Després d’estudiar filosofia a Girona i medicina a Cervera, València i Barcelona, exercí a Olot i a Mataró, fins que passà a Barcelona, on es dedicà principalment a la literatura.
Amb el pseudònim de Lo Tamboriner del Fluvià, el 1851 publicà una sèrie de poesies catalanes de to festiu i humorístic. Escriví també Elements de poètica catalana i diccionari de la rima (1852) i una Gramática de la lengua catalana (1857), a més de peces teatrals en castellà i estudis mèdics sobre la hidrofòbia.