Resultats de la cerca
Es mostren 936 resultats
son Vida
Antiga possessió del municipi de Palma (Mallorca), construïda al cim d’un contrafort nord-oriental de la serra de na Burguesa.
Al s XVII passà dels Vida als Truiols en 1900-05 el marquès de la Torre, Ferran Truyols i Despuig, transformà les velles edificacions en un castell Hi agrupà notables colleccions d’armes procedents, en gran part, del castell de Peralada, d’estris de cuina de coure de les possessions familiars a Mallorca, d’objectes de ferro forjat i d’antigues portes i una pinacoteca amb obres d’Auberman i Faust Morell, entre altres/> Ha estat residència de personalitats, i modernament ha estat transformada en un gran hotel de luxe
InfoTV
Cadena privada de televisió d’àmbit valencià.
Començà les emissions en proves al juny del 2005 Es tracta d’un projecte de televisió impulsat per un grup de professionals valencians, amb l’objectiu de fer una televisió que respecti el pluralisme democràtic, amb informació de qualitat, i íntegrament en català Els informatius centren la seva programació La cadena està dirigida pel periodista Juli Esteve i entre els seus accionistes compta amb destacades personalitats de la cultura catalana al País Valencià La cadena s’erigeix en l’únic canal televisiu valencià que emet íntegrament en català
La tradició catalana
Obra politicoreligiosa publicada per Josep Torras i Bages l’any 1892 —reeditada el 1906, 1935, 1948 i 1966—.
D’una banda afirma el valor ètic del regionalisme català, amb arguments de la tradició cristiana, i, de l’altra, el seu valor racional, partint d’una anàlisi de la puixança de certes personalitats en el procés de la història de Catalunya Lúcid apologeta, d’acord amb l’obertura de les encícliques de Lleó XIII, proposà sense eufemismes unes tesis sociopolítiques equidistants del tradicionalisme immobilista de Sardà i Salvany i del racionalisme laic de Valentí Almirall L’obra fou precursora i influí decisivament en els catòlics catalans en llur decantació i militància pel…
Centre d’Estudis Catalans
Entitat creada el 1977 per la Universitat de París-Sorbona amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Hispànics i de l’Òmnium Cultural de París.
D’acord amb els estatuts, l’administració i el funcionament depenen exclusivament de la Sorbona, i un consell d’administració format per universitaris, personalitats catalanes i franceses i professors i alumnes del centre serveix de consell consultiu per a les activitats docents —que depenen de la Sorbona— i proposa les línies generals de les activitats culturals i d’extensió universitària pròpies del centre Emplaçat en una casa palau al barri de Marais, té una biblioteca formada a partir de la de la Fundació Cambó creada a París els anys trenta
Joan Claret
Economia
Història
Mercader.
Aportà capital per a l’expedició de Sebastià Cabot al riu de la Plata 1526 i el 1536 encapçalà els donatius ciutadans per a la construcció de l’edifici de la Universitat de Barcelona amb una aportació de 500 lliures i una renda de 100 lliures anuals Amic d’Ignasi de Loiola, acollí els primers jesuïtes que s’establiren a Barcelona el filòsof Rafael Mambla el cità entre les personalitats catalanes benefactores de les lletres 1540 Parent del bisbe de Barcelona Jaume Caçador, fou diverses vegades procurador de béns episcopals
Cornelius van Dongen
Pintura
Pintor francès d’origen holandès, anomenat Kees
.
Després d’haver treballat com a periodista-dibuixant, arribà a París 1897, on exercí diversos oficis i alhora conreà la pintura S'interessà pel fauvisme 1906 i creà una obra de composició original i plena de color, amb escenes de music-hall i de la vida bohèmia, retrats de dona, que sovint causaren escàndol 1918-19, i de personalitats rellevants Anatole France , marines i paisatges 1912, dotats tots d’una gran força expressiva El vell Clown 1906, fundació O Ghez, Ginebra, Dona de les joies 1908, museu de Leningrad
Diccionari enciclopèdic de la llengua catalana
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Obra publicada per l’Editorial Salvat el 1910 sota el títol de Diccionari de la llengua catalana amb la correspondència castellana (3 volums).
Prenent com a punt de partida el diccionari de Pere Labèrnia i Esteller 1839, dedicà especial importància al lèxic i a l’aspecte enciclopèdic Inclogué les biografies de personalitats dels Països Catalans Sembla que fou dirigit per Cels Gomis i Mestres Reeditat en 1929-37 4 volums, ja com a diccionari enciclopèdic, hom l’adaptà a les normes de l’Institut i hi afegí la descripció de les poblacions i els accidents geogràfics dels Països Catalans Finalment, el 1938, hom en feu una darrera edició abreujada, en un volum
Jean-Louis Guez de Balzac
Literatura francesa
Escriptor francès.
Després de viatjar per Holanda i Itàlia, es retirà a la seva terra nativa, des d’on mantingué una abundant correspondència amb les personalitats de l’època en què tractava de crítica literària, de política, de moral, etc La publicació d’aquestes Lettres 1624 i 1627, el consagrà com a mestre d’un gènere que, malgrat que avui resulta sovint emfàtic i rebuscat, amb ell prenia per primera vegada categoria literària Sense tant d’èxit intentà també l’assaig — Le Prince 1631, Aristippe ou de la cour 1658, etc—, i escriví poemes en llatí
Josep Franquet i Serra
Literatura catalana
Poeta.
Redactor de la revista “La Vetllada” i collaborador de la “Revista de Gerona” i de “L’Orfeonista”, estigué vinculat als postulats del regionalisme i va ser un destacat membre de l’Associació Literària de Girona Escriví alguns poemes lírics, composicions històriques i goigs de factura tradicionalista i conservadora, d’escàs valor, amb els quals concorria a molts certàmens i celebracions floralesques El 1904 va guanyar la flor natural als Jocs Florals de València Fruit de la relació que va mantenir amb personalitats de l’època, s’han conservat quinze cartes que li va adreçar Jacint…
Homenatge a les víctimes de Germanwings
Amb l’assistència dels presidents Carles Puigdemont i Mariano Rajoy, entre altres personalitats, es commemora el primer aniversari de la catàstrofe de Germanwings a l’aeroport del Prat amb un homenatge a les 150 persones que van morir quan el copilot va estavellar deliberadament l’avió d’aquesta companyia Els familiars que hi assisteixen reclamen mesures de seguretat i es declaren decebuts pels informes proporcionats per la companyia Simultàniament es duen a terme cerimònies a Le Vernet, el poble dels Alps francesos on es va estavellar l’avió, i a Düsseldorf, que havia de ser el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina