Resultats de la cerca

Baró de Montclar Era fill de Josep Ponç i de Ribelles, destacat participant en l’alçament contra Felip IV de Castella En morir el seu pare 1653, Lluís XIV li concedí una pensió de 3000 lliures i el nomenà coronel d’un regiment de cavalleria En compensació de la baronia de Montclar, definitivament perduda en restar el Principat en mans de Felip IV, el 1659, li foren concedides rendes sobre béns segrestats a d’altres nobles romasos al Principat Lluità en diverses guerres europees de Lluís XIV i assolí el grau de tinent general

De família originària d’Onda, fou secretari dels governadors almohades de València Durant el setge cristià se n'anà a la cort hàfsida de Tunísia per a demanar ajuda i, perduda la ciutat, hi tornà per ocupar el càrrec de cap de la cancelleria 1238 Caigut en desgràcia, morí executat, i la seva obra fou cremada És autor de la Takmilat li-kitāb al-Ṣila , continuació de la Ṣila d’ibn Baškuwāl, d’una collecció de biografies, al-Hulla al-Siyarā' Escriví poemes en què es planyia sobre la pèrdua de València

Quan cal alentir el vehicle, hom envia corrent de la bateria a les bobines i el camp magnètic creat es tanca a través del rotor on indueix corrents elèctrics, dits de Foucault , que reaccionant amb el camp inductor, originen forces que s’oposen al gir del rotor, i així alenteixen l’arbre de transmissió L’energia perduda pel vehicle es transforma en calor en els plats, els quals, per tal de dissipar-la, solen portar aletes L’alentidor és emprat en els grans camions per alleugerir, a les baixades, el treball dels frens

El 1888 dirigí els teatres nacionals de Bucarest En dues ocasions li fou negat l’accés a l’Acadèmia Romanesa per la seva actitud política i pel contingut crític de les seves comèdies S'establí a Berlín el 1904 Es destaquen les seves comèdies O noapte furtunoasă ‘Una nit tempestuosa’, 1878, la peça en un acte Conu Leonida faţă reactiunea ‘El senyor Leònides i la reacció’, 1879 i O scrisoare pierdută ‘Una carta perduda’, 1884, així com el drama Năpasta ‘La calúmnia’, 1890 Excellí també com a periodista satíric i com a contista

Advocat de la Reial Audiència, fou catedràtic de la Universitat de Lleida És autor de l’obra inèdita, en versió catalana, francesa, italiana, castellana i llatina, Discursos en cartas a la moda, versión a cinco idiomas, catalán, francés, italiano, castellano y latino con reflexiones morales y políticas D’aquesta obra, avui perduda, només se sap que l’any 1726 hi havia un manuscrit preparat per a anar a la impremta Hi ha una “Carta laudatoria” seva als preliminars de Prodigios y finezas de los santos ángeles de P Serra i Postius

L’església de Santa Magdalena de Malosa és avui totalment perduda devia ésser una església preromànica que com Sant Julià de Cosp, Sant Esteve de Montner o Tubau, Sant Cristòfol de les Planes, Santa Maria dels Oms i Sant Llorenç de Corrubí, depenia de l’església parroquial de Sant Jaume de Frontanyà des del segle X, en què fou consagrada la primera església de Frontanyà Devia centrar un petit nucli de poblament d’una certa densitat demogràfica, probablement una antiga vila, i en avançar l’edat mitjana devia perdre importància i quedar sense culte

Presoner dels turcs després de la desfeta grega del 1922 a l’Àsia Menor, plasmà aquesta dolorosa experiència en l’obra autobiogràfica Matrícula número 31328 , escrita amb un dur i lúcid realisme Traslladat a Grècia, el record de la pàtria perduda ha presidit gairebé la totalitat de la seva creació posterior Egea 1941, Oceà 1956, Èxode 1950, anàlisi esfereïdora de la guerra i de l’ocupació alemanya de Grècia i, sobretot, Terra d’Eòlia 1943, admirable cant de record de les costes perdudes, amb uns tons lírics, nostàlgics i poètics insuperables

Fill primogènit del vicecanceller Antoni Agustí , estigué al servei de Carles V Es casà amb Ana Urríes, filla de l’ambaixador aragonès Hugo de Urríes Fou batlle general de Catalunya 1533-51 vers l’any 1540 freqüentava la tertúlia literària barcelonina de Joan Boscà Tant aquest com el castellà Diego Hurtado de Mendoza, també contertulià, l’elogiaren en llur correspondència literària El 1552 acompanyà el príncep Felip a Flandes i a Alemanya L’arquebisbe de Tarragona Antoni Agustí , germà seu, n’escriví una biografia, avui perduda És germà del també eclesiàstic  Pere Agustí

Professà a l’orde dels mínims el 1801 Destinat a la província de València el 1817, se secularitzà el 1820 i visqué a Amèrica fins el 1833 S'interessà per la música i per la poesia escriví una Gramática de la lengua mallorquina , avui perduda —presentada a la Societat Econòmica d’Amics del País de Mallorca—, i publicà una Nueva ortografía de la lengua mallorquina 1812 i una comèdia en dos actes i en vers, Divorci per força 1837 Deixà inèdites moltes poesies, una d’elles de cent setanta-quatre versos, escrita només amb monosíllabs

Visqué llargs anys com a beguina sota la regla de sant Domènec, però les antipaties que li suscitaren les seves crítiques de la societat l’obligaren a refugiar-se al monestir cistercenc de Helfta, on morí És la primera autora mística que escriví en alemany Das fliessende Licht der Gottheit ‘La llum fluent de la divinitat’, obra d’un alt valor poètic perduda en baix alemany, es conserva en alt alemany medieval i en llatí que influí la mística germànica medieval Conreà la devoció al Sagrat Cor de Jesús Sovint ha estat confosa amb Matilde de Helfta