Resultats de la cerca
Es mostren 2056 resultats
arbitratge
Dret
Decisió d’una qüestió o conflicte jurídic per una o diverses persones que no són jutges ordinaris ni actuen com a òrgans normals del poder judicial.
L’arbitratge es produeix normalment com a conseqüència de la submissió voluntària dels interessats a la decisió arbitral Hi ha conflictes que no poden ésser resolts per un àrbitre, sinó solament pels jutges o tribunals qüestions penals, drets de família i d’altres
Guerau de Maçanet
Literatura catalana
Poeta.
Se n’ha conservat una tençó amb Gabriel Ferrus , on aquest darrer defensa els plets com a solució de les qüestions personals i on Maçanet propugna les lluites de bandositats, i una dansa, poema amorós i optimista en la línia de la poesia trobadoresca
,
Fedó
Filosofia
Filòsof grec.
Fou deixeble de Sòcrates, i vers l’any 399 aC fundà, a Elis, una escola estesa després a Erètria semblant a la dels megàrics, però que destacava les qüestions morals i civils pràctiques Escriví dos diàlegs Plató el féu protagonista d’un dels seus Diàlegs
excurs
Digressió breu respecte a l’argument general en qüestions controvertides, especialment d’història o de literatura.
Cambra d’Aragó
Història
Junta restrictiva del Consell d’Aragó que entenia en qüestions de tipus particular (personals, locals, etc).
Era integrada generalment per representants del país o la regió afectats En ésser suprimit el consell el 29 de juliol de 1707, Felip V de Castella disposà que la Cambra d’Aragó restés adscrita al Consell de Castella
telonari
Història del dret
En la jurisdicció mercantil visigòtica, jutge especial que entenia en les qüestions litigioses entre mercaders estrangers.
escola de París
Grup de filòsofs que professaren a París al segle XIV, conegut també com a escola de Buridan pel fet que Jean Buridan en fou el representant més destacat.
Sovint qualificada com a nominalista, per l’influx que rebé de Guillem d’Occam, té també elements tomistes i escotistes Preocupada per qüestions de física, i sobretot pel problema de l' ímpetu , fou precursora de la física moderna i del principi d’inèrcia per ella formulat
Oleg Nikolajevič Jefremov
Teatre
Director escènic i actor de teatre i de cinema rus.
Hereu de Stanislavskij, proposa un teatre que planteja qüestions ètiques i socials L’any 1949 acabà els seus estudis al MHAT Teatre d’Art de Moscou, del qual esdevingué director el 1970 L’any 1956 organitzà, en el si del MHAT, l’Estudi dels Joves Actors, el futur Sovremennik
José Posada Herrera
Història
Política
Història del dret
Advocat i polític asturià.
De sinuosa història política, oportunista i hàbil, fou ministre de la governació amb O'Donnell, i les seves maniobres electorals li valgueren el sobrenom del Gran Elector Expert en qüestions administratives, formà part de la comissió redactora de la Constitució del 1869 i també de la del 1876
Jerzy Neyman
Matemàtiques
Matemàtic soviètic, naturalitzat nord-americà.
Juntament amb ESPearson estudià la teoria dels tests d’hipòtesis estadístiques, en la qual introduïren el concepte de potència d’un test i els de primer i segon risc d’error Els seus mètodes estadístics han estat aplicats amb èxit a qüestions concretes d’astrofísica i de cibernètica
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina