Resultats de la cerca

El 1935 es traslladà a Barcelona, on es donà a conèixer com a autor teatral Entre les seves obres destaquen Bellamor 1950, L’Antònia 1951, Les ales de la nit 1956, Aquesta llar 1957, L’estudiant ros 1958, El gran giravolt 1958, Ciment orlat 1979, De professió romancer 1980, La tia Flora 1985, Miracle en el Castanyar 1986 i Una nit al “Mas Perdut” 1986

Preocupat per problemes morals i religiosos, en les seves obres duu a terme una anàlisi psicològica de la petita burgesia D’entre les seves novelles destaca To levende og en död ‘Dues vides i una mort’, 1931, concebuda segons el gènere d’intriga Altres obres seves són Drömmen og livet ‘El somni i la nit’, 1935 i Det ensomme hjerte ‘El cor solitari’, 1938 També escriví drames, d’entre els quals destaca En reise i natten ‘Un viatger en la nit’, 1930

Conegut musicalment per la seva tasca com a director de l’Orfeó Vilanoví entre els anys 1910 i 1912, compongué algunes obres líriques com A cal pintor 1900,  La filla del marxant 1906 i  Agar 1907, sobre texts d’Ambrosi Carrion, La nit 1910,  La fada del llac 1911, Alina 1913, Alma española 1917, Pablo, el pescador 1922, El estudiante 1922, entre d’altres Creador també d’algunes sardanes Rosalia , 1922, etc que encara formen part del repertori habitual de les cobles i el poema simfònic Nit de llengeda 1911

L’entrega del premi tenia lloc dins la Nit de Santa Llúcia Relació d'obres i autors guardonats 1984 El planeta dels Set Sols , de Mercè Canela 1985 Set que no dormen a la palla , de Miquel Desclot 1986 Set gates de vida d’ Agustí Alcoberro 1987 L’Estel sent el temps , de MAssumpció Ribas 1988 Sis contes per a regal , de Salvador Comelles 1989 L’estiu a la ciutat , de Rosa Iborra 1990 Si les persones parlessin , de Xavier Bertran 1991 Contes per a un món millor , d’Enric Larruela 1992 Nyatiti la Filla del Clan , d’ Andreu Sotorra 1993 Qui vol un conte , de Joles Sennell 1994…

Les creences varien quant als ritus celebrats —orgies sexuals, missa negra, etc— i quant a la recurrència de la nit festiva —cada dissabte d’ací en ve el nom o només una o poques vegades l’any, com és ara la Nit de Walpurgis, la del divendres sant, la de sant Joan festes de Sant Joan etc- - Projecció fantàstica de ritus esotèrics de certes sectes medievals relacionats amb la bruixeria, la creença està relacionada amb antics ritus pagans de fertilitat, com ho demostren la representació del diable en forma de boc, les orgies, el foc, etc

Al Principat i a Mallorca era costum de guardar un tió per a encendre la nit de Nadal dies abans les criatures li portaven força menjar pa, blat de moro, garrofes, serradures, etc perquè pogués cagar després L’acte de fer cagar el tió , tradicionalment la nit de Nadal, constitueix una gran festa de menuts i de grans mentre el bastonegen, els infants solen cantar la fórmula “tió, caga torró, d’avellana i de pinyó” o una altra de semblant, més o menys ampliada Malgrat una certa regressió, sobretot a les ciutats, la tradició encara és viva i amb tendència a renéixer en…