Resultats de la cerca

Es presenta en forma de cristalls incolors Es troba a l’orina després d’haver ingerit benzè

És absorbit ràpidament pel tub digestiu i eliminat per l’orina És conegut també com a etambutol

Cal ajustar-ne les dosis d’acord amb el resultat analític de la glucosa en l’orina

És anomenat tumor de pròstata el desenvolupament d’una massa de teixit sense funció en el gruix de la glàndula, que en créixer arriba a comprimir la uretra que transcorre per l’interior de la pròstata i n’altera l’evacuació de l’orina El tipus de tumor de pròstata més habitual és la hipertròfia benigna de pròstata, o adenoma de pròstata, que consisteix en un desenvolupament excessiu d’algunes de les estructures normals d’aquesta glàndula La hipertròfia benigna de pròstata és un procés gairebé normal que presenten tots els homes a partir dels 50 anys, per bé que només en el 10% o…

És causada sovint per una obstrucció de l’urèter amb embassament i sobreinfecció d’orina secundàriament, sol afectar el ronyó

L’excés de cistina en l’orina predisposa a la formació de càlculs, responsables de la síndrome que presenten els pacients

Les sals d’àcid cítric passen del plasma sanguini a l’interior de la nefrona pel filtrat glomerular i la seva reabsorció depèn de l’equilibri àcid-bàsic regulat per la funció renal En condicions normals, aproximadament el 90% de les sals d’àcid cítric filtrades són reabsorbides

Normalment és nulla, però quan apareix indica generalment una diabetis mellitus , causada per la impossibilitat dels túbuls proximals del ronyó de reabsorbir l’excés de glucosa que es filtra pels glomèruls, a causa de la hiperglucèmia pròpia de la malaltia Més rarament la glucosúria pot veure's en absència de diabetis i d’hiperglucèmia com a resultat de defectes primaris dels túbuls renals que dificulten la reabsorció de la glucosa filtrada glucosúria renal

És freqüent durant l’embaràs i la lactància

És simptomàtica d’algunes malalties que cursen amb hemòlisi, com ara l' hemoglobinúria paroxismal nocturna o malaltia de Marchiafava-Micheli, caracteritzada per un defecte de la membrana de l’eritròcit que n'afavoreix la lisi, i l' hemoglobinúria paroxismal pel fred o malaltia de Donath-Landsteiner, en què una lisina de la sang destrueix els eritròcits quan la temperatura ambiental és molt baixa