Resultats de la cerca

Contenia articles sobre la cria de cavalls i tractava les diferents modalitats de curses i concursos La seva publicació sofrí interrupcions i se’n coneixen fins tres èpoques El 1929 reaparegué com a programa dels concursos de primavera, i el 1932 encetà una tercera època que reprengué la publicació d’articles tècnics sobre la cria de cavalls i la informació sobre les curses de l’hipòdrom de Can Tunis, vinculat a la societat Barcelona Turf Signaven els articles Enric Sostres, Prestige, Parigot, Crak, Fion , S Freixa Barba, F Patiño Molina i La Magdalena , entre d’altres Cessà a la…

No és clara ni ben definida la seva funció Continua un tipus de magnat menor i, als Usatges, apareix immediatament en un rang inferior al de comanador i superior al de cavaller Aquesta denominació fou molt poc emprada i caigué, com la de comanador, en desuetud, i foren ambdues absorbides per la comuna i genèrica de noble tanmateix, per influència de la llegenda sobre els Nou Barons de la Fama, que atribueix un varvassor a cada comtat, reaparegué en certa manera, i han arribat fins als nostres dies, encara que sense sanció o reconeixement oficial, els títols de varvassor de Foixà…

Conegut només amb el nom de fonts Establert a Barcelona des del 1936, fou deixeble de Ramon Rogent El 1943 guanyà el primer premi en el Saló de la Joventut i el 1945 exposà per primera vegada a la Galeria Syra de la Ciutat Comtal Durant una dècada deixà d'exposar Reaparegué el 1957 amb una exposició a la Sala Parés de Barcelona, galeria a la qual es vinculà fins a la seva mort La seva obra també fou exhibida, entre altres indrets, a Madrid, Nova York, París i Los Angeles Conreà la figura, l’interior, la natura morta i, tot i que menys, el paisatge, dins un postimpressionisme…

Debutà al Saló Mallorca, juntament amb la seva germana Catalina que emprà el nom artístic Catina Valls, on es destacà en la interpretació de tipus populars, en obres d’autors mallorquins, com Bartomeu Ferrà i Pere d’Alcàntara Penya Formà part de la companyia Catina-Estelrich, que actuà de l’any 1927 al 1938 al Teatre Principal Després d’uns quants anys d’absència —per la manca de teatre en català—, reaparegué amb la Companyia Artis, el 1948, amb El tio de l’Havana , de JMTous i Maroto, i Nit de Nadal , de Guillem Colom El 1970 la ciutat de Palma li dedicà un homenatge

El 1233 consta com a sotsvegueria de la vegueria de Vilafranca Al segle XIV desaparegué momentàniament, i reaparegué després del 1381, data en què Igualada passà a formar part de la vegueria de Barcelona El 1467 la integraven Capellades, Castellolí, Claramunt, Espoia, Espelt, Òdena, Orpí, la Torre de Claramunt, Tous i Vilanova del Camí El 1508 el duc de Cardona en féu desmembrar els termes dels castells d’Òdena, Montbui i Claramunt, que foren inclosos a la vegueria de Manresa, però l’escissió fou transitòria, així com la unió de Rubió, Jorba i Copons, a la sotsvegueria d’Igualada…

Estudià a Madrid amb Miguel Barrosa i amplià la seva formació a Itàlia amb Carlo Tagliabue Es consagrà el 1961 com a Scarpia en unes memorables funcions de Tosca al Teatro Colón de Buenos Aires Posteriorment, es presentà amb èxit als principals teatres de l’Estat espanyol, com la Zarzuela de Madrid o el Liceu de Barcelona Estrenà obres de F Escudero Zigor , 1968, Ò Esplà El pirata cautivo , 1974 i Manuel Moreno Buendía Fuenteovejuna , 1981, a més de K Penderecki i F Mannino Després d’un parèntesi de deu anys, reaparegué el 1990 especialitzat en el repertori de sarsuela,…

Estudià música a la seva ciutat natal i posteriorment amplià la seva formació a Salzburg Mozarteum, Siena, Roma i Viena Debutà el 1952 com a Azucena Il Trovatore a la Reial Òpera Sueca i aquell mateix any hi ingressà com a membre de la seva companyia El 1960 interpretà el paper de Dido Els troians al Covent Garden de Londres, escenari on reaparegué en temporades successives Posteriorment fou contractada en diverses ocasions per a intervenir al Festival de Glyndebourne Actuà amb èxit al Metropolitan de Nova York 1960-63, als Festivals de Bayreuth 1962-65 i a Salzburg 1966 El…

Fundat el 1923, els primers registres daten de la dècada de 1950, quan debutà en els Campionats oficials de la Federació Catalana de Futbol Des de la temporada 1951-52 jugà de manera intermitent en el Campionat d’Adherits i en categories comarcals Després d’un període d’inactivitat els anys seixanta, l’equip sènior reaparegué l’any 1970 i debutà a segona territorial la temporada 1972-73 Des de llavors ha jugat cinc temporades a primera territorial 1991-94 i 2002-04 El 2010 es dissolgué i fou refundat i s’inscriví a tercera territorial Disposa d’equips en totes les categories del…

Dedicada a l’exmarxador diverses vegades campió d’Espanya i de Catalunya i periodista Guerau Garcia, se’n disputaren onze edicions Impulsat per la Fundació Guerau Garcia, la primera edició es disputà al passeig dels Tillers del parc de la Ciutadella de Barcelona Les set primeres edicions es disputaren a Barcelona i el 1999 es traslladà a Calella, on se’n disputaren tres edicions, fins el 2001 Entre el 2002 i el 2004 la prova no se celebrà, però reaparegué el 2005 a Lloret de Mar, per desaparèixer definitivament Entre els vencedors hi ha Valentí Massana, guanyador de la primera…

Fou el portaveu del Partito Comunista Italiano i, des del 1991, del Partito Democratico della Sinistra Suspès el 1926 i publicat d’una manera irregular en la clandestinitat, reprengué la tasca a partir del 1945 El 1998 el diari passà a ésser controlat per un grup privat, tot i que el 25% de les accions romangué en mans del partit Democratici di Sinistra, al qual s’integrà el Partito Democratico della Sinistra El 2000 els problemes financers comportaren el seu tancament Reaparegué l’any següent sota propietat de Gruppo Nuovo Iniziativa Editoriale, amb un tiratge de 50 000…