Resultats de la cerca

Noble normand per suggeriment i amb l’ajut del seu oncle Robert de Braquemont, resident a Castella, emprengué la conquesta de les illes Canàries 1402 Enric III de Castella li concedí el títol de rei de Canàries amb caràcter feudatari, el dret de batre moneda i la cinquena part dels productes de les illes El 1405 abandonà definitivament les Canàries

Resident a Menorca del 1744 al 1749, exercí com a cirurgià de la guarnició anglesa Més tard fou professor a la Universitat de Dublín És autor d' Observations on the Epidemical Diseases in Menorca Londres 1751 on, a més de les observacions epidemiològiques a què fa referència el títol, dóna una llista de 180 plantes menorquines amb els noms llatins, anglesos i catalans

Establerta per la jerarquia francesa a Lisieux 1941, fou reorganitzada per decisió pontifícia 1954 i traslladada la seva seu a Pontigny Yonne, on passà a dependre d’un prelat francès el primer fou el cardenal Liénart, bisbe de Lilla, representat per un vicari general resident Agrupa 1980 300 sacerdots, més molts altres sacerdots i religiosos que participen en diversos equips associats

Resident a Catalunya des de finals de la dècada de 1960, participà a la primera marató de Catalunya l’any 1978 L’any 1981 corré a la marató de Nova York i l’any 1982 aconseguí la seva millor marca, de 222,10 h, en el Campionat d’Espanya Fou campió de Catalunya de marató en dues ocasions 1981, 1983 i una vegada dels 30 km 1983

Resident a Barcelona des de la finalització dels Jocs Olímpics de Sydney 2000, fou nomenada responsable de la secció de gimnàstica rítmica del Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat el 2001 Entrenadora d’Almudena Cid abans i després del jocs, també entrenà les internacionals catalanes Marina Fernández, Natàlia Garcia i Júlia Usón Rebé la medalla de plata al mèrit esportiu del Consell Superior d’Esports 2009

Resident a Barcelona des del 1990, disputà els Jocs Paralímpics de Barcelona 1992, Atlanta 1996, en els quals assolí la medalla de plata en 400 m, i Sydney 2000 Es proclamà campió d’Europa de relleus 4 × 400 m 1993 També guanyà vuit medalles de plata en Campionats d’Europa, quatre en 400 m i quatre en 800 m 1993, 1995, 1997, 1999 Es retirà el 2000

Resident al Rosselló d’ençà del 1947, dirigí la secció d’arqueologia del Museu Rigaud, i des del 1948, les excavacions a Castellrosselló Treballà també sobre Illiberis l’antiga Elna, sobre Parestortes, i reconegué dos camps d’urnes a Canet i un a Argelers Entre els estudis que feu es destaquen L’oppidum de Cessero 1943, Les graffiti romains de Peyrestortes 1958 i Stratigraphie de Ruscino 1951

Llicenciada en ciències econòmiques i empresarials i resident a Andorra, on guanyà el premi de poesia de la biblioteca pública del Govern d’Andorra 2000 amb No va ser l’aigua , i l’accèssit al Grandalla de poesia del Cercle de les Arts i de les Lletres d’Andorra Ha publicat les obres poètiques Com mesos de juny 2001, La temperatura d’uns llavis 2002 i Elegies del final conegut 2005

Resident a Barcelona des de la seva joventut, prosseguí els entrenaments que havia iniciat a Ponferrada Guanyà el Campionat d’Espanya de boxa en categoria wèlter en dues ocasions 1974, 1975 i també el Campionat de Catalunya 1973, 1974 Durant la seva trajectòria esportiva participà en prop de 500 combats i formà part de la selecció espanyola El 1979 es retirà i retornà a la seva població natal

Fonedor, organitzà la federació obrera d’Alcoi, i pel gener del 1873 fou, amb el valencià Severí Albarracín i el mallorquí Francesc Tomàs, un dels membres més influents de la comissió federal de la Federació Regional Espanyola de l’AIT Era un aliancista exaltat, i intervingué activament en la insurrecció cantonal d’Alcoi del juliol del 1873 Posteriorment continuà 1874 essent de la comissió federal, llavors clandestina i resident a Madrid