Resultats de la cerca

Pres el seu pare a la batalla de Nájera, fou lliurat com a ostatge amb el seu germà Pere de Villena fins al total pagament del rescat patern Romangué en poder del comte de Foix fins el 1392 Es casà de primer amb Marina de Navarra, germana de Carles III 1397, i després amb Aldonça Marc i de Vilarig, germana gran del poeta Ausiàs Marc Lloctinent reial a Aragó per a lluitar contra les bandositats 1402-03, pel fet de no haver jurat el càrrec fou malvist dels aragonesos, que allegaven contrafur Revocat el nomenament, el rei el féu lloctinent per a perseguir els bàndols de València, respectant,…

Es formà a l’École Normale Supérieure de París, a la Universitat de Columbia Nova York i a la Sorbona de París, on es doctorà l’any 1967, any que hi inicià també la carrera acadèmica i docent fins el 2002, que n’esdevingué professor emèrit Fou director de la revista L’Année Sociologique i del Centre d’Estudis Sociològics del CNRS de París Fou membre de l’Institut de France 1990 i de l’Acadèmia Internacional de la Filosofia de la Ciència de Brusselles 1995 Influït per Raymond Aron, els mètodes quantitatius de la sociologia nord-americana que introduí al seu país, Émile Durkheim i Alexis de…

A l’abril de 1899 es constituí en aquesta darrera organització una junta hostil a les tesis “evolucionistes”, fet que impulsà els que s’identificaven amb les posicions del nou diari La Veu de Catalunya a crear, a finals d’agost, un nou agrupament, el Centre Nacional Català En aquest convergiren diverses personalitats En primer lloc, molts dirigents del Centre Escolar Catalanista, el nucli més actiu i innovador des de 1897 i on figuraven, entre d’altres, Enric Prat de la Riba, Josep Puig i Cadafalch, Lluís Duran i Ventosa, Francesc Cambó, Pere Muntañola la majoria havia nascut en la dècada…

El primer secretari fou Ángel Pestaña, que pel gener del 1934 l’abandonà i constituí el Partit Sindicalista Tanmateix, Peiró i López aconseguiren d’imposar-hi la defensa del tradicional antiparlamentarisme de l’anarcosindicalisme En general, excepte amb la Federació Local de Sabadell, els seus membres ostentaren la direcció dels Sindicats d'Oposició Edità “Sindicalismo” primer a Barcelona, febrer del 1933 juliol del 1934 després a València, juliol del 1934 — novembre del 1935

Com a característica comuna, els seus membres rebutjaven la ideologia socialista del Partit Carlí i el lideratge dinàstic de Carles-Hug de Borbó-Parma En la majo-ria de les seves activitats, actuà amb la Regencia Nacional Carlista dE Estella RENACE i agents dels cossos de seguretat de l’Estat franquista Adoptà oficialment la línia ideològica del I Congrés d’Estudis Tradicionalistes octubre 1964 i a Catalunya el moviment fou liderat per Juan Casañas, José Hernández Navarra i Jaime Vives Suriá impressor a Barcelona de l’aparell propagandístic El 1970 la majoria de Juntas s’adherí a RENACE Les…

De fet només agrupà seccions de Palma 18 societats i uns 1 500 obrers el 1903, i fou una continuació de la Federació Local, fundada el 1893 A partir del 1919 adoptà el nom de Federació de Societats Obreres de la Casa del Poble, i, mantenint-se al marge de la UGT i la CNT, reuní, en 1919-22, un elevat percentatge dels obrers ciutadans entre 3 000 i 4 500 El 1922 els socialistes aconseguiren l’expulsió dels comunistes i cenetistes, i el 1925 la convertiren en la Unió General de Treballadors de Balears

L’acord es produí després que Ruiz Zorrilla fes pública professió de fe republicana per l’agost del 1876 Aportà al nou grup inicialment la major part dels progressistes democràtics de Martos, així com una empenta reorganitzadora del republicanisme Salmerón, per la seva banda, els antics republicans del centre Doctrinalment, hom pretengué combinar un cert unitarisme —que no rebutjava totalment alguna forma d’autonomia regional—, el republicanisme i el reformisme social radical del 1872 Però el revolucionarisme conspiratori —especialment adreçat als militars— de Ruiz Zorrilla i la seva política…

Partidari del poder sobirà de la nació , pretengué la configuració d’una monarquia constitucional constitució de juny del 1837 i una certa modernització econòmica del país especialment a través de la desamortització , que permetés efectivament d’acabar amb la guerra civil i amb la situació de contínua bancarrota financera de l’estat Tanmateix, la seva base social heterogènia i la manca tant d’una organització interna com d’un programa clar afavoriren un quasi constant allunyament del poder i, més en especial, l’escissió de l’ala esquerrana Partit Democràtic Hagué de recórrer a caps militars…

El seu primer president fou Tomàs Gallego, i entre d’altres en foren socis Toribio Reoyo, Antoni Pellicer, Eudald Canibell, Josep Llunas, Anselmo Lorenzo, etc Féu aparèixer un Boletín Oficial febrer del 1880 — setembre del 1883 i impulsà la creació d’organismes similars a Palma, Lleida, Castelló de la Plana i Barcelona Tenia 136 afiliats a la fi del 1879, 327 pel gener del 1881 i 520 pel febrer del 1882 —sobre un total d’uns 800 obrers del ram— Volgué inicialment aparèixer com a neutral entre els antipolítics i els politicistes, però els tipògrafs anarquistes xocaren amb la direcció…

Fill gran del bisbe de Calahorra i després cardenal Pedro González de Mendoza, legitimat pels reis el 1476 i pel papa el 1488 Per la seva participació en la guerra de Granada guanyà, el 1491, el marquesat del Cenete, instituït sobre La Calahorra i set pobles propers a Granada, on rebé també dues cases El 1492 es casà amb Leonor de la Cerda i d’Aragó, filla del primer duc de Medinaceli i neta, per part de mare, del príncep de Viana Vidu 1497, el 1498 fou expulsat de València per escàndols fets a la cort de la reina Joana de Nàpols Sembla que pretengué la mà de Lucrècia Borja, però, de fet, es…