Resultats de la cerca

Estudià amb DAlard al conservatori de París, on guanyà el primer premi de violí el 1857 Actuà per Europa i Amèrica Compongué més d’una cinquantena d’obres Destaquen Danzas españolas 1878, Aires gitanos 1878 i Introducción y Tarantela 1899 Alguns compositors, com ÉLalo, MBruch i CSaint-Saëns, li dedicaren obres

Bisbe d’Osma 1208 i arquebisbe de Toledo 1209, intervingué en la batalla de Las Navas de Tolosa 1212 El 1247 assistí al concili de Lió Escriví una obra històrica, De rebus Hispaniae , també coneguda com a Crónica del Toledano

Fill de Joan de Borja i Enríquez, tercer duc de Gandia El 1530 obtingué, per patrimoni, la baronia de Navarrés

Localitzat entre el biscaí, l’alt navarrès i el labortà, el seu territori és limitat a l’W pel riu Deba, al SE per Altsasu i al NE per Irun, aproximadament

Exercí la medicina a Aldude Collaborà en diverses revistes i fou membre de l’Acadèmia de la Llengua Basca Publicà Burruchkak ‘Espigues’, 1910, collecció d’assaig, i Beribilez ‘En automòbil’, 1931 Escriví en baix navarrès occidental, modalitat dialectal que consagrà literàriament

Aquest pacte tenia per finalitat prestar suport al tron navarrès mitjançant l’aliança amb la casa d’Àustria, enemistada aleshores amb el rei català, però no va poder evitar la incorporació del regne de Navarra, poc després, als dominis d’aquest 1512

La seva formació musical començà a la catedral de Pamplona com a nen cantor i més tard com a violinista Estudià orgue, piano, violí i composició amb els responsables de la capella musical de la catedral El 1828 obtingué la plaça de mestre de capella de la catedral d’El Burgo de Osma i el 1832 de la de Sevilla Durant la seva estada a la capital andalusa estrenà el seu conegudíssim Miserere El 1844 obtingué el magisteri de la capella reial de Madrid Des del 1854 exercí com a professor de composició al Conservatori de Madrid, del qual arribà a ser el director el 1866 L’any 1846…

Home d’estètica plenament romàntica, es preocupà per la qüestió de l’òpera nacional, però la major part de les seves composicions operístiques no s’estrenaren, com succeí als compositors que treballaren en aquest projecte de promoció d’obres de compositors i temes espanyols Compongué, també, algunes sarsueles En el terreny simfònic destaquen el poema Historia de una madre 1910 i El lobo ciego 1917 Amb la Sinfonía sobre temas vascos 1922 inicià un curt període en què s’interessà per l’estètica del nacionalisme musical Compongué també obres de repertori religiós, com l’oratori San Francisco…

Des del 1926 residí a Barcelona, on es formà a l’Institut del Teatre El 1943 fundà el Teatro de Estudio per donar a conèixer l’avantguarda europea, d’Ibsen a Sartre, i més tard, el Teatro de Cámara de Barcelona Els anys seixanta i setanta representà sobretot teatre clàssic espanyol Com a autor, cal fer esment de La ciudad sumergida 1955, La esfinge furiosa 1955, La trompeta y los niños 1961, La ira del humo 1963 i Summa , estrenat a París el 1981 Destacà com a director en El pleito matrimonial , de Calderón, les òperes Tiefland ‘Terra baixa’, d’Ed’Albert, Amunt , d’Altisent, etc