Resultats de la cerca

Deixeble de Joan Lamote de Grignon i Joaquim Canals a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, el 1908 obtingué el Premi de l’Associació Musical de Barcelona Gràcies a una beca de l’ajuntament barceloní, anà al Conservatori de Brusselles a ampliar els seus estudis amb el pianista Arthur de Greef De retorn a la ciutat comtal, alternà la interpretació i la tasca de professor de piano i rítmica coreogràfica En la seva obra predominen les peces per a piano

Fundat el 1976, promociona l’esport per a nens i joves a través del futbol sala, el bàsquet i la gimnàstica rítmica Té set equips federats de futbol sala en categories inferiors, dos equips femenins i un equip sènior creat la temporada 2004-05 Ha jugat a primera divisió catalana Gestiona equipaments esportius, com també equips de bàsquet i de futbol sala També aporta nombrosos jugadors de diverses categories a les seleccions catalanes Juga al poliesportiu municipal de les Corts

Formà part de l’orquestra de Benny Goodman vers el 1939 i féu nombrosos enregistraments, en els quals es destaquen els efectuats juntament amb Benny Goodman, Lionel Hampton i Edmund Hall D’una extraordinària imaginació melòdica i rítmica, la seva música posseïa un swing molt intens Innovà en el camp harmònic, utilitzant els acords alterats i fou un dels capdavanters del moviment be-bop A partir del 1937 adoptà la guitarra elèctrica, que posà al mateix nivell que els saxofons i les trompetes

S’inicià en la gimnàstica rítmica i aconseguí diversos títols de Barcelona i de Catalunya en categories inferiors L’any 1999 participà en el Campionat d’Espanya de conjunts i ingressà al Club Eulàlia Castañé El 2002 abandonà la competició i es dedicà a l’entrenament L’any 2005 s’interessà per la gimnàstica estètica amb el Club Esportiu INEF de Barcelona Entre el 2005 i el 2011 participà en sis Campionats del Món i en sis edicions de la Copa del Món de gimnàstica estètica

Per la senzillesa de la seva expressió i l’arcaisme de la seva mètrica, degué formar part de la primera generació de trobadors De les trenta-dues cançons que se n’han conservat, dinou duen música La major part empren el refrany i n’hi ha cinc que es titulen retouenge La varietat d’estructures musicals que utilitza està en funció de les seves formes poètiques Les melodies acostumen a ser de caràcter sillàbic i modalitat ben definida, amb predomini dels modes autèntics En alguns casos són susceptibles d’una interpretació rítmica modal

Sembla que era membre de la família dels senyors d’Épinal Se n’han conservat setze cançons que posen de manifest la seva notable habilitat tècnica en el gènere de la chanson courtoise La major part de les estrofes són isomètriques, amb predomini dels versos de deu síllabes Les melodies solen estar estructurades, i la seva característica principal és la utilització de més d’un pol d’atracció tonal No són susceptibles d’interpretació rítmica, i generalment s’hi aprecia una activitat més gran cap al final de les frases

S’inicià en gimnàstica rítmica Fou membre del Club Muntanyenc Sant Cugat, amb el qual participà en diversos Campionats d’Espanya El 2003 formà part de la selecció catalana, any que abandonà la gimnàstica per dedicar-se a la dansa El 2004 s’interessà per la gimnàstica estètica i entrà a formar part de l’equip del CE INEF Barcelona Fou membre del primer equip espanyol que participà en el Campionat del Món d’aquesta especialitat 2004 i competí en tots els mundials entre el 2004 i el 2010

Després de practicar gimnàstica rítmica, el 2009 s’inicià en el body form Competí representant el Club Esportiu Altis d’Artesa de Segre Ha estat campiona del món de fisioculturisme 2010, i tercera 2010 i subcampiona del món en la categoria de body form 2011 en els Campionats d’Europa 2010 També guanyà el Campionat de Catalunya 2010 i en fou subcampiona 2011 en la categoria de body form Igualment, fou campiona 2011 i subcampiona 2010 de l’Obert de Catalunya en aquesta mateixa categoria Forma part de la selecció catalana de fisioculturisme

Deixeble de Joan Lamote de Grignon i Joaquim Canals a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, el 1908 obtingué el premi de l’Associació Musical de Barcelona Gràcies a una beca de l’ajuntament barceloní, anà al Conservatori de Brusselles a ampliar els seus estudis amb el pianista Arthur de Greef De retorn a la ciutat comtal, alternà la interpretació i la tasca de professor de piano i rítmica coreogràfica En la seva obra predominen les peces per a piano, i també escriví ballets, cançons, un scherzo , per a dos pianos, etc

Estudià a Viena i a Ginebra, on des del 1892 fou professor del conservatori Ideà un mètode de gimnàstica rítmica ‘eurítmica’ per a infants, basat en la música Juntament amb el psicòleg Édouard Claparède, l’estengué per tot el món El 1910 fundà l’institut Jaques-Dalcroze a Hellerau Dresden, i més tard n'obrí un a Ginebra, que dirigí fins a la mort Deixà obres teòriques, com L’éducation par le rythme 1907, i òperes, com Sancho Panza 1897, concerts, cançons, etc Joan Llongueres i Badia, deixeble seu, n'introduí el mètode a Catalunya