Resultats de la cerca
Es mostren 7540 resultats
Gracià
Història
Emperador romà d’Occident (375-383).
Fill de Valentinià I, el 367 en rebé el títol d’August Fou educat pel poeta Ausoni Compartí l’imperi d’Occident amb el seu germà Valentinià II , mentre que l’Orient era governat pel seu oncle Valent Vencé els alamans prop de Colmar 378 Confià al general Teodosi futur Teodosi I , amb el títol d’August, el govern de l’Orient 379 En lluita contra l’usurpador Màxim a les Gàllies, es refugià a Lió, on fou assassinat pels seus propis soldats Cristià, rebé la influència de Teodosi i féu treure l’estàtua de la Victòria del senat i altres signes del paganisme romà
castell de Sant Marçal

El Castell de Sant Marçal a Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental)
© Fototeca.cat
Castell
Castell termenat del terme de Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental), que rebé el nom d’una església de Sant Marçal, existent allà des d’abans del 1042.
El castell és conegut des del segle XII sota l’òrbita del llinatge dels Montcada El 1275 passà als Marimon Feliu de Marimon fou creat marquès de Cerdanyola el 1690 El castell, situat a l’W de la població, en terreny planer, fou transformat en un edifici fantasiós per l’arquitecte Gaietà Buïgas vers el 1895 Té al seu costat la capella gòtica tardana de Sant Marçal, profanada el 1936
Junta dels Tres Bisbes
Nom que rebé popularment la junta creada per ordre de Ferran VII (1827) a Tarragona, per tal de jutjar els caps insurrectes de la guerra dels Malcontents.
Aquest nom provenia del fet que n'eren membres, a més d’alguns nobles i del canonge Ramon Llàtzer de Dou, els bisbes de Lleida i Girona i l’arquebisbe de Tarragona, que el rei, amb la seva forma de procedir tortuosa habitual, havia inclòs per tal com suposava que havien instigat o defensat la insurrecció La junta condemnà a mort alguns caps, com JRafí i Vidal i Albert Olives, amb la intenció de demanar gràcia al rei, però aquest sortí del Principat cap a València per tal de no concedir-la
Yo-Yo Ma
Música
Violoncel·lista nord-americà d’origen xinès.
Començà a estudiar amb el seu pare a l’edat de quatre anys, i als sis oferí el seu primer recital a la Universitat de París El 1962 la família es traslladà a Nova York, on estudià amb Janos Scholz i Leonard Rose a la Juilliard School El 1963 participà en un programa de televisió sota la direcció de Leonard Bernstein i durant dos anys seguits en el programa Isaac Stern i els seus amics al Carnegie Hall El 1976 es graduà per la Universitat de Harvard Intèrpret dotat d’una gran tècnica i capacitat d’assimilació, ha sobresortit tanmateix pel seu eclecticisme, molt superior al de la majoria d’…
Petra Kelly
Ecologia
Activista ecologista i política.
Visqué als Estats Units d’Amèrica del 1959 al 1970, on rebé la inspiració dels moviments pacifistes i antimilitaristes Es graduà en ciències polítiques a Washington 1970 i Amsterdam 1971 Treballà a la Comissió Europea 1971-1983 i participà en múltiples actuacions pacifistes Fou una de les fundadores del partit ecologista alemany Die Grünen i membre del Parlament alemany per aquesta formació 1983-1990 En el seu llibre Fighting for Hope 1984 denuncià totes les formes de violència i en defensa del medi ambient Afectada per problemes de salut, la versió oficial de la seva mort conclogué que rebé…
György Lehel
Música
Director d’orquestra hongarès.
Rebé classes particulars de P Kadosa i de L Sómógyi i debutà el 1946 Guanyador del Premi Liszt el 1955 i el 1962, aquest darrer any dirigí l’Orquestra Simfònica de Budapest Amb aquesta formació es presentà a Anglaterra el 1968 i posteriorment a l’URSS, els Estats Units i el Japó Després d’haver-la convertida en una de les millors orquestres del país, el 1974 fou nomenat director permanent convidat de l’Orquestra Simfònica de Basilea Efectuà nombrosos enregistraments d’obres de músics hongaresos, especialment F Liszt i B Bartók, a més d’obres de compositors contemporanis, algunes de les quals…
Eyvind Johnson
Literatura sueca
Novel·lista suec.
Obert a l’experimentació, rebé les influències de Proust, Joyce, Gide i la psicoanàlisi, entre altres Atacà els totalitarismes i la societat capitalista Publicà els cicles Romanen om Olof ‘La novella d’Olof’, 1934-37 —reprès en Romantisk berättelse ‘Narració romàntica’, 1953 i Tidens gang ‘El pas del temps’, 1955, amb trets autobiogràfics, i Krilon 1941-48 Cal citar també Soldatens aterkomst ‘El retorn del soldat’, 1940, Drömmar om rosor och eld ‘Somnis de roses i foc’, 1949 i Hans nades tid ‘El temps de sa senyoria’, 1960, entre altres novelles i nombroses narracions És membre de l’Acadèmia…
Ató
Cristianisme
Eclesiàstic germànic.
Abat de Reichenau 888-913, arquebisbe de Magúncia 891-913 canceller de l’imperi germànic, el 905 renuncià a l’abadia d’Ellwagen, que posseïa des del 889 Conseller de l’emperador Arnulf, l’acompanyà a Roma el 894 i el 896 aquest darrer any hi rebé el palli del papa Formós Padrí i tutor del fill d’Arnulf, Lluís IV, intervingué en el govern durant la seva minoritat i en rebé el monestir de Lorsch Extingits els carolingis a la mort de Lluís IV 911, Ató contribuí a mantenir la unitat del regne i igualment a l’elecció de Conrad I, que ell coronà Inicià la construcció de l’església de Sankt Georg de…
Francesc Martínez Vilaseca
Natació
Nedador.
Conegut com Paquito , fou un especialista en braça del Club Natació Manresa El 1961 rebé una de les primeres beques de la Residència Blume d’Esplugues de Llobregat En categoria absoluta fou tres vegades campió de Catalunya 1961, 1962, 1963 i dues vegades d’Espanya de 200 m braça 1962, 1963 També fou tres vegades recordista de Catalunya i d’Espanya en la mateixa prova 1963 i de relleus 4 × 100 m estils formant part d’un combinat de la Residència Blume Participà en un Campionat d’Europa 1962 i en els Jocs Mediterranis 1963 Rebé la medalla al mèrit esportiu de la federació catalana 1967 És germà…
Edward Osborne Wilson

Edward O. Wilson
© University of North Carolina Wilmington
Biologia
Biòleg nord-americà.
Graduat a la Universitat d’Alabama 1950, el 1955 es doctorà a la Harvard University, on des del 1956 exercí la docència i fou catedràtic de zoologia del 1964 al 1976 Autoritat mundial en formigues, descobrí el sistema de comunicació d’aquests insectes, basat en la transmissió de feromones A partir de l’estudi de les formigues i altres insectes deduí diverses teories sobre especiació, equilibri i evolució de poblacions, i explicà molts tipus de comportament social mitjançant mecanismes de transmissió genètica, que exposà el 1971 en The Insect Societies A Sociobiology The New Synthesis 1975…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina