Resultats de la cerca

És un sòlid cristallí incolor, poc soluble en l’aigua i soluble en els solvents orgànics, que es fon a 134°C i bull a 153°C/50 Torr Hom l’obté per trimerització de l’acetaldehid, seguida d’oxidació catalítica de l’aldehid resultant És emprat com a fungicida, com a conservador alimentari i com a intermedi en la fabricació de lubrificants i plastificants

Es presenta en forma de cristalls incolors, solubles en l’aigua i insolubles en alcohol i èter, amb una rotació específica α 2 0 D = -6,83° en aigua i un punt isoelèctric de 5,7, que es fonen amb descomposició a 228°C Hom l’obté per hidròlisi de la proteïna de la seda o per combinació de les síntesis malònica i de Gabriel És emprada com a additiu alimentari i en la recerca bioquímica

És un sòlid cristallí incolor, que es fon amb descomposició a 220-222°C i presenta un poder rotatori molecular α 2 ° D = -80,9 És soluble en l’aigua i l’alcohol i insoluble en l’èter Hom l’obté per hidròlisi de proteïnes i també per via sintètica És emprada en recerca bioquímica i microbiològica i com a complement de la nutrició

És un dels metalls de la primera sèrie de transició i fou descobert l’any 1830 per NSefström i preparat en forma relativament pura per Roscoe l’any 1867 mitjançant reducció del clorur VCl₃ amb hidrogen És el vint-i-dosè element més abundant de l’escorça terrestre, de la qual constitueix el 0,01% de pes El vanadi natural és constituït per una mescla de dos isòtops, amb masses 50 0,24% i 51 99,76% El 50 V és radioactiu, amb una vida mitjana de 6 × 10 15 anys és un dels radioisòtops que han existit al llarg de tot el temps geològic Ocorre a la natura en forma de nombrosos minerals,…

Té lloc mitjançant l’establiment d’un enllaç covalent amb un àtom de carboni, desplaçant d’aquest un altre àtom o grup La racionalització de les reaccions de substitució fou iniciada en el decenni 1940-50 amb els treballs de CK Ingold, el qual les classificà en reaccions de substitució nucleofílica i reaccions de substitució electrofílica, atès el caràcter electrònic del reactiu Les reaccions de substitució nucleofílica ocorren finalment sobre àtoms de carboni saturats n’és un exemple característic la transformació d’un halogenur d’alquil en un alcohol, d’acord amb l’esquema HO - +R-Hal →R-…

És una cromoproteïna, d’estructura proteica molt poc coneguda, i el grup prostètic és una cadena tetrapirròlica oberta Quan el pigment absorbeix llum d’una longitud d’ona de 660 nm roig, no hi ha absorció a 730 nm infraroig, mentre que si l’absorció és màxima a 730 nm quasi no hi ha absorció a 660 nm Això vol dir que hi ha dues formes d’aquest pigment molecularment diferents En illuminar amb llum de 730 nm, la concentració de molècules de pigment sensibles a aquesta longitud d’ona disminueix parallelament a l’augment de la concentració de les sensibles a 660 nm S'esdevé semblantment quan rep…

El seu pes atòmic és 140,91 i fou descobert el 1885 per C Auer von Welsbach Ocorre a la natura en forma de praseodímia Pr 2 O 3 , com a constituent de la monazita, de la qual hom la separa per intercanvi iònic i extracció amb dissolvents Hom aconsegueix la preparació del metall per reducció del triclorur PrCl 3 amb calci a 1000°C És un metall tou, argentí, dúctil i malleable, que s’altera ràpidament en l’aire quan no és ben pur Existeix en dues formes allotròpiques α hexagonal, estable a baixa temperatura, i β cúbica, amb densitats 6,77 i 6,64 g/cmn, respectivament Es fon a 931°…

En les gimnospermes el pollen va a parar a una gota de líquid secretada pel micròpil en les angiospermes el pollen és captat per l’estigma Si el pollen prové de la mateixa flor, hi ha autopollinització , i si procedeix d’una altra flor, hi ha pollinització creuada , la qual ofereix més possibilitats de recombinació gènica Sol haver-hi mecanismes per a evitar l’autofecundació, com ara la proteràndria i la proterogínia Hi ha diversos agents pollinitzadors vent, aigua i diversos animals, entre els quals i les flors s’ha establert una adaptació en el curs de l’evolució La pollinització pel vent…

En la contracció muscular el grup fosfòric se separa per hidròlisi, i es torna a combinar en restar en repòs La fosfocreatina cedeix l’àcid fosfòric necessari per a la fosforilació de les hexoses derivades del glicogen muscular amb intervenció de l’àcid adenílic, i es forma l’ATP a partir de l’ADP