Resultats de la cerca

Mestre, el 1878 s’establí a Valls, on el 1906 estrenà el sainet Principi d’autoritat Collaborà a La Renaixença i publicà a Valls o a Barcelona, entre altres obres, Llibre de faules 1881, Cantars 1883, 2a ed,  Lo llibre de la infantesa 1883, Llibre de faules i poesies 1884 i Hores dolces i amargues 1887, i, en castellà, Poesías 1881 i Cantares y poesías 1885

Deixeble d’Aleu, l’ajudà en l’execució del monument eqüestre al general Concha, a Madrid, on també feu el del general Espartero 1885, que hom ha considerat la primera obra reeixida de la renaixença moderna de l’estàtua eqüestre a Espanya Feu el monument a Sagasta, a Logronyo Conreà també la pintura i publicà Monografia del temple de Sant Pau del Camp de Barcelona 1875

Publicà a La Renaixença , entre el 1881 i el 1886, narracions de caràcter romàntic i altres d’ambient i assumpte burgesos, representatives del decantament cap al realisme de la narrativa catalana, com ara Cartes confidencials Esbós d’una novella i Doloretes Costums de Barcelona De fet, aquestes proses semblen respondre a l’estímul directe de les de Narcís ↑ Oller , màxim exponent del realisme català

Estudià a Barcelona, on es llicencià el 1886 Vinculat al moviment de la Renaixença, fou un assidu conferenciant de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques El 1892 s’establí a Tossa, on exercí Alhora, impulsà i dirigí excavacions arqueològiques, que permeteren de descobrir restes de la colònia romana Fundà 1915 el museu de Tossa i, més tard, el de Sant Feliu de Guíxols El 1927 publicà Una excursió a Tossa

Els seus memebres ocuparen càrrecs importants en el govern de la Sublim Porta, als s XVII i XVIII Aprofitant la decadència de l’imperi Otomà i de l’Església, les famílies fanariotes es convertiren en l’elit intellectual de Constantinoble, activaren la cultura, impulsaren l’esperit nacional grec i foren la base de la renaixença espiritual del poble, que havia de culminar amb la revolució alliberadora del 1821

Fou el primer president de la Lliga de Catalunya 1887 i ho fou també de la Unió Catalanista Fou redactor de La Renaixença des del 1886 Publicà obres sobre ferrocarrils, com La locomotora en acción 1868 i una Guía del maquinista 1888-90, que fou reeditada sovint El seu fill, Joaquim Sans i Oliveras Barcelona segle XIX — 1914, també enginyer industrial, fou catedràtic de l’Escola Industrial de Terrassa

Fou enginyer de la foneria dels Girona i, després, de la companyia de ferrocarrils MSA Fou un actiu excursionista de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques Exercí la crítica musical a La Renaixença i La Veu de Catalunya , des d’on impulsà el wagnerisme i hi publicà també articles de costums de to satíric, recollits en part al volum Llibre de memòries 1903 Altres narracions seves foren recollides a Lectura Popular

Escriptor romàntic d’idees polítiques moderades i seguidor d’Antoni Aparici i Guijarro Com a periodista collaborà a El Liceo Valenciano , El Fénix  i a revistes de Madrid S’adherí molt d’hora, bé que no intensament, al moviment de la Renaixença D’entre els seus poemes en català sobresurt el premiat el 1855 en el certamen literari dedicat al quart centenari de la canonització de sant Vicent Ferrer

Fou tipògraf i dirigí i publicà els setmanaris festius bilingües “El Gall” 1868 i “La Bomba” 1870-73, els quals, per suposades injúries a l’autoritat governativa, li ocasionaren problemes amb la justícia Collaborà també en altres publicacions, com ara sValencia Ilustrada” 1877, “El Bou Solt” 1877 i “Carracuca” 1877 Propugnador de la Renaixença a València, fou soci fundador de Lo Rat Penat 1878 i autor de diverses obres dramàtiques

Fou tipògraf i dirigí i publicà els setmanaris festius bilingües El Gall 1868 i La Bomba 1870-73, els quals, per suposades injúries a l’autoritat governativa, li ocasionaren problemes amb la justícia Collaborà també en altres publicacions, com ara Valencia Ilustrada  1877, El Bou Solt 1877 i Carracuca 1877 Propugnador de la Renaixença a València, fou soci fundador de Lo Rat Penat 1878 i autor de diverses obres dramàtiques