Resultats de la cerca

Fou lloctinent general de Catalunya 1669-73, durant el seu govern hom inicià la construcció del baluard del portal de l’Àngel Adoptà una actitud contemporitzadora en els petits conflictes sorgits a causa dels privilegis de la ciutat

S'esforçà a redreçar la decaiguda seu romana Protegí la reforma de Cluny, i en aquesta mateixa línia concedí els primers privilegis d’exempció a diversos monestirs catalans Cuixà, Ripoll, etc i també a la catedral d’Urgell

Les Corts de Valladolid reconeixen el rei Carles I al costat de la seva mare, Joana I El nou monarca jura els privilegis castellans Malgrat l’oposició dels castellans, Carles I nomena gran canceller el piemontès Mercurino de Gattinara

Sovint cerca una restauració de les institucions i privilegis anteriors i comporta sempre una consegüent repressió dels elements revolucionaris Un exemple típic de contrarevolució és la que seguí la Revolució Francesa i que portà a la Restauració 1814-15

En crear un compte d’usuari sobre una unitat funcional es defineixen les funcionalitats a les quals és permès l’accés, gràcies als anomenats privilegis d’accés Generalment els comptes d’usuari es protegeixen amb una clau d’accés

Fou conegut també com a freda, mansionaticum o parata Diversos monestirs catalans reberen privilegis reials d’exempció de l’alberga Quant als senyors territorials, aquest dret fou abolit al Principat per Ferran II per la sentència de Guadalupe, el 1486

Calvinista, dirigí la resistència de Transsilvània contra la política catòlica dels Habsburg El 1605 fou elegit príncep de Transsilvània i rei d’Hongria Amb l’ajut del soldà turc, forçà els Habsburg a reconèixer els privilegis constitucionals i religiosos dels hongaresos

Calixt III li encomanà delicades missions pontifícies Enriquí el monestir amb nombrosos privilegis obtinguts principalment de Roma, però també del rei Joan II La historiografia romàntica li ha atribuït una adhesió a Carles de Viana que la veritat històrica no confirma

Mantingué els privilegis comercials sobretot amb França i amb els venecians, però, davant l’intent d’annexar-se Xipre presa de Nicòsia i Famagusta, 1570, els Estats Pontificis, Venècia i Castella, aliats, destruïren la flota otomana en la batalla de Lepant 1571

Par de França, fou diputat de la noblesa als estats generals del 1789, on defensà els privilegis de la reialesa Emigrat, lluità amb l’exèrcit del príncep de Condé, i després acceptà els Bonaparte i fou nomenat ambaixador a Etrúria i a Madrid