Resultats de la cerca

Vida Fill d’una família aristocràtica de tradició militar, fou educat en un ambient d’estricta moralitat per la seva àvia paterna Aquesta, juntament amb el seu oncle Wilfrid d’Indy compositor i alumne de C Franck, l’inicià en l’estudi de la música A l’edat d’onze anys rebé lliçons de piano de L Diémer i AF Marmontel, i a partir del 1865 amplià la seva formació amb estudis d’harmonia amb A Lavignac, amb qui posteriorment treballà l’orquestració Tot i l’oposició del pare, que volia dirigir la seva carrera cap als estudis de dret, Vincent d’Indy estava decidit a dedicarse a la música, i ja el…

Fill d’una família de músics, estudià piano amb I Philipp al Conservatori de Música de París i composició amb N Boulanger Nen precoç, veié publicada la seva primera obra el 1922, Pour Jacqueline , una peça per a piano Altres obres de juventut, com el Trio per a corda 1933, el Quartet de vent 1933 o el Quartet de corda 1934, revelaren la seva gran facilitat per a la composició i un sentit innat per a l’orquestració Assimilà els elements aportats pels corrents més avantguardistes i en feu una interpretació molt personal En el seu catàleg hi ha obres de cambra, orquestrals, vocals i també òperes…

Començà els seus estudis musicals a l’Escola Tècnica de Música de Bakú 1930-35 i posteriorment ingressà al Conservatori de l’Estat de l’Azerbaidjan, on fou deixeble, entre d’altres, d’U Hajiveyov En aquest període escriví les primeres composicions i s’inicià en l’estudi del folklore del seu país L’interès per la música popular el portà, el 1937, a encapçalar una expedició per a compilar cançons i danses d’algunes regions de l’Azerbaidjan El 1938 es traslladà al Conservatori de Moscou, i tingué D Šostakovič 1942-46 com a mestre particular El 1945 escriví la seva primera òpera, Veten ‘ La…

Estudià dret a la Universitat de Kíev i música amb professors particulars abans d’entrar al conservatori, on el 1913 fou alumne de composició de R Glière Diplomat el 1919, impartí classes al mateix conservatori, i el 1935 en fou nomenat professor de composició i orquestració Ensenyà també al Conservatori de Moscou durant dues etapes 1935-38 i 1941-44 Dirigí la Filharmònica Ucraïnesa Entre els seus alumnes cal esmentar KA Karajev i V Silvestrov Tot i la influència d’A Skr’abin al començament de la seva carrera, com es fa palès en la Simfonia núm 1 1918, en el Trio amb piano núm 1 1922 ja es…

Fill d’una concertista de piano, es formà com a músic a la St Peter’s School de York i més tard estudià harmonia i contrapunt, també a York, amb Francis Jackson De jove formà part de diferents grups de jazz i fins i tot enregistrà alguns discs Fou, però, com a compositor cinematogràfic que aconseguí un èxit més remarcable, activitat en la qual s’inicià el 1959 en The L-shaped Room , de Brian Forbes, a la qual seguiren més d’un centenar de títols Aconseguí cinc Oscars amb les bandes sonores de  Born Free de James Hill, 1966, també Oscar a la millor cançó, The Lion in Winter Anthony Harvey,…

A l’edat de 14 anys oferí el seu primer concert a Le Havre, i a 16 anys ingressà al Conservatori de París, on estudià harmonia amb X Leroux, i fuga i composició amb Ch Lenepveu Autor de brillant trajectòria, guanyà el Premi de Roma l’any 1901 amb la cantata Myrrha Començà la seva trajectòria com a director en convertir-se en assistent d’E Colonne, i l’any 1899 el contractaren com a director a l’Odéon de París Del 1910 al 1914 fou director de l’òpera de Boston Dirigí l’estrena de Le martyre de Saint-Sébastien de Claude Debussy, de qui fou amic íntim i collaborador en l’orquestració d’alguna…

Iniciat en la música des de petit, ingressà al conservatori de Nàpols, on tingué per mestres Tritto i Zingarelli L’ensenyament rebut no fou, sembla, gaire satisfactori, però ell sortí definitivament orientat vers la música escènica Encara estudiant havia fet representar Adelson e Salvini 1825 després, l’empresari Barbaia li encarregà tres òperes, que foren estrenades amb èxit creixent Bianca e Fernando 1826, Il pirata 1827, que el consagrà definitivament, i La straniera 1828 Malgrat una orquestració pobra i uns recursos limitats, per primer cop la veu humana s’allunyava de l’ornamentació…

Vida Alumne de GB Pescetti i F Pacini a l’escola de San Marco a Venècia, fou dut a Viena pel mestre de capella de la cort L Gassmann El 1770 estrenà la seva primera òpera, Le donne letterate , i a la mort de Gassmann, quatre anys més tard, ocupà els càrrecs de director de l’orquestra del teatre imperial i de compositor de la cort que aquest deixà vacants A partir d’aquest moment tingué un notable èxit i fou convidat a moltes ciutats d’Europa per a la representació de les seves òperes El 1778 anà a Milà per a la inauguració del Teatro alla Scala, on presentà L’Europa riconosciuta , i el 1784 a…

Format a l’Escola Municipal de Música de Sabadell, estudià piano amb Ciprià Cabrané Deixeble de M Burgès a Barcelona en les disciplines d’harmonia i contrapunt, el 1915 es traslladà als Estats Units d’Amèrica, i s’allistà com a voluntari de l’exèrcit durant la Primera Guerra Mundial Es dedicà al piano i formà a Nova York un duet amb el violinista Xavier Cugat, amb l’èxit del qual anà a Hollywood a l’inici del cinema sonor Compongué música lleugera, feu orquestracions i dirigí orquestres Des de Washington escriví ballets, suites i operetes que s’estrenaren 1922-29 treballà en emissores…

Vida i trajectòria Format al Conservatori Municipal Superior de Música de Barcelona, fou deixeble de J Zamacois, J Poch, X Montsalvatge i A Ros Marbà Posteriorment es traslladà a París, on assistí a classes particulars de piano amb Ch Sénart Participà en els Cursos Internacionals de Darsmtadt del 1972, tot interessant-se per l’obra de compositors com O Messiaen, K Stockhausen i G Ligeti Amb Messiaen estudià anàlisi musical el 1975, al Conservatori Nacional de Música de París Fou fundador dels Cursos Internacionals de Música de Girona 1984-96, cofundador de l’Associació Catalana de Compositors…