Resultats de la cerca

Estudià piano amb el seu pare, i després prosseguí la seva formació a Dresden, on amplià els estudis de piano i n’inicià els de composició Posteriorment es traslladà a Frankfurt, on treballà amb F Draeseke i H von Bülow El 1885 fou nomenat director de la New York Symphony Society, càrrec que ocupà fins el 1894, any en què fundà la Damrosch Opera Company, una companyia lírica alemanya que presentà diverses òperes en una gira pels Estats Units de cinc anys de durada Estrenà diverses obres de Gustav Mahler i Anton Bruckner als EUA, i entre el 1924 i el 1947 fou assessor musical de l…

Amb només catorze anys obtingué el diploma de solista del Conservatori de Bilbao i prosseguí els seus estudis musicals a París i a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma amb Remy Principe L’any 1952 fou membre fundador de l’orquestra de cambra I Musici, amb la qual actuà com a primer violí i solista fins l’any 1967 i enregistrà una famosa versió de Les quatre estacions de Vivaldi Un any més tard fundà el Quartet Beethoven amb el pianista Marcello Abbado substituït posteriorment per Carlo Bruno, el violista Alfonso Ghedin i el violoncellista Vincenzo Altobelli també formà duet amb la…

La seva mare, professora de cant, l’inicià en aquesta disciplina Més endavant prosseguí els seus estudis al conservatori de la seva ciutat natal, ampliant-los després a Milà amb Giulietta Simionato S’integrà a la companyia de l’Òpera de Tbilisi, on cantà un dels seus papers predilectes, el titular del Boris Godunov , de Musorgskij, que ha interpretat posteriorment amb èxit als principals teatres del món Debutà el 1984 a la Scala en el paper de Ramfis d' Aïda , i el 1989, al Metropolitan de Nova York com el Basilio d' El barber de Sevilla , de Rossini Sota la direcció de Karajan…

Estudià música a Pau i a Baiona Debutà el 1952 com a Gran Sacerdot Samsó i Dalila a l’Òpera de París El mateix any cantà al Festival Internacional d’Art Líric d’Ais de Provença i prosseguí les seves actuacions a París, que es prolongaren fins el 1976 El 1961 actuà a Edimburg amb la companyia del Covent Garden, fet que marcà l’inici de la seva carrera internacional, que l’ha dut a protagonitzar òperes als Estats Units -Nova York i Chicago- i en diversos escenaris de ciutats europees, com el Teatro alla Scala de Milà Ha participat en el Festival de Glyndebourne i el Maggio…

Combinà els estudis de cant al conservatori de la seva ciutat natal amb els de ciències polítiques i dret Després de la Segona Guerra Mundial amplià la seva formació musical a Milà, Berlín i Viena S’especialitzà en la música francesa del segle XX, especialment d’autors pertanyents al Grup dels Sis Alguns compositors li dedicaren obres, com per exemple el Concert per a baríton , de G Tailleferre El 1953 es traslladà a Suïssa, on cantà Don Giovanni a Lucerna A partir del 1960, obligat a abandonar les activitats com a intèrpret a causa d’una greu malaltia, prosseguí la seva…

Estudià piano, harmonia i cant als conservatoris de Nancy i Estrasburg El 1972 conegué el contratenor Alfred Deller, amb qui inicià estudis de cant barroc, que prosseguí més tard amb R Jacobs, N Rogers i N Harnoncourt El 1977, amb la seva esposa, que era soprano, fundà el conjunt Nuove Musiche, amb el qual es dedicà a la recuperació de duets cambrístics A banda de la seva trajectòria concertística, participà en diverses produccions operístiques, com La coronatione di Poppea 1981 El 1982 emprengué la seva carrera internacional i la collaboració amb A Curtis, JC Malgoire, R…

Es formà musicalment a la seva ciutat natal, on estudià violí amb Miguel Alves i Carlos Dubbini i composició amb Lucien Lambert El 1919 s’establí a París, ciutat on estudià amb prestigiosos compositors, com ara ChM Widor L’estrena del Prelúdio, coral e fuga per a cordes a París el donà a conèixer en els cercles musicals francesos Després d’una estada als Estats Units entre el 1928 i el 1930, retornà a París i prosseguí la seva formació amb Paul Dukas Posteriorment s’establí a Porto i el 1955 fou nomenat director del conservatori d’aquesta ciutat L’estil de Carneyro es…

Inicià la pràctica i l’estudi de la música com a nen cantor a Santa Maria la Major d’Inca El seu primer mestre fou el dominic exclaustrat Pere Andreu Ferragut, a qui succeí com a organista quan només tenia onze anys Posteriorment prosseguí la seva formació a Palma sota el mestratge de PJ Vanrell i de M Tortell El 1858 fou nomenat organista a Sant Nicolau Estudià magisteri a Múrcia Retornà a Mallorca per problemes de salut, i s’hi dedicà intensament a l’ensenyament Foren deixebles seus, a més dels propis fills Melcion i Josep, G Miralles, A Noguera, N Bonnín, M Capllonch i J Balaguer Fou autor…

Inicià els estudis de violí al Conservatori de Lieja amb D Hynberg, i els prosseguí a Brusselles amb H Léonard Durant el curs 1868-69 estudià amb L Massart al Conservatori de París mentre tocava a l’orquestra de l’Òpera Després d’una breu estada a Brusselles, es traslladà a Berlín per estudiar amb J Joachim en 1870-71 Debutà com a virtuós en els Concerts Populaires el 1873, on es mostrà com un dels millors violinistes del moment El 1877 fundà a París un quartet amb Rémy, L van Waefelghem i J Delsart Successor d’E Sauzay com a professor de violí al Conservatori de París, el 1892,…

Format al Conservatori de Música de Namur, més tard es traslladà a Brusselles, on estudià composició amb R Moulaert i fuga amb J Jongen Prosseguí la seva educació amb P Gilson i J Absil a París Professor d’harmonia al Conservatori de Lieja a partir del 1947, les seves primeres obres denoten la influència directa de C Franck Amb el temps, però, quan conegué l’obra d’A Webern i I Stravinsky, el seu llenguatge, abans profusament melòdic, esdevingué més auster Durant els darrers anys de la seva vida experimentà amb la música aleatòria, com ho demostra la peça per a soprano i…