Resultats de la cerca
Es mostren 711 resultats
Ariel
Astronomia
Satèl·lit d’Urà descobert per William Lassell el 1851.
Té un radi d’uns 650 km El semieix major té 192 000 km, i la seva revolució sidèria dura 2,520 dies
Sinope
Astronomia
Satèl·lit de Júpiter, descobert el 1914 per l’astrònom nord-americà S. B. Nicholson.
Té un diàmetre de 36 km i un radi orbital d’uns 23,7 milions de quilòmetres El seu moviment orbital és retrògrad
Pasiphae
Astronomia
Quinzè dels satèl·lits coneguts de Júpiter.
Fou descobert per Melotte el 1908 Té una òrbita amb un radi mitjà de 23 500 000 km i un diàmetre de 50 km
Metis
Astronomia
Satèl·lit de Júpiter, descobert el 1979 a partir de les fotografies fetes per les sondes Voyager
.
Té un diàmetre d’uns 40 km i un radi orbital d’uns 128 km El període orbital és d’uns 0,29 dies
germani
Química
Element no metàl·lic pertanyent al grup IV-A de la taula periòdica, de nombre atòmic 32 i de pes atòmic 72,59.
Té una estructura electrònica Ar 3d 1 °4s 2 4p 2 , un nombre de valència +2, +4 i -4, es fon a 937,4°C i bull a 2 830°C Fou aïllat el 1886 per CA Winkler Té un aspecte d’un gris metàllic, és dur i fràgil i cristallitza en el sistema cúbic Hom l’aïlla de la seva mena, l’argirodita És molt estable a la temperatura ambient, resisteix bé l’acció dels àcids i de les bases, i l’àcid sulfúric a 100°C el dissol a poc a poc Les seves propietats elèctriques permeten de classificar-lo com a semiconductor És molt emprat en la fabricació de díodes, de transistors i d’altres dispositius electrònics…
europi
Química
Element metàl·lic pertanyent a la sèrie dels lantànids, de nombre atòmic 63 i pes atòmic 151,96.
Té dos graus d’oxidació l’Eu + + , composts europiosos incolors, i l’Eu + + + , composts euròpics de color de rosa Fou detectat per Eugène Demarçay el 1896 per l’anàlisi espectroscòpica Ulteriorment, emprant la mateixa tècnica, ha estat identificat en el Sol i en els estels Es troba en la gadolinita i en la monazita L’element natural és una mescla de dos núclids, el 151 47,77% i el 153 52,23% Hom en coneix catorze núclids artificials, del 144 al 150, el 152 i del 154 al 159 Es produeix en la fissió del tori, del plutoni i de l’urani A causa de la seva alta secció de captura de neutrons…
Ananké
Astronomia
Un dels quatre satèl lits retrògrads de Júpiter.
D’uns 10 km de radi, és a una distància mitjana de 21 milions de quilòmetres del planeta Fou descobert el 1914 per SB Nicholson
sector esfèric

Sector esfèric
Matemàtiques
Part de l’espai limitada per una superfície cònica, que té el vèrtex en el centre d’una esfera, i la superfície de l’esfera.
Si S és la superfície de la part d’esfera que el limita i r n'és el radi, el volum del sector val V= 1/3 Sr
dit

Les parts de la mà (a dalt) i del peu (a baix). 1 radi; 2 cúbit; 3 escafoide; 4 trapezoide; 5 trapezi; 6 semilunar; 7 piramidal; 8 os gran; 9 pisiforme; 10 ganxut; metacarp; 11 metacarpians dits: 12 primera falange; 13 segona falange; 14 tercera falange. Ossos del peu: tars: 1 calcani; 2 astràgal; 3 escafoide; 4 cuboide; 5 tercer cuny; 6 segon cuny; 7 primer cuny; 8 metatarsians; dits: 9 primera falange; 10 segona falange; 11 tercera falange
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Cadascuna de les cinc prolongacions en què acaben les mans i els peus.
En l’home, el primer dit és el més gros i curt, i és anomenat dit gros o polze El polze és oposable als altres quatre dits de la mà índex, dit del mig, dit anular i dit auricular La base del dit va articulada amb el metacarpià o metatarsià corresponent l’extrem lliure, arrodonit, és tou per la cara ventral, i per la cara dorsal duu una làmina dura i còrnia, l’ungla, i rep el nom de cap del dit L’esquelet és format per tres ossos, anomenats primera falange o falange el primer, segona falange o falangeta el segon i tercera falange o falangina el tercer o, en general, simplement falanges El…
húmer

Parts principals de l’húmer: 1, diàfisi; 2, epífisis; 3, metàfisis
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Os parell i asimètric que forma l’esquelet de les extremitats anteriors dels vertebrats tetràpodes.
Va unit per l’extrem cefàlic a l’omòplat i per l’extrem distal al cúbic i al radi, o simplement al cúbit, ossos de l' avantbraç
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina