Resultats de la cerca
Es mostren 149 resultats
trotllo
Ictiologia
Nom donat a diferents peixos teleostis de l’ordre dels perciformes i de la família dels centrolòfids, de cos allargat i comprimit però amb el peduncle caudal ben diferenciat.
A les mars dels Països Catalans només es troben dues espècies el trotllo negre Centrolophus niger i el trotllo ovalat Schedophilus ovalis
guineu
Guineu
Guido Schmitz (cc-by-nc-4.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels cal·lionímids, de 30 cm de llargada, amb el cap deprimit, contorn triangular i amb la boca en posició ínfera.
Presenta l’epidermis desproveïda d’escates, i a l’opercle hi ha quatre agullons verinosos El mascle és de coloració molt viva i té el primer radi de l’aleta dorsal molt llarg Habita als fons sorrencs litorals, fins a 350 m És freqüent a la Mediterrània i no és comestible La guineu vermella C fasciatus és semblant, però més petita
Origen i evolució dels grans grups de peixos: àgnats i pisciformes gnatostomats
Origen i desenvolupament dels peixos al llarg dels temps geològics Román Montull, a partir de Walker i altres fonts Alguns grups de peixos que actualment no es troben representats amb espècies vivents al nostre país han deixat constància de la seva existència en els sediments antics És el cas dels holostis els únics supervivents dels quals són dos gèneres de peixos d’aigua dolça de l’Amèrica del Nord, que es troben àmpliament representats en els materials cretacis de Santa Maria de Meià El de la fotografia, un exemplar d’uns 10 cm de longitud, és del gènere Coelodus Jordi Vidal / MGB Els…
peix lloro
Peix lloro
whodden (cc-by-nc-4.0)
Ictiologia
Peix teleosti, de l’ordre dels perciformes, amb les dents fusionades en quatre plaques que, unides de dues en dues, prenen una aparença semblant a la del bec d’un lloro.
malarmat
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels peristèdids, d’uns 30 cm de llargada, amb el cos completament recobert de plaques dèrmiques ossificades que constitueixen una autèntica armadura.
La mandíbula superior té unes prolongacions òssies amb aspecte de forca És de color vermellós al dors i argentat al ventre És una forma bentònica que habita als fons fangosos de l’Atlàntic i de la Mediterrània, fins a 500 m de profunditat
cinta
Ictiologia
Peix allargat de color de rosa o de salmó, de l’ordre dels perciformes
, de la família dels cepòlids, amb ulls grossos i cos comprimit, que pot arribar als 20 cm.
És una espècie que hom troba fàcilment a les prades de fanerògames de mar o en els fongs de fang S'alimenta principalment de petits crustacis Bé que és abundant a les costes dels Països Catalans, el seu valor econòmic és més aviat poc important
corifènids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels perciformes, de cos allargat i comprimit amb l’alçada màxima a la regió cefàlica i aleta dorsal única i molt llarga, que inclou la llampuga.
apogònids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels perciformes semblants als serrànids, dels quals es distingeixen per les dues espines de l’aleta anal i per les escates més grans i poc adherents.
serrà
Ictiologia
Peix osteïcti de l’ordre dels perciformes, de la família dels serrànids, de fins a 40 cm de longitud, de color bru clar amb nou bandes transversals vermelles o fosques al tronc.
Habita en esculleres fins als 30-50 m de profunditat i és propi de l’Atlàntic oriental, de la mar Roja i de la Mediterrània, en la qual hom el pesca tot l’any, especialment els mesos calorosos, amb ham, nansa o xarxa
fadrí
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels làbrids, que assoleix uns 20 cm, amb el cos cobert de ratlles transversals ondulades i amb una taca negra a l’esquena.
És tropical i habita en els esculls de corall N'hi ha també a la Mediterrània