Resultats de la cerca

Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic L’hàbit dels cristalls pot ésser tabular, en plaques fines, en masses fullades o bé en formes estalactítiques És incolor, bé que pot presentar tintes diverses Té una duresa de 6,5-7 i una densitat de 3,3-3,5 Els oxígens hi són disposats formant una estructura hexagonal compacta, els llocs buits de la qual són ocupats per ions d’alumini Forma part de les bauxites, i els principals jaciments són a Hongria, França i els EUA Hom el troba també en algunes pegmatites alcalines com a mineral hidrotermal de formació tardana

Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic, en cristalls prismàtics sovint pseudohexagonals també es presenta en masses columnars, fibroses o granulars, i són freqüents les macles Té una duresa 3,5 i una densitat 3,785 De color gris groguenc o verdós, presenta l’esclat del vidre i és translúcida Gairebé sempre conté una mica de calci, que substitueix l’estronci Mineral típic de jaciments hidrotermals de baixa temperatura i gairebé sempre associat a la baritina, la celestina i la calcita formant venes en les roques calcàries N'hi ha jaciments importants a Münster Alemanya,…

Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic, amb cristalls d’hàbit prismàtic semblants als del topazi i molt sovint coronats per bipiràmides Pertany al grup de les plagiòclasis i les unitats estructurals són formades per grups de Si 2 O 7 i tetràedres de RO 4 R=B, Si collocats en forma d’anells quaternaris el conjunt s’assembla al dels feldespats Pot ésser incolor, blanc groguenc, groc vermellós o marró és un mineral poc freqüent Té una duresa de 7-7,5 i una densitat de 2,9-3 Hom el localitzà per primera vegada a les dolomies de Danbury Connecticut, EUA També n'hi ha al Japó, a…

Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic a la natura es presenta únicament en forma d’agregats aciculars, eflorescències i crostes Té una duresa de 2 i una densitat d’1,9 a 2,1 És de color blanc i fàcilment soluble en aigua Es forma a partir de residus d’animals i de microorganismes N'hi ha a moltes coves calcàries formant eflorescències Aquest mineral, anomenat també nitre , és utilitzat per a l’obtenció del nitrat potàssic, àcid nítric i àcid sulfúric Té una gran importància com a adob mineral A Catalunya n'hi ha a les anomenades coves del Salnitre de Montserrat Els…

Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic Els cristalls, escassos a la natura, es presenten normalment en crostes fibroses, aciculars o capillars, amb l’eix c com a eix de fibra Té una duresa 2-2,5 i una densitat 1,678 Els cristalls són incolors i transparents, i els exemplars en massa són blancs El seu esclat és com el del vidre en els cristalls i de seda en les formes fibroses En l’aire sec perd una molècula d’aigua i passa a hexahidrita, que és molt soluble en l’aigua Hom el troba sovint en eflorescències i crostes en les mines de carbó, també en les coves calcàries, en…

Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic i pertany al grup dels piroxens Els cristalls ben formats són rars normalment es presenta en grans de forma irregular o en masses exfoliables Té una duresa de 6 i una densitat de 3,2-3,9, és de color blanc o verd clar, i el seu esclat és com el del vidre L’enstatita, juntament amb la hiperstena, forma una sèrie contínua, de la qual aquests dos minerals són els termes extrems Escalfant l’enstatita per damunt dels 1 050°C es transforma en protoenstatita Es presenta en les roques bàsiques i ultrabàsiques amb poca quantitat de calci Com a…

Es presenta en agregats de cristalls aciculars i en masses radiades columnars o granulars Té una duresa 2 i una densitat 4,66 És opac De color gris de plom i d’esclat metàllic, és la mena més important de l’antimoni N'hi ha a les venes i als dipòsits de reemplaçament formats a baixa temperatura, i també en els formats per les fonts termals, principalment a Human Xina, Mèxic, Bolívia, Algèria i, als Països Catalans, al Ripollès

És de color verd clar i de vegades blanc o gris Té una duresa de 6,5 i una densitat de 2,9 L’esclat és de vidre Hom no coneix encara la seva estructura Es troba quasi sempre en cavitats de les roques ígnies bàsiques Els bons exemplars procedeixen del nord de Nova Jersey També n'hi ha a la Selva Negra, a Moràvia, a Escòcia, al Tirol, als Pirineus, a Toledo i al Tibidabo Barcelona

Fràgil, té una duresa de 3 i una densitat de 4,45 És d’un color negre grisós o negre de ferro, i és opac Passa a tennartita per alteració i a una varietat d’arsenat de coure per oxidació És mena del coure Els jaciments més corrents són en venes i dipòsits de substitució, i els principals són a Xile, al Perú, Mèxic i a Butte, Buigham i Tintic EUA