Resultats de la cerca
Es mostren 3896 resultats
aranya domèstica
Aranya domèstica
Kelly Fuerstenberg (cc-by-nc-4.0)
Aracnologia
Aranya que viu a l’interior de les cases en plena zona urbana.
Fa la teranyina als racons de les parets Fabrica al fons de la tela un petit tub, on s’amaga esperant la presa
cara
Cara (Chara hispida)
JC Schou (cc-by-nc)
Botànica
Gènere d’algues verdes d’aigua dolça, de la classe de les carofícies, formades per un eix de grans cèl·lules, recobertes d’un còrtex de cèl·lules allargades, i per ramificacions verticil·lades.
Molt emprades en experiments de fisiologia cellular asprella
antil·lis
Anthyllis hermanniae
σαββας ζαφειριου (CC BY-NC 4.0)
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, arbustives o subarbustives, de la família de les papilionàcies, de flors grogues o purpúries i fulles generalment imparipinnades.
Algunes espècies del gènere, com A hermanniae , fan coixinets espinosos socarrells als indrets ventosos
herba prima
Herba prima
Amadej Trnkoczy (cc-by-nc-sa)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les rubiàcies, de tiges primes, amb fulles linears en verticils de quatre i amb flors de color de rosa disposades en inflorescències paniculars.
Es fa en terrenys calcaris secs i pedregosos En medicina popular és emprada com a diürètic, contra els càlculs de la bufeta i contra l’angina
herba desinflamatòria
Herba desenflamatòria
Peetu iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les rosàcies, estolonífera, de fulles palmatipartides, setinades pel dessota, i de flors verdoses o groguenques, reunides en glomèruls.
Es fa en prats i roquissars de l’alta muntanya En medicina casolana val per a fer tisanes contra els mal de ventre i les inflamacions intestinals
farigola d’Eivissa
Farigola d’Eivissa
juancalvo (CC BY-NC 4.0)
Botànica
Mata ericoide, de la família de les labiades, de 10 a 30 cm d’alçària, de fulles aciculars, petites, rígides i fasciculades, i de flors purpúries.
Creix en rosts secs i erms de les Illes Balears
vaca serrana
vaca serrana
sarah faulwetter (CC BY-NC-SA 2.0)
Ictiologia
Peix teleosti de l’ordre dels perciformes, de la família dels serrànids, que pot atènyer uns 25 cm, de color groguenc, sobre el qual es destaquen bandes transversals més fosques, algunes de les quals bifurcades, amb una taca blava o violeta al ventre (l’adult) i amb nombroses línies retortes al cap.
Presenta radis espinosos a la part anterior de l’aleta dorsal És abundant entre les pedres i la vegetació poc profundes de la zona costanera superior de la Mediterrània, l’oceà Atlàntic i la mar Negra La carn té poc valor alimentari
ungla de gat
Ungla de gat
Aleksandr Ebel (CC BY-NC 4.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les papilionàcies, viscosa, de 20 a 60 cm d’alçada, de tiges subllenyoses i recobertes de pèls glandulars, de fulles trifoliolades, de flors grogues, sovint amb estries porpres, agrupades en raïms fullosos, i de fruits en llegum, penjants i pilosos.
Creix en llocs pedregosos o sorrencs, a la regió mediterrània
tití tigre
Tití tigre
Smithsonian Institution (cc-by-nc-sa-3.0)
Mastologia
Mamífer placentari de l’ordre dels primats, de la família dels cèbids, de petites dimensions, entre 55 i 75 cm de longitud total, uns 30-40 dels quals són de la cua, que no és prènsil, de pèl curt, espès i llanós, de color gris, fosc o platejat a la part superior i ocre o ataronjat a la inferior, amb dues taques blanques entorn dels ulls, grossos, separades per una de negra i envoltades d’unes altres dues de fosques.
Els seus caràcters són molt primitius i és l’únic primat del subordre dels antropomorfs que és estrictament nocturn S'alimenta d’insectes, aranyes, ocells i petits mamífers i de fruites i fulles La seva veu és molt potent Les femelles pareixen un cop l’any i una sola cria cada vegada Són de repartiment molt discontinu Habiten a les selves fins als 2000 m d’altitud i, malgrat que manquen en una gran part del Brasil, al sud de l’Amazones, hom els troba en la regió compresa entre Nicaragua i l’Argentina i de les Guaianes al Perú i l’Equador Presenta una gran varietat de subespècies i de races…
salze pirinenc
Salze pirinenc
José María Escolano (cc-by-nc-sa)
Botànica
Arbust baix, de la família de les salicàcies, de fins a 50 cm d’alçària, de fulles el·líptiques i peloses, i d’aments laxos.
És endèmic dels Pirineus, on creix en clarianes de bosc, a l’estatge subalpí