Resultats de la cerca
Es mostren 394 resultats
clarí

Clarí de Claus barceloní de 1800-50 / 1 Embocadura /2 Tub acústic /3 Clau /4 Pavelló
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Intrument de vent-metall, semblant a la trompeta natural però més petit i de sons més aguts i penetrants.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna que pertany al grup de les trompetes naturals El so és generat per la vibració dels llavis contra una embocadura metàllica que generalment es pot separar del cos de l’instrument Té un tub acústic encorbat de llautó o altres materials, de perforació cònica És conegut des del segle XII Inicialment era una trompeta recta i curta, d’uns 50 cm, que es feia servir per als passatges aguts A la península Ibèrica hi aparegué als voltants del 1400 Al darrer terç del segle XV sorgí un altre tipus de clarí, varietat de la trompeta…
Castells d’Arties (Salardú)
Art romànic
A Arties, a l’Alt Aran, hi havia dos castells Un era el castell d’Entransaigües l’emplaçament no es coneix, però sens dubte era a prop de l’aiguabarreig de la Garona i el Valarties prop de l’actual Parador Gaspar de Portolà Segons que sembla, fou expugnat i destruït pels francesos l’any 1283 L’atre castell és el de Peralèr, el qual resta situat en un replà, entre la Garona i el Valarties, al cap de la vila Fou bastit pels templers, segons privilegi d’Alfons el Cast, i vers l’any 1379 fou concedit per Pere III als hospitalers Segons la descripció de Francisco de Gracia, aquest castell constava…
Pere Marsili
Cronologia
Història
Cristianisme
Cronista.
Vida i obra Membre de l’orde dels frares predicadors, desenvolupà la seva activitat a la Corona d’Aragó durant el regnat de Jaume II És autor de la versió llatina de la crònica de Jaume I, encarregada per Jaume II, a qui la lliurà, a València, el 1314, en un manuscrit en pergamí, historiat i caplletrat d’or És per això que la crònica de Jaume el Conqueridor ens ha pervingut en dos textos fonamentals, un de català, anomenat Llibre dels feits i un de llatí, signat pel dominicà Pere Marsili i dit Liber gestorum o també Liber gestarum , que és conservat en quatre manuscrits a la Biblioteca…
, ,
Wes Montgomery
Música
Guitarrista nord-americà.
S’inicià a la guitarra a divuit anys Durant la primera joventut tocà en bandes locals i formà un grup amb els seus germans El 1948 entrà a l’orquestra de Lionel Hampton, en la qual romangué dos anys A continuació, durant un llarg període de temps, treballà en diversos clubs d’Indianapolis El 1959 es donà finalment a conèixer quan signà un contracte amb la discogràfica Riverside i enregistrà, entre altres, l’àlbum The Incredible Jazz Guitar of Wes Montgomery Feu alguns concerts amb el grup de John Coltrane, però no n’hi ha enregistraments Actuà molt sovint amb el pianista Wynton Kelly i feu…
Nova art de trobar
Literatura catalana
Títol d una preceptiva poètica mallorquina anònima de la segona meitat del segle XVI.
Desenvolupament enciclopèdic Durant molt de temps aquest text va ser atribuït al poeta Francesc d’Olesa, però l’estudi de l’obra demostra que va ser composta després de la mort d’aquest autor L’origen d’aquesta preceptiva es troba en els cercles literaris que reivindiquen una tradició literària pròpia davant la influència italiana i castellana, des d’una perspectiva moderna, però que recupera el valor dels autors medievals En aquest sentit, l’autor es proposa divulgar els principis poètics tradicionals, d’arrel trobadoresca, entre els poetes del seu temps La novetat del text també consisteix…
Augustin Pfleger
Música
Compositor alemany d’origen bohemi.
Fins el 1662 fou mestre de capella de la cort dels ducs de Saxònia-Lauenburg a Schlackenwerth Entre el 1662 i el 1665 exercí el càrrec de vicemestre de capella a la cort de Güstrow i del 1665 al 1673 fou mestre de capella a la de Gottorf El 1665 rebé l’encàrrec de compondre la música per a la cerimònia de la inauguració de la Universitat de Kiel El 1686 retornà al seu antic càrrec a Schlackenwerth Pfleger compongué més de 200 obres sacres, en llatí i en alemany, i diverses odes profanes Mentre que la seva collecció de divuit concerts sacres breus denominada Psalmi, dialogi et motettae 1661, a…
sistre
Música
Instrument de percussió.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de sacseig Consta d’un petit marc en forma de ferradura o raqueta amb un mànec o agafador El marc, antigament de ferro, és travessat per una filera de filferro -o més d’una-que sostenen unes sonalles o disquets metàllics mòbils lleugerament còncaus, sovint de bronze Alguns exemplars, però, en lloc de filferro tenen petites barres de ferro, també mòbils, que travessen el marc, doblegades per l’extrem exterior d’aquest Altres models més populars són construïts a partir de materials més senzills, sovint amb el suport, marc i agafador, en forma de…
madrigal
Música
Composició poètica i musical desenvolupada a Itàlia durant el segle XIV.
Fou la primera forma de la poesia italiana profana a la qual se li aplicà música polifònica Es tracta d’un dels gèneres de la polifonia profana de l' ars nova italiana del Trecento, juntament amb la ballata i la caccia Cal no confondre’l amb el madrigal del segle XVI La seva etimologia és confusa i hi ha diverses teories sobre l’origen del terme Generalment estan escrits a dues veus Excepcionalment, especialment en la darrera generació, es troben madrigals a tres veus Tingué una gran eclosió vers 1340-50 i arribà a ser el gènere hegemònic en els compositors de la primera generació del…
simfonia concertant
Música
Gènere orquestral desenvolupat durant les dècades anteriors i posteriors al canvi del segle XVIII al XIX, caracteritzat per la barreja dels llenguatges simfònic i concertant.
Tot i que es pot entendre com el resultat de la introducció, en una simfonia, d’una part important -en estil concertant- per a dos o més solistes, la seva veritable natura -atenent el tipus i la distribució habitual dels moviments- és més aviat la d’un concert per a més d’un solista, com es pot veure clarament en la Simfonia concertant per a violí i viola , KV 364, de Mozart, probablement l’obra cabdal del gènere Hi ha, en canvi, diversos casos en què una simfonia o un dels seus moviments presenten importants passatges per a solistes, i assoleixen així una escriptura propera a una veritable…
Cristòfor
Màrtir llegendari de la persecució de Deci (249-251).
Hom el representa com un gegant, i el nom de portador de Crist , Χριστοφόρος, li venia d’haver portat Jesús sobre les espatlles per travessar un riu A causa de la tradició que li atribueix d’haver prestat serveis a viatgers i vianants, sant Cristòfor n'esdevingué el patró D’ací la seva repetida presència iconogràfica prop del portal de les esglésies, a les capelles i als retaulons, a carrers molt transitats, com, a Barcelona, el carrer del Regomir camí del port i el carrer de Sant Pere camí del Vallès Acompanyat de romeus, apareixia a la representació —musicada en part— del Misteri de Sant…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina