Resultats de la cerca

Alumna de Carme Aranegui, feu els seus estudis a la Universitat de València, on es doctorà l’any 1993 El 1999 fou nomenada sotsdirectora del Museu de Prehistòria de València i cap del Servei d’Investigacions Prehistòriques El seu treball d’investigació s’ha centrat en l’estudi del món ibèric, particularment en el camp de la tipologia ceràmica, l’arquitectura i les formes d’ocupació del territori Entre els seus treballs destaquen Puntal dels Llops 1988, amb C Mata i El tossal de Sant Miquel de Llíria La antigua Edeta y su territorio 1995 L’any 2002…

Membre del Club de Golf de Pals i del Reial Club de Golf el Prat, destacà guanyant la Copa de la Reina 1970, el Campionat Internacional amateur d’Espanya 1971, el Campionat de Barcelona i de Catalunya 1973 i tres Campionats d’Espanya amateur júnior 1972, 1973, 1974 Guanyà en dues ocasions el Campionat d’Espanya amateur individual 1976, 1977 i el de dobles fent parella amb Marta Figueras-Dotti 1976, 1977 Participà en el Campionat Mundial 1972, 1976 Amb la selecció espanyola fou campiona d’Europa júnior per equips 1975 i subcampiona d’Europa sènior per equips 1975, 1977 Fou nomenada…

Especialitzada en braça, començà nedant pel Club Natació Manresa el 1977, any que aconseguí ser campiona absoluta de Catalunya de 200 m El 1978 marxà al Club Natació Sabadell, on fou campiona de Catalunya de 100 i 200 m 1978 i d’Espanya de 100 i 200 m 1978, 1979 Fou recordista estatal d’aquestes dues proves dos cops en piscina de 25 m i set cops en piscina de 50 m Participà en els Campionats del Món 1978, la Copa Llatina 1978 i els Jocs Mediterranis de Split 1979 Fou nomenada millor esportista de Sabadell 1979 i rebé la placa d’honor de la Federació Espanyola de Natació 1980

El 1684 era capità de la Coronela de Barcelona Juntament amb el seu germà Felicià, participà en l’alçament popular que reclamava un major ajut del govern en la defensa de Catalunya contra França Lluità en el setge de Barcelona del 1697 Austriacista, fou fet cavaller de Calatrava en les corts de 1705-06 Defensà Barcelona en els setges del 1706 i de 1713-14, i fou lloctinent del portantveus del governador a les darreres reunions militars abans de la rendició de Barcelona El seu germà Felicià de Saiol i de Quarteroni Barcelona 1646 — 1713, frare, fou membre de la Junta d’Eclesiàstics …

El 1552 fou casada amb el seu cosí germà el príncep hereu Joan de Portugal, fill de Joan III Vídua el 1554, tornà a Castella i fou nomenada lloctinent general de les corones de Catalunya-Aragó i Castella-Lleó durant l’absència del seu pare i del seu germà Felip 1554-59, i donà minucioses instruccions al lloctinent de Catalunya García Álvarez de Toledo Fou també consellera i amiga de les reines Isabel de França i Anna d’Àustria, cunyades seves D’una gran i severa religiositat, fundà, aconsellada per Francesc de Borja, duc de Gandia, el convent de Las Descalzas Reales, a Madrid, on…

Filla dels prínceps Eduard de Parma i Dorotea Sofia del Palatinat, es casà 1714 amb Felip V d’Espanya i aconseguí l’ascens d’Alberoni, decidida a enfrontar-se al predomini austríac a Itàlia, a fi d’obtenir-ne estats per als seus fills Parma i Piacenza 1731 i Nàpols i Sicília 1734 per al primogènit Carles i, posteriorment 1748, Parma, Piacenza i Guastalla per a Felip Volgué mantenir la seva gran influència durant el regnat de Ferran VI d’Espanya, però aquest la desterrà a La Granja 1747 Fou nomenada regent 1759 fins a l’arribada des de Nàpols del seu fill Carles Carles III d’…

Llicenciada en administració i direcció d’empreses per la Universitat Rovira i Virgili, de la qual fou docent en funcions Entre el 2001 i el 2006 treballà a la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona com a assessora de serveis financers a les empreses Diputada al Parlament de Catalunya 2006-10 per Unió Democràtica de Catalunya , l’any 2011 s’incorporà a la conselleria d’Ensenyament dirigida per Irene Rigau  com a responsable de la Direcció General d’Atenció a la Família i Comunitat Educativa Al gener del 2016 fou nomenada consellera d’Ensenyament del govern presidit per Carles…

Membre del Club Natació Barcelona Fou campiona de Catalunya en la prova de relleus 4 × 50 m lliure 1939 i també en la de 4 × 100 m lliure cinc vegades de Catalunya 1940-44 i quatre vegades d’Espanya 1940-43 Esdevingué àrbitra de natació i jutgessa de salts amb el mèrit de ser la primera dona que ho aconseguia a Catalunya 1956 i la segona a Espanya 1960 El 1995 fou nomenada membre d’honor del collegi català d’àrbitres Rebé la medalla al mèrit esportiu de la Federació Catalana de Natació 1996 i la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1997

S’inicià en la pràctica del basquetbol i l’atletisme a partir del 1935 a l’Institut Escola de la Generalitat de Catalunya L’any 1939, per les dificultats per a continuar practicant l’atletisme davant l’actitud del règim franquista, passà a dedicar-se al basquetbol i ingressà a la Unió Gimnàstica i Esportiva de Badalona Participà en diversos enfrontaments entre Catalunya i Madrid amb la selecció catalana Amb el seu equip participà en les competicions d’Educación y Descanso, però amb la denominació de l’empresa Ezequiel Giró Al principi de la dècada dels cinquanta es retirà El 1996 fou nomenada…

Neta i besneta d’alcaldes de Mollet del Vallès , respirà de petita un ambient antifranquista, especialment influït pel seu oncle Jordi Solé i Tura S’introduí en la política a 16 anys, participant en moviments universitaris i reivindicatius com la Comissió per a la Defensa de Gallecs Llicenciada en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona, exercí d’internista a l’Hospital de Palamós a partir del 1981, del qual el 1982 fou nomenada directora general i s’especialitzà en gestió i economia sanitària El 1979 s’afilià al Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE Fou…