Resultats de la cerca

Nascut en una família de teixidors, aconseguí d’obrir una llibreria a València que li serví de base per a encetar una important activitat com a editor Aconseguiren notorietat les seves edicions de temes mèdics i, sobretot, les seves colleccions populars Féu imprimir el Diccionari valencià-castellà d’Escrig, en edició preparada per Constantí Llombart

Era obrer manual A Alcoi fou filador 1925-33 Collaborà a Hora de España i a d’altres periòdics Publicà els reculls poètics La cruz de los crisantemos 1929, Huso de eternidad 1930, Narja 1932, Epopeyas de sangre 1933, Voz de la tierra 1935, Hogueras en el sur 1935, Poema del amor y de la angustia 1935, Madre española 1937, Canción arrebatada 1938, Romances 1938, Vencedor de la muerte 1939, i La muerte o el recuerdo 1939, a més dels volums antològics Poesía 1949, on destaquen els temes socials a través del compromís polític de l’autor, també visible en la tragèdia Seisdedos 1934 i en les…

Infant de cor, es formà musicalment amb Josep Pons, organista L’any 1820 fou nomenat organista de l’església parroquial de Sant Tomàs, i més tard de la catedral Dirigí l’escola de cant fundada per la Societat Econòmica d’Amics del País Despertà l’admiració de Liszt com a improvisador d’orgue quan aquest visità València el 1845, i sostingué correspondència amb ell Compongué nombroses obres religioses misses, motets, goigs, villancicos i un Himne a Sant Vicent Ferrer 1855, i ja en vida li editaren Dos versos de 5è to per a orgue 1853 Totes les seves obres per a aquest instrument són destinades…

Es formà a la catedral de València, on actuà com a infant de cor en 1731-46, amb una interrupció de tres anys El 1746 fou tenor de la catedral d’Albarrasí, i més tard fou mestre de capella de l’església de Sant Andreu de València L’any 1757 fou nomenat mestre de capella de la catedral de València, càrrec que ocupà fins a la mort La seva producció comprèn nombroses obres religioses, de sis a dotze veus, amb acompanyament instrumental N'és la part més notable uns cent trenta villancicos , la majoria dels quals tenen texts castellans, alguns de catalans i un de portuguès Per la seva originalitat…

Baró de Cortes de Pallars 1858 i de Roaia 1865 i senyor del Castell de Xirell Fou diputat a corts i senador vitalici En caure Isabel II, anà a París a oferir-li els seus serveis Amb Alfons XII fou director de la “Gaceta de Madrid” i administrador de la Imprenta Nacional Escriví peces còmiques, com Julianito 1875 i uns Recuerdos de caza 1876 El 1887 fou president de Lo Rat Penat El seu fill, Carles Frígola i Pallavicino València 1848 — Madrid 1915, primer baró del Castell de Xirell 1875, fou periodista Milità en la fracció silvelista del partit conservador El 1900 fou senador vitalici i…

Germà de Josep Capuz Catedràtic de l’escola de Llotja i de la d’Arts i Oficis de Barcelona, ciutat on residí des del 1907 Fou un dels millors cartellistes del primer quart de segle Collaborà amb dibuixos d’una gran originalitat a “Papitu” sobresurten la sèrie de dibuixos galants, “L’Esquella de la Torratxa”, “El Gall”, “La Novella d’Ara” Obtingué una primera medalla a l’Exposición Nacional de Bellas Artes 1924 i la medalla d’or de París el 1925 Part de la seva obra, especialment la feta al guaix, es conserva al Museu Nacional de Ceràmica de València

Feu els primers estudis musicals a València amb Joaquim Moanzonís i anà després a París, Viena i Budapest on estudià amb Jenö Hubay, per tal d’ampliar-los amb una beca de la Diputació Provincial de Còrdova Fou membre de l’Orquestra Municipal de València d’ençà de la seva fundació 1943 fins al 1958, any que s’incorporà a l’Orquestra Simfònica de Madrid com a concertino Mantingué el càrrec fins a la seva jubilació El 1974 fou nomenat catedràtic de música de cambra del Conservatori de València

Alumne de Giovanni Chiesa a Maó, es traslladà a Itàlia el 1770 per ampliar estudis de pintura Estigué a Gènova, a Venècia i el 1774 anà a Roma Fou cridat a Viena el 1779, i hi fou nomenat primer delineant de la galeria imperial de Viena L’estil classicista de Calbó contrastava amb el rococó que aleshores predominava a la cort imperial Successivament fou nomenat primer pintor de cambra de l’emperadriu i director de la galeria imperial Una qüestió de caràcter sentimental tallà en sec la carrera de Calbó El 1780, totalment desfet, tornà a Maó, i en sortí el 1788, cap a Amèrica, on començà una…

Publicà diversos treballs de polèmica religiosa i política, no gaire importants, però la seva obra d’investigador és considerable Amb el pseudònim de Lluís d’Ontalvilla donà a conèixer texts i documents relatius a Roís de Corella, Manuel Martí, Francesc Cerdà i Rico, Lluís Galiana, etc Els seus estudis més extensos són Los moriscos españoles y su expulsión 1901 i El beato Juan de Ribera y el Real Colegio de Corpus Christi 1904, que, tot i haver estat escrits amb la intenció de reivindicar la figura de l’arquebisbe Ribera, i restar viciats per aquesta parcialitat exegètica, constitueixen una…