Resultats de la cerca
Es mostren 1051 resultats
Ubertino da Casale
Literatura italiana
Cristianisme
Místic i escriptor italià.
Franciscà, experimentà la influència d’Angela da Foligno i de Giovanni da Parma La seva obra més important és Arbor vitae crucifixae , en què exposa idees escatològiques i reformistes, plenes d’intransigència i rigorisme Defensor acèrrim dels espirituals de Toscana, fou acusat d’heretgia, però aconseguí d’escapolir-se i trobà aixopluc entre els partidaris de Lluís de Baviera
trentisme
Història
Doctrina i estratègia preconitzades pel sector de la CNT favorable als signants del manifest dels Trenta.
En realitat, recollí l’ideari formulat pels principals dirigents sindicalistes de la CNT durant la Dictadura de Primo de Rivera davant els partidaris de convertir la CNT en un organisme explícitament anarquista, bé que el 1931 hom mirà de limitar el paper de la FAI dins l’organització confederal El trentisme impulsà, a la fi, la constitució dels Sindicats d’Oposició
Dimiteix el president de Súmate
Chema Clavero, president de l’organització Súmate, que agrupa els castellanoparlants partidaris de la independència de Catalunya, anuncia la dimissió "per motius de salut relacionats amb el desgast de l’activitat" Clavero va rellevar a l’abril del 2015 el president fundador de l’entitat Eduardo Reyes La junta anuncia la convocatòria per a elegir un substitut tan aviat com sigui possible
escola mutazilita
Islamisme
Escola teològica de l’islam sorgida al segle VIII entorn de Wāṣil ibn ‘Aṭā’ i ‘Amr ibn ‘Ubayd a Bàssora.
La doctrina mutazilita, qualificada tradicionalment de racionalista, intentà d’harmonitzar revelació i raó, influïda pel corrent filosòfic hellenístic Sostingué, entre altres dogmes que li són peculiars, la no-eternitat de l’Alcorà i la llibertat de la conducta humana Fou oficial en el califat abbàssida des d’al-Ma'mūn fins a al-Wāṯiq, però, perseguits els seus partidaris, desaparegué al segle XIII
Referèndum d’autodeterminació a Nova Caledònia
Els partidaris de continuar formant part de França s’imposen en el segon referèndum d’autodeterminació de Nova Caledònia 53,2% contra 46,7% En el primer referèndum del 3 de novembre de 2018 el “no” va obtenir el 56,4% i el “sí” el 43,4% Els acords de Nouméa 1998 preveuen la possibilitat de celebrar un tercer referèndum el 2021
Diego de Heredia
Cristianisme
Eclesiàstic.
En 1377-87 fou vicari general de García Fernández de Heredia, bisbe de Vic El 1387 fou elegit bisbe de Sogorb Era amic de Vicent Ferrer i partidari de Benet XIII Aquest el féu bisbe de Vic 1400-10 El 1409 cridà Vicent Ferrer a Vic per calmar les bandositats ciutadanes entre els Sala i Savassona i els Malla i els seus partidaris
Manco Cápac II
Història
Sobirà inca (1533-44).
Fill de Huayna Cápac, en morir els seus germans Huáskar i Atahualpa fou reconegut com a inca per Pizarro Després es rebellà contra aquest i assetjà Lima i Cuzco, però hagué de retirar-se als Andes, des d’on continuà la lluita aprofitant la rivalitat entre els partidaris d’Almagro i Pizarro Assassinat, el succeïren els seus fills fins el 1572
Jordi I d’Anglaterra
Història
Rei de la Gran Bretanya i d’Irlanda (1714-27), elector de Hannover (Jordi I: 1628-1727) i duc de Lüneburg, fill de l’elector Ernest AugustI de Hannover i de Sofia del Palatinat, hereva d’Anglaterra.
Accedí al tron anglès en morir la reina Anna 1714, gràcies a les manipulacions dels whigs , dirigits per Walpole, no pas sense repetides revoltes del partidaris dels Stuart, o jacobites 1715, 1719, 1723 Coneixedor de la diplomàcia europea i interessat pels afers anglesos, amant de la música i l’òpera, la seva impopularitat entre els anglesos li meresqué un judici històric negatiu
consell dels Trenta
Història
En la tradició política i històrica antiga, nom donat a la comissió de trenta ciutadans oligarques (anomenats també els Trenta
i els Trenta Tirans
) instituïda a Atenes després de la derrota d’aquesta ciutat estat davant els espartans (404 aC).
Comandats, sobretot, per Críties l’oncle de Plató i Teramenes, els Trenta es feren tristament famosos per les seves persecucions ferotges dels partidaris de la democràcia i també per les venjances comeses contra llurs enemics personals, amb l’ajut de la guarnició espartana d’Atenes Després d’un any de domini, foren abatuts en una revolta, en la qual participà decisivament Trasibul
Solidaridad Proletaria
Setmanari
Setmanari que aparegué a Barcelona (18 d’octubre de 1924 — 9 de maig de 1925) com a òrgan de la Confederació Regional del Treball de Catalunya i portaveu de la CNT.
Intentà d’ésser la continuació de “Solidaridad Obrera” En fou director Joan Àngel Abella, i la redacció fou composta per Joan Peiró, Ángel Pestaña, Adrià Arnó i Andreu Miguel De fet es convertí en l’òrgan d’expressió dels caps sindicalistes de la CNT, partidaris de la legalització sindical, en contra dels sectors anarquistes, que defensaven el manteniment de la clandestinitat
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina