Resultats de la cerca
Es mostren 451 resultats
Jean Giono

Jean Gione
© Fototeca.cat
Literatura francesa
Escriptor provençal en llengua francesa.
Es donà a conèixer amb la publicació de la Trilogie de Pan Colline , 1926 Un de Baumugnes , 1929 Regain , 1930, narracions rústiques, d’ambient camperol, vivificades per una saviesa ancestral Que ma Joie demeure 1935 i Les Vraies Richesses 1936 palesen la seva actitud d’enemic de les ciutats i del maquinisme industrial i de defensor de la vida camperola, generadora de virtuts morals En unes experiències comunitàries divulgà el seu evangeli primitivista i anarquitzant, i el 1940, empès per les circumstàncies, el seu pacifisme Acabada la guerra, la seva obra fou renovada amb una…
Olivier Messiaen
Música
Compositor, teòric musical i ornitòleg provençal.
Vida A onze anys entrà al Conservatori de París, on estudià amb Jean i Noël Gallon, M Dupré i P Dukas El 1931 fou nomenat organista de l’església parisenca de la Sainte-Trinité, on treballà fins a la seva mort Cofundador del grup La Jeune France, fou professor de la Schola Cantorum i de l’Escola Normal de Música de París El 1939, en esclatar la Segona Guerra Mundial, fou mobilitzat Capturat pels alemanys, romangué en un camp de concentració a Silèsia, on compongué Quatuor pour la fin du temps Altra vegada a París 1941, ingressà com a professor d’anàlisi musical, composició i ritme al…
complanta
Música
Cançó de plany monòdica, amb diverses estrofes sobre la mateixa melodia.
Derivada del planctus llatí i del planh provençal ha estat conreada sobretot a França amb el nom de complainte
cantiga d’amor
Literatura
Cantiga en la qual l’enamorat canta el desdeny de l’estimada o, menys sovint, en fa el panegíric.
Hi és ben perceptible la influència provençal, fins i tot en el lèxic, bé que la queixa amorosa esdevé més intensificada i malenconiosa en la lírica galaicoportuguesa
Joan Andrés comença a publicar, a Parma, Dell’origine, progressi e stato attuale d’ogni letteratura
El valencià Joan Andrés comença a publicar, a Parma, Dell’origine, progressi e stato attuale d’ogni letteratura, que reivindica la cultura greco-llatina i la literatura catalano-provençal
Giovanni Maria Barbieri
Història
Erudit italià.
Destacà com a autor de L’arte de rimare —publicat el 1790 amb el títol Dell’origine della poesia rimata —, que deixà inacabat, on estudia els orígens de la poesia provençal i italiana
conhort
Literatura
Composició poètica en què l’autor explica els motius de consol i conhort de les penes que passa.
El gènere, d’origen provençal, fou conreat per nombrosos poetes catalans durant l’edat mitjana Destaca el Conhort de Francesc Ferrer, en el qual l’autor troba consolació en la generalitat de la crueltat femenina
refranh
Literatura
Vers o conjunt de versos que es repeteixen en un lloc fix de cada estrofa, constituint-ne el que també és conegut amb el nom de «tornada».
Bé que el refranh és un element propi de les cançons per a cor i solista, en la lírica provençal hom el troba en composicions de tipus divers, com la cançó, el sirventès, el planh , l’alba, etc
Carl Appel
Història
Literatura
Provençalista alemany.
Catedràtic de la Universitat de Breslau A més d’una crestomatia provençal 1895, esdevinguda clàssica, és autor de valuoses edicions de les obres dels trobadors Bernat de Ventadorn, Peire Rogier, Bertran de Born, així com dels Trionfi del Petrarca
Guittone d’Arezzo
Literatura
Nom amb què és conegut el poeta Guittone del Viva d’Arezzo.
Amb altres poetes introduí a la Toscana l’escola poètica siciliana, a més de seguir els postulats de la poesia provençal Autor de poemes amorosos i polítics, escriví lletres de contingut moral, que representen una temptativa de fundar una prosa literària
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina