Resultats de la cerca
Es mostren 654 resultats
comtat de Chiusa

Els Cardona, comtes de Collessano i de Chiusa
©
Història
Títol concedit el 1535 a Alfons de Cardona Sallustio-Peralta i Sclafani, comte de Reggio i baró de Chiusa (Sicília).
A la fi del segle XVI passà als marquesos de Castiglione, i després als prínceps de Paliano i als ducs de Zagarolo La baronia de Chiusa havia estat concedida al començament del segle XIV a Matteo Sclafani, primer comte d’Adernò Passà als Peralta, comtes de Caltabellotta, i després als Cardona
Arigböge
Història
Germà petit de Khublai i Möngke.
A la mort de Möngke 1259 aprofità l’absència de Mongòlia del seu germà gran i, ajudat pels prínceps mongols que no aprovaven les tendències xineses de Khublai, es proclamà successor en el kanat 1260 Khublai tornà de la Xina i el vencé sense gaire esforç Morí el 1266 possiblement assassinat
principat de la Beira
Història
Títol de la casa reial portuguesa concedit per Joan V el 1734 a la seva neta Maria (després reina Maria I).
Fou privatiu dels primogènits dels prínceps del Brasil i dels primogènits del rei, des de la separació del Brasil D’entre els titulars cal destacar la princesa Maria Teresa de Portugal , muller de Carles V, pretendent carlí espanyol Actualment és portat per l’hereu del duc de Bragança, pretendent al tron portuguès
Sanseverino
Llinatge feudal, un dels set més importants del regne de Nàpols pels grans feus que reuní (fou gairebé un estat dins un altre estat) i pels personatges il·lustres que donà.
Lluità contra els Hohenstaufen i al costat dels Anjou, amb els quals emparentaren Té per genearca el normand Turgisio , company 1045 de Robert d’Hauteville, comte de Pulla-Calàbria, que li donà la senyoria de Sanseverino, a Salern, i germà d’Angerio, genearca dels Filangieri Els seus descendents, per raó del feu, es cognomenaren Sanseverino El seu quadrinet Tommaso I Sanseverino heretà, de la seva àvia, el comtat de Marsico i fou pare de Ruggiero II Sanseverino , que el succeí i tingué per segona muller Teodora d’Aquino, germana de sant Tomàs Foren pares de Tommaso II Sanseverino , comte de…
Anhalt
Geografia històrica
Antic territori de l’Alemanya central, que s’estenia, dividit en diversos fragments, en direcció NE-SW des de Fläming fins al baix Harz.
La capital era Dessau Actualment forma part del land alemany de Saxònia-Anhalt Prengué el seu nom d’un castell, situat a la vall del Selke, i fou creat com a principat per raó dels repartiments 1170 i 1212 de les possessions de la família d’Ascània, constituint un estat immediat del Sacre Imperi El primer príncep fou Enric I el Vell vers 1170-1252 l’any 1212, amb el títol de comte Els seus fills formaren les línies d' Anhalt-Aschersleben extingida el 1315, Anhalt-Bernburg extingida el 1863, de la qual s’escindí la d' Anhalt-Bernburg-Schaumburg-Hoyn extingida el 1812 Anhalt-Köthen extingida el…
ikhxidita
Història
Membre de la dinastia que governà Egipte del 935 al 969.
Quan s’independitzà de Bagdad 937 el títol, que havia estat el dels antics prínceps de Fergana, fou adoptat pel governador abbàssida Muḥammad ibn Tuǧǧ, el qual expandí el seu domini al Sinaí i rebé el vassallatge de Damasc Després de la seva mort, el 946, s’inicià la decadència de la dinastia, que fou bandejada pels fatimites
Lobkovič
Llinatge noble de Bohèmia, el nom del qual fou manllevat al castell homònim situat prop de Praga.
Els Lobkovič foren elevats a la categoria de senyors lliures 1459 i de prínceps del Sacre Imperi 1624 Entre els seus membres es destaquen Bohuslav Lobkovič 1460-1510, un dels més grans exponents de l’humanisme bohemi, i Václav Lobkovič Eusebius 1609-77, mariscal de camp en la guerra dels Trenta Anys i president del consell secret
Johann Gottfried Walther
Música
Organista, compositor, teòric i lexicògraf alemany.
Deixeble de Johann Bernhard Bach i HButtstett, fou organista de la Thomaskirche d’Erfurt 1702-07 i organista i mestre de capella dels prínceps de Weimar 1707-20 De la seva obra es conserven diverses peces per a orgue i clavecí, corals i el Musicalisches Lexikon 1732, primer diccionari musical en alemany que dóna notícies biogràfiques
emir
Història
Als països islàmics, títol que porten els prínceps de les famílies reials.
Arjuna
Tercer dels cinc prínceps Pāndava
i un dels personatges principals del Mahābhārata
.
Segons la llegenda, era fill del déu Indra i de Kuntī, muller de Pāṇḍu, i fou un hàbil guerrer Durant l’exili dels Pāndava a l’Himàlaia els déus li concediren armes divines per a lluitar contra els Kauravas A la batalla de Kuruleshetra rebé l’ajuda de Kṛishṇa, que li donà la doctrina continguda al Bhagavadgītā
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina