives literàries en el camp infantil, ha versionat contes de la tradició oral publicats en colleccions dirigides per ella en diverses editorials, i ha publicat articles sobre narració infantil en revistes especialitzades És presidenta fundadora de Tantàgora Serveis Culturals des del 1991, organització dedicada a la difusió i la promoció de…

La narració segueix antigues tradicions orals sobre la religió mites sobre l’origen del món i la història dels maies migracions dels quiché i els cakchiquel Fou escrit, segurament, per un noble o un sacerdot maia instruït pels missioners castellans El manuscrit restà perdut, fins que al segle XVIII fou trobat pel dominicà Francisco Ximénez, que en feu la traducció al castellà