Resultats de la cerca

Publicà obres en vers i en prosa Brancas d’euse , 1929 Sota el pseudònim de l' Escotaire , escriví nombroses peces de teatre en una llengua autènticament popular

Escriví a “La Tralla” amb el pseudònim Fibló i polemitzà amb els lerrouxistes Membre de la Unió Catalanista, fou processat i s’exilià uns quants anys a França

Estudià les llengües vod, mokzamordvina, khantí i mansí, i recollí cançons i rondalles a Carèlia i a Íngria Amb el pseudònim d' Oksanen escriví poesies romàntiques i patriòtiques

Collaborà a La Tralla  i a Lluita Escriví Alegria i companyia 1910, una adaptació de La dama de les camèlies i feu traduccions Emprà sovint el pseudònim d’ Andreu Mauri

Procurador dels tribunals, collaborà a La Aurora i usà el pseudònim Mitja-Bota Publicà l’obra de teatre satírica El rey Herodes manacorí 1919 i El patrón de pesca de Mallorca 1944

Amb el pseudònim de Nikolaj Aržak ha publicat Ruki ‘Les mans’, Govorit Moskva ‘Parla Moscou’ i Iskuplenije ‘La Redempció’, on criticà el règim soviètic En 1966-70 fou condemnat a treballs forçats

Estudià filosofia a Girona i medicina a Cervera, València i Barcelona Fou metge a Olot, Mataró i Barcelona, ciutat, aquesta darrera, on publicà l’article “El imán de los venenos, o sea tratado de la piedra escorsonera o serpentina” 1858, i estudis sobre la hidrofòbia Inicià la seva activitat literària amb peces dramàtiques en castellà, originals, com Belisario 1839 o la comèdia satírica El hombre cachaza 1841, i traduïdes o adaptades, com Memorias de un coronel de húsares 1841, versió d’Eugène Scribe, entre d’altres, que no se sap si es van representar Amb el pseudònim de Lo…

Utilitzà sovint el pseudònim Violante de Cisneyros Fou un dels animadors de la revista “Orpheu”, que introduí el Modernisme a Portugal Antologia de Poemas 1956 recull una bona part de la seva obra

Escriví nombroses peces en vers, com L’escut de Catalunya 1923 —en collaboració amb Lluís Millà— i Pels nostres fills 1923, que fou reeditada sovint Collaborà en “L’escena Catalana” amb el pseudònim Garcilius

Escriví nombroses peces en vers, com L’escut de Catalunya 1923 —en collaboració amb Lluís Millà— i Pels nostres fills 1923, que fou reeditada sovint Collaborà a “L’Escena Catalana” amb el pseudònim Garcilius