Resultats de la cerca
Es mostren 456 resultats
quironomia
Música
Art d’indicar amb la mà el ritme i la línia d’una melodia.
Practicat antigament pantomima, el seu ús ha perdurat en el gregorià De la reproducció gràfica dels moviments nasqué la notació quironòmica
proporció
Música
Terme tècnic de la teoria musical medieval que servia per a indicar les relacions entre els diferents intervals.
En la notació anomenada proporcional, les proporcions eren emprades per a crear disminucions o augmentacions dels valors de durada de les figures
jacobià (d’una funció)
Matemàtiques
Determinant de la jacobiana d’una funció, quan aquesta matriu és quadrada, és a dir, quan m = n.
Hom empra la notació J = D f 1 ,, f n / D x 1 ,, x n Rep el seu nom del matemàtic Karl Jacobi
raga
Música
La dificultat de definir aquest element fonamental de la música de l’Índia prové del fet que les llengües occidentals no tenen cap concepte que englobi el seu significat complet.
D’una banda, un raga és un mode , en el sentit que se’n pot fer una presentació en forma d’escala per mostrar els seus elements constitutius, els quals poden variar en nombre de cinc a nou i tenir formes diferents en els seus sentits ascendent i descendent A més, entre els seus graus presenta una jerarquia comparable, en certa manera, als centres tonals de la música occidental la primera part de l’exemple mostra els ragam més importants en la seva transcripció aproximada a la notació occidental D’altra banda, el concepte de raga s’acosta al de tipus melòdics , en el sentit que inclou també…
silenci
Música
Signe gràfic posat en el pentagrama per indicar aquest silenci.
En la notació actual correspon a cada figura de duració un signe de silenci Un puntet collocat a la dreta d’un silenci el prolonga en la meitat del seu valor
cant armeni
Música
Cant propi de l’Església Armènia.
Consta de vuit tons o modes quatre d’autèntics i quatre de plagals, com la música bizantina La notació primitiva era semiogràfica, és a dir, signes neumàtics d’origen bizantí però combinats diferentment Durant un llarg període que es prolongà ben bé fins al segle XVIII, els himnògrafs armenis aportaren, per a les celebracions litúrgiques, himnes d’una gran bellesa poètica i musical Cal destacar, entre altres Gregori Narekatsí 950-1010, Nersès Xnorhalí 1107-1173 i Nersès Lampronatsí 1153-1198 Els himnes presenten diverses formes gantz recitatiu, dagh cant sillàbic, etc Al segle XVIII es feu…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina