Resultats de la cerca
Es mostren 1320 resultats
uràon
Etnologia
Individu d’un poble dravídic que habita a l’altiplà del Chota Nagpur (Bihar, Índia).
Agricultors primitius, conreen arròs i mill Practiquen el matrimoni exogàmic i normalment monogàmic Conserven una institució d’un gran interès antropològic, la dhūmkuria ‘dormitori dels nois’, on els joves passen dos o tres anys d’educació abans de contreure matrimoni L’estructura social es basa en el clan totèmic La llengua uràon, coneguda també per kurukh , parlada per un milió de persones, pertany al grup dravídic, bé que és molt influïda per les llengües munda i, sobretot, per l’indoari
ommatidi
Anatomia animal
Element unitat dels ulls composts dels artròpodes.
Consta d’una còrnia, que és la continuació de la cutícula externa a més, hi ha les cèllules del con cristallí com a mitjà diòptric i una retínula fotoreceptora Aquesta retínula és formada per diverses cèllules que presenten, cadascuna d’elles, una formació cuticular central anomenada rabdòmer El nombre d’ommatidis que forma un ull compost és molt variable segons el grup d’animals així, algunes formigues en tenen només 10 o 12, mentre que certes libèlules passen de 15000
Juan Rulfo
Literatura
Contista i novel·lista mexicà.
Ofereix un regionalisme sublimat els temes radicalment locals passen a tenir categoria universal per la veritat i profunditat amb què són tractats En els contes d' El llano en llamas 1953 la realitat exterior participa íntimament de la vida interior dels homes del camp En Pedro Páramo 1955, intensifica la interiorització de la realitat externa és bàsicament la narració de la vida i la mort del cacic Pedro Páramo El 1973 fou guardonat amb el premi nacional de les lletres de Mèxic
letargia
Zoologia
Estat d’inactivitat pel qual passen determinats animals quan les condicions del medi ambient són desfavorables.
Rep el nom d' hibernació o d' estivació , segons que coincideixi amb els mesos freds o amb els càlids En els animals peciloterms la letargia és un fenomen provocat per l’assoliment de temperatures extremes, que podrien ocasionar la paralització total de les activitats vitals de l’animal i, en conseqüència, la mort Això obliga els animals a cercar un refugi en el qual puguin preservar-se de les condicions extremes del medi i submergir-se en un estat de sopor La letargia es caracteritza per la reducció al mínim del metabolisme, de la temperatura corporal, del ritme respiratori i cardíac, de la…
difusió
Etnologia
Geografia
Procés de canvi cultural mitjançant el qual diferents elements d’una cultura passen en una altra.
És difícil de determinar la diferència entre difusió i aculturació tanmateix, la primera es caracteritza per un contacte cultural feble i unilateral i per una comunicació només de trets —més que no de complexos— culturals Els primers estudis sobre la difusió foren els d’Alexander Humboldt, que intentà de provar l’origen asiàtic del calendari mesoamericà Alguns antropòlegs consideraren que es podia explicar la gènesi de les cultures únicament per aquest procés difusionisme El geògraf Ratzel propulsà el concepte de difusió en el camp de la geografia cultural
geòfit
Botànica
Planta les gemmes de la qual passen els períodes desfavorables (hivern, estació seca, etc) sota terra.
Els geòfits constitueixen una forma biològica, bé que inicialment foren són inclosos en els criptòfits criptòfit
estació de terme
Transports
Estació on els trens no passen més enllà perquè és emplaçada al cap de la línia.
Fürth
Ciutat
Ciutat del nord de Baviera, Alemanya, 4 km al NW de Nuremberg.
És una ciutat industrial, al punt d’aiguabarreig entre els rius Pegnitz i Rednitz, que s’uneixen i formen el Regnitz Limita a l’est amb el Ludwigskanal Fàbriques de joguines, maquinària, miralls, equipament elèctric i electrònic aparells de ràdio, televisió, magnetòfons, indústria tèxtil, cervesera, química, instruments òptics i de precisió, mobles La línia ferroviària Nuremberg-Fürth fou la primera d’Alemanya 1835 L’edifici de l’ajuntament 1840-50 és d’estil florentí Hi passen també les línies Frankfurt-Passau i Munic-Berlín
reflexió total
Física
Fenomen pel qual quan una ona passa d’un medi més refringent a un altre de menys refringent (refracció).
Hi ha un angle d’incidència màxim î tal que tots els raigs que incideixen amb un angle més gran que aquest no passen al segon medi ni tan sols parcialment, sinó que són reflectits un altre cop cap al medi d’on procedeixen Hom pot demostrar que l’angle l , anomenat angle límit , només depèn dels índexs de refracció n 1 i n 2 dels dos medis aquest angle és donat per la fórmula sin l = n 2 / n 1 essent n 2 < n 1
camí riberenc
Construcció i obres públiques
Camí que segueix la vorera d’un corrent fluvial.
Pot ésser una simple sendera, un camí de bast i també de carro No és condicionat per la importància del corrent, i, per això cal distingir-lo del camí de sirga , que és exclusiu dels rius que permeten el trànsit de barques El fons de les valls principals de muntanya és recorregut de llarg a llarg per camins que passen ara a l’una riba ara a l’altra, salvant el corrent fluvial a gual, per passeres o per mitjà de ponts, i són típics camins riberencs
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina