Resultats de la cerca
Es mostren 799 resultats
ampul·la
Farmàcia
Recipient de vidre bufat, de forma i de mida diverses, destinat a contenir una dosi individual de medicament injectable.
Poden ésser de dues puntes o d’una, i amb el fons pla o còncau, segons que el líquid sigui aquós o oliós La seva capacitat ha d’ésser més gran que la dosi a contenir, per tal que el líquid que hi resta no disminueixi la dosi El vidre no ha d’ésser alterable per l’acció dels medicaments ni per l’esterilització
Amratià
Prehistòria
Període de la protohistòria egípcia, en època predinàstica, entre el Neolític Badarià i el Calcolític Gerzeà, conegut en algunes seriacions amb el nom de Naqāda I.
Propi de l’alt Egipte, és conegut essencialment per les necròpolis De la seva cultura material hom coneix les destrals de sílex, les puntes de fletxa, els punyals de bona talla de sílex i ceràmiques roges amb la part alta negra com les badarianes i d’altres amb escenes pintades Socialment sembla que cada poblat era un clan totèmic, i alguns són predecessors dels posteriors nomoí de l’Egipte clàssic
forcó
Cadascuna de les puntes o les branques d’una forca.
puntilló
Punteta per a capçar les peces de puntes de coixí.
estrella de David
Història
Estrella de sis puntes, distintiu de l’estat d’Israel.
Durant la persecució nazi contra els jueus, aquests eren obligats a dur-la com a distintiu
gaig blau
Gaig blau
Paul Cools (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels coraciformes, de la família dels coràcids, d’uns 40 cm i amb un plomatge d’un blau verdós pàl·lid.
Presenta el dors de color castany brillant i les ales d’un blau viu, amb els extrems més foscs i les puntes negres És essencialment insectívor i nia a les cavitats dels arbres o en forats a les roques o a les parets Habita a la Mediterrània occidental, gairebé a tota l’Europa oriental i a l’Àsia i és comú al Principat i al País Valencià a l’estiu i passatger a les Illes
Orde de Maria Lluïsa
Història
Orde fundat el 1792 per Carles IV d’Espanya en honor de la seva muller, Maria Lluïsa de Parma, per distingir les dames.
El seu distintiu és una banda blanca perfilada de morat de la qual penja una creu de vuit puntes El 1794 en foren aprovats els estatuts per la reina, que n'és el cap Les infantes d’Espanya en són decorades des que neixen o des que són batejades L’any 1816 foren reformats els estatuts d’aquest orde, i fou concedit el tractament d’excellència per a les dames de l’orde
corona
Heràldica
L’ús de la corona als escuts fou iniciat al segle XIV, començà d’ésser reglamentat al segle XV i les regles definitives foren establertes al segle XVII.
Hom la colloca al damunt de la boca superior de l’escut i una mica separada Totes són d’or Poden ésser obertes o tancades, segons que portin diademes o no La corona imperial és d’or, amb vuit florons i un bonet escarlata oberts pel mig, i és agafada a cada costat per dues diademes carregades de perles, a ambdós costat de l’obertura A l’eix de l’obertura hi ha una altra diadema que aguanta un món centrat i acabat amb una creu Penjant per cada costat hi ha dues llistes franjades al cap La majoria de les corones imperials no segueixen aquest model, sinó que en presenten uns altres, com és ara…
arbre additiu
Biologia
Arbre filogenètic la longitud de les branques del qual duu associada informació numèrica que quantifica el canvi evolutiu.
Generalment, la distància que hi ha entre els diferents nodes terminals i l’arrel no és sempre la mateixa, és en funció de la quantitat de canvi evolutiu Si les puntes de les branques són totes equidistants respecte a l’arrel de l’arbre s’anomena dendrograma o arbre ultramèric, i s’utilitza per a representar el temps evolutiu, expressat directament en anys o indirectament a través de la divergència entre seqüències, utilitzant el concepte de rellotge molecular